ACN Castellbell i el Vilar – L’encariment dels preus de l’habitatge i la falta de lloguers assequibles ha expulsat moltes persones de l’àrea metropolitana que han decidit anar a viure a altres punts de Catalunya, com ara a municipis del sud del Bages o l’Anoia on han trobat alternatives més econòmiques i més qualitat de vida. Una arribada de nouvinguts, però, que ha tensionat encara més el problema de l’habitatge que ja patien aquests municipis. En declaracions a l’ACN, l’alcalde de Sant Vicenç de Castellet, Daniel Mauriz, admet que els està “afectant negativament”. Assegura que, en els darrers 8 anys, han sumat un miler de nous veïns i això els afecta molt la gestió del dia a dia. “Els joves del poble no poden independitzar-se per la falta d’oferta”, lamenta.
A Sant Vicenç de Castellet ja superen els 10.000 habitants després que en els darrers vuit anys n’hagin arribat un miler de nous. L’alcalde explica que aquest increment tan gran els dificulta la gestió del dia a dia i també els ha tensionat el mercat de l’habitatge. Mauriz admet que els preocupa que els veïns que han nascut al poble no puguin independitzar-se i quedar-se al municipi per la falta d’oferta de compra i lloguer.
Lamenta que en els últims anys els preus s’han disparat, els sous no han crescut seguint la mateixa proporció i l’oferta és molt escassa. “Les immobiliàries i gestories ens diuen que qualsevol habitatge de lloguer o compra pràcticament els hi prenen de les mans al moment i que no en fan difusió perquè ja hi ha algú que l’està llogant o comprant”, diu Mauriz. En aquest sentit, lamenta que l’Ajuntament té les mans lligades: “No podem fer de promotors d’habitatge perquè no podem assumir el finançament ni tampoc més competències i responsabilitats”.
En relació a la voluntat del govern d’Illa de construir 50.000 habitatges públics a Catalunya fins al 2030, l’alcalde creu que els ajuntaments poden “col·laborar-hi” sense prendre la iniciativa. Malgrat tot, adverteix que “construir més no és l’única solució” i creu que també cal disponibilitat de terrenys municipals i promotors que hi apostin. Des del seu punt de vista, caldria “analitzar el territori globalment i després buscar la solució més idònia per a cada municipi”.
<strong>L’alcalde de Castellbell i el Vilar: “Estem patint una immigració habitacional”</strong>
On també s’ha notat la pressió de nouvinguts de l’àrea metropolitana és a Castellbell i al Vilar (Bages). “La gentrificació turística de Barcelona ens està repicant com a segona corona”, admet el seu alcalde, Adrià Valls, que assegura que els preus de lloguer ja arriben al miler d’euros. “La segona corona de Barcelona estem rebent l’impacte d’una immigració per habitatge”, exposa. Fins el 2010 la població es mantenia entorn dels 3.500 habitants. A partir del 2020, en canvi, ja han crescut en 800 habitants. El 90% dels nouvinguts provenen de Barcelona i rodalies i busquen una casa amb jardí o un xalet.
Valls admet que “empatitza” molt amb els nouvinguts perquè ell mateix ho ha viscut en primera persona. D’origen barceloní, explica que fa 8 anys es va haver de plantejar una alternativa perquè els preus dels lloguers per sobre dels 1.100 euros eren “inviables”. Després de buscar molt, va decidir anar a viure a Castellbell i el Vilar.
L’augment de població a Castellbell s’ha vist en les urbanitzacions on els anys 80 i 90 es van construir segones residències i ara han passat a ser primera residència. Segons l’alcalde, també s’han mobilitzat una part de pisos i cases de bancs alhora que l’ocupació delinqüencial també s’ha reduït. L’equip de govern està treballant en l’actualització de les normes urbanístiques de la zona de l’avinguda Catalunya, que durant 30 anys ha quedat “enquistat”, i la idea és poder-hi fer blocs de pisos i créixer en aquesta zona.
