Edició 2245

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 17 de setembre del 2024
Edició 2245

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 17 de setembre del 2024

Terrassa recordarà les víctimes de la riuada de 1962 amb un ple extraordinari i un acte ciutadà

|

- Publicitat -

ACN Terrassa – L’Ajuntament de Terrassa celebrarà el proper 25 de setembre un acte institucional i ciutadà per recordar les víctimes de la riuada de 1962 a la ciutat, coincidint amb el 62è aniversari de la catàstrofe. Ho farà a través d’una sessió extraordinària del ple municipal, batejada amb el nom de ‘Ple de la Dignitat’, i que arrencarà a les 19.30 h, quan les rieres van començar a desbordar-se i a endur-se tot el que trobaven per davant. En acabar el ple es farà un acte davant l’Ajuntament, amb una ofrena floral i l’actuació d’un cor. Es creu que entre 300 i 400 persones van morir aquella nit, i se sospita que entre 50 i 60 nens podrien haver estat robats per donar-los en adopció, fet pel qual s’està fent una cerca de possibles testimonis.

La ciutat posa fil a l’agulla al reconeixement de les víctimes mortals, però també de les famílies que van patir les conseqüències d’una mala planificació urbanística en una època on la ciutat havia experimentat un fort creixement de població per l’arribada de ciutadans d’altres punts de l’Estat. Aquest increment va fer que molts dels ciutadans nouvinguts aixequessin les seves cases a prop dels llits de les rieres que creuen la ciutat, la de Palau però sobretot la de les Arenes, amb total permissivitat de les administracions.

Publicitat

“És la major catàstrofe natural registrada al nostre país i a Europa, amb un miler de víctimes mortals, especialment a Terrassa, però no va ser només natural, hi ha causes humanes en un moment de forta immigració, en què es va deixar construir sabent que hi podrien haver crescudes de les rieres”, ha expressat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. “Sense l’especulació urbanística, la deixadesa pel que fa a mesures de prevenció i seguretat o sense l’evident incapacitat de l’administració en els primers dies i setmanes i en molts dels ajuts, especialment a la gent més senzilla, el balanç de víctimes hauria estat sens dubte molt menor”, ha afegit.

El consistori ha convocat el ple el mateix dia de la catàstrofe, el 25 de setembre, i a l’hora aproximada en què va començar a arrossegar cases i tot el que hi havia en el seu camí, a les 19.30 h. La sessió comptarà amb la intervenció dels grups municipals, i acte seguit, pels volts de les 21.00 h, es procedirà a fer un acte al Raval de Montserrat i a l’atri del propi Ajuntament, amb la col·locació de flors en homenatge a les víctimes i l’actuació musical d’un cor.

<strong>Segueix la cerca dels “nens robats”</strong>

Des de fa anys, l’associació Nens Desapareguts de la Riuada de 1962 pica pedra per intentar saber on són els infants que van marxar sense deixar rastre aquella nit. “Calculem que eren entre 50 i 60”, ha dit la presidenta de l’entitat, que va de bracet amb l’Ajuntament en la lluita per trobar una veritat amagada, que des de fa 62 anys sembra dolor en moltes famílies terrassenques.

El col·lectiu ha remenat arxius, retalls de premsa i documentació oficial per intentar esbrinar què va passar amb la canalla que va esfumar-se, i que, a diferència dels nens i nenes que van aparèixer riera avall, d’ells mai més en van saber res. Amb evidències que podrien haver estat donats en adopció, arrencats de les seves famílies i donats – amb diners pel mig – a d’altres de l’Estat i d’arreu d’Europa, l’entitat ha posat fil a l’agulla conjuntament amb el consistori per intentar saber on van anar a parar els seus familiars.

Conscients que el temps no juga a favor seu i que els nens desapareguts tindrien avui per sobre dels 62 anys, es demana a tothom qui tingui informació o sospites sobre el procés de tràfic dels nens o que, directament, creguin que poden ser algun dels infants desapareguts, que contactin amb el col·lectiu a través del correu <a href=”mailto:desaparecidosriada@gmail.com”>desaparecidosriada@gmail.com</a>.

A banda, l’Ajuntament ha endegat una investigació històrica en profunditat sobre els fets, que a banda de la recerca dels infants desapareguts, inclou la identificació d’aquelles víctimes no identificades, la quantificació de les dades totals de víctimes o la definició d’un relat col·lectiu de ciutat compartit.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió