ACN Barcelona – L’escriptora Tess Gunty (Indiana, 1993) va publicar l’any passat la seva primera novel·la ‘La Conillera’, que va ser premiada amb el National Book Award 2022. Recentment, el llibre ha estat traduït al català de la mà d’Edicions de 1984, que recull una història sobre la solitud, la nostàlgia i la llibertat, que esdevé un retrat de la societat contemporània en clau d’humor. Els fets se situen a Vacca Vale, on hi viu la jove Blandine, una noia devota a la curiositat i l’activisme que “insisteix en ser la protagonista de la seva vida”. La novel·la és també una radiografia de diverses problemàtiques socials, polítiques o mediambientals. “Cada generació ha tingut la sensació d’estar vivint el pitjor moment de la història”, admet.
La història de ‘La Conillera’ gira al voltant d’un petit poble fictici d’Indiana, en una època en que la indústria automobilística ha abandonat la seva població després de dècades de bonança econòmica. El focus, però, se situa en un bloc d’habitatges, on les vides dels seus habitants s’entrellacen i xoquen arran de diferents fets que s’aniran succeint en tan sols uns dies.
En aquest edifici viu la protagonista de la història, la Blandine, una noia que comparteix pis amb tres nois als quals no entén ni aprecia, però que la fascinen estranyament. Tots venen de famílies desestructurades i lluiten per trobar el seu lloc al món. Segons l’autora, la jove és “en molts sentits” l’heroïna que volia trobar a la literatura, ja que es tracta d’una persona que refusa de forma rebel totes aquelles pressions que rep del seu entorn.
“Atrapada en una complicada situació familiar, sense carrera i sense diners, m’interessava que es resistís a totes les forces del capitalisme, sense buscar l’acumulació material, sinó la transcendència”, detalla. En aquest sentit, apunta que sempre li han agradat les dones “independents i intel·lectuals” que qüestionen de forma activa les nocions d’allò que vol dir, per exemple, ser una dona jove.
Pel que fa als personatges masculins, en certes parts Gunty aborda els seus perfils des de diverses concepcions de la violència, així com la restricció d’algunes de les seves parts emocionals. Tot plegat, però, abordat d’una forma “el més humana possible” per “no fer mal a ningú”.
D’altra banda, en el marc de la història també s’aborden les dinàmiques de poder, molt concretament en el cas de la relació de la Blandine amb un professor. “Més enllà del consentiment i de les relacions sexo-afectives, m’interessava explorar l’abús, la complexitat de la relació i el final, que acaba sent catastròfic”, sosté.
També la reflexió al voltant de la bellesa de la dona, que “tot i ser presentada com un atribut poderós”, acaba “minimitzant” els altres potencials de la protagonista. “En lloc de ser el passaport a la vida que volia, a la llibertat, la fa vulnerable”, conclou.
<strong>Narrador omniscient i llenguatge digital</strong>
Pel que fa al tipus de narrador, l’escriptora aposta per aquella veu omniscient, ja que no volia escriure una cosa més “col·lectiva”. “Buscava un ecosistema de veus, que es pogués dibuixar de forma sana, diversa i inclusiva”, afegeix. Pel que fa al llenguatge, Gunty no dubta en jugar amb tot tipus de fórmules com, per exemple, aquelles més digitals.
“Trobo que el llenguatge d’internet és d’allò més revelatori”, subratlla, “hi descobreixes foscor, sorpresa i tendresa, ja que incorpora petites parts del subconscient”. Aquestes traces de la “vida moderna”, li han permès aportar un veritable paisatge “digital” a la novel·la, que també mostra les conseqüències que poden tenir certs materials en la vida real.
<strong>Respostes a les crisis globals</strong>
Finalment, tot i deixar constància d’alguns dels problemes actuals al llibre, l’escriptora creu que les crisis poden “empènyer la humanitat” cap a un altre costat. “Parlar de distòpia i apocalipsi m’arriba de forma natural”, admet, “però com a ciutadana del món vull imaginar alternatives al fracàs dels sistemes”. Per això apel·la a la “tendresa” com un petit pas cap a una gran revolució.
“L’acostament als models de creixement i explotació es fa d’una forma molt colonial”, assegura, “i si vivim amb aquests sistemes els problemes seran pitjors”. Per això, també creu que es tracta d’un sentiment que majoria de generacions han experimentat i que el veritable progrés “depèn de la gent”.