En relació a l’anunci dels 50.000 habitatges públics, Valls creu que s’ha començat “la casa per la teulada” perquè primer s’hauria d’haver detectat on hi ha la “demanda més forta” i fer un inventari per veure “on es pot trobar”. També defensa que, en paral·lel, s’hauria de mobilitzar i posar al dia els habitatges buits, sobretot els de bancs i fons voltor, perquè podrien generar molt llocs de treball amb les feines de rehabilitació i augmentar el parc d’habitatges.
<strong>El cas de Castellolí: tot l’habitatge disponible es va vendre amb la postpandèmia </strong>
El municipi de Castellolí (Anoia) es troba a tocar a l’autovia A-2 i al límit amb la comarca del Baix Llobregat. Aquesta bona comunicació amb Barcelona i l’àrea metropolitana, l’entorn natural i l’ambient de poble va fer que moltes persones s’interessessin per anar-hi a viure després de la pandèmia de la covid-19. “Gent de l’àrea metropolitana va comprar les cases que els veïns de Castellolí no podien pagar perquè les trobaven cares. Ells, en canvi, les trobaven econòmiques en comparació amb els preus d’un pis petit a Barcelona”, explica l’alcalde del municipi, Joan Serra, que afegeix: “Tot allò que teníem a la venda es va exhaurir”.
En aquest sentit, Serra relata que el poble té una “falta d’habitatge” molt important i es troben amb la problemàtica que molts joves del municipi que volen emancipar-se no ho poden fer. També explica que els preus de la poca oferta que hi ha són molt cars. De fet, assegura que són similars als d’Igualada, la capital de l’Anoia, que compta amb 40.000 habitants, mentre que Castellolí en són 600.
L’alcalde diu que la incidència que pot tenir l’Ajuntament en qüestió d’habitatge és petita però, tot i això, estan tirant endavant algunes iniciatives com ara la construcció en uns terrenys públics d’un seguit d’habitatge que es destinaran als joves i a la gent gran.
<strong>”Un pis al Bages que abans valia 600 euros ara en val 900″</strong>
Una de les entitats que més ha lluitat en matèria d’habitatge a la comarca del Bages és la PAHC. Fa temps que denuncien la situació “insostenible” que es viu a la comarca i, sobretot, a Manresa. Creuen que la pressió de Barcelona i l’àrea metropolitana cap a la comarca ha estat un element que ha fet més gran la problemàtica habitacional, però lamenten que “des de fa molts anys al Bages ens trobem el mateix caràcter especulatiu, de treure diners d’una renda o de tenir un habitatge com a concepte d’inversió o estalvi”.
Així s’explica un dels integrants de la plataforma, Martí de las Heras, que assegura que des de l’any 2015 l’increment dels preus de l’habitatge al Bages ha estat del 60%, el mateix que ha patit l’àrea metropolitana de Barcelona. “Un pis que abans valia 600 euros ara passa a valer-ne 900, mentre que les nostres perspectives econòmiques no han tingut aquest creixement”, lamenta. També posa sobre la taula que, segons les dades de la PAHC Bages, a Manresa es troben “amb una mitjana de 5 desnonaments a la setmana” i, al Bages, “arriben a haver-hi fins a vuit desnonaments per setmana”. “Aquestes xifres ens indiquen la tensió que hi ha i, des de les institucions, no s’està donant la resposta que es mereix a mitjà i llarg termini”, exposa.
De las Heras critica que les institucions “sempre aborden el problema de l’habitatge a curt termini” i demanen que es plantegi seriosament “de manera integral a mitjà i llarg termini”. Critiquen que aquestes institucions veuen la creació d’un parc d’habitatge públic com la solució a tots els problemes, però des de la PAHC creuen que “si això no va lligat de mesures que realment facin que aquests habitatges públics vagin a les persones més necessitades continuarà havent-hi un problema estructural”. També reclamen que es doni solució al parc d’habitatge buit -asseguren que a Manresa és d’entre un 15% i 20%- i asseguren que cal “tocar els guanys dels propietaris i no abordar el problema com una conciliació entre propietaris i llogaters”.
