ACN Barcelona.-Tan sols el 28,3% dels fills de pares que no han anat més enllà dels estudis obligatoris arriben a entrar a la universitat. En canvi, entre els estudiants fills de progenitors llicenciats, aquest percentatge arriba al 82,6%, mentre que dels fills dels qui tenen estudis postobligatoris, el 38,2% acaba cursant estudis universitaris. Són les dades de l’informe ‘Qui estudia a la universitat?’ que ha elaborat l’Observatori del Sistema Universitari amb col·laboració amb el CEUCAT i que posa de manifest la composició social de la universitat:, el 2017, el 47,1% de l’estudiantat de nou ingrés eren fills d’universitaris, quan aquest col·lectiu representava només el 26,2% dels joves de 19 anys.
Per contra, els estudiants universitaris amb progenitors que només tenen estudis obligatoris representaven el 24,3% del total d’alumnes. En canvi, els joves d’aquest perfil representa el 39,5% del total de la població jove. Els fills i filles de persones amb estudis secundaris postobligatoris també estan, segons l’informe, infrarepresentats, ja que formen el 28,6% del jovent que entra a la universitat i en canvi, suposa el 34,3% de la població jove. Aquestes dades estan elaborades tenint en compte doncs, els estudiants que accedeixen a la universitat quan tenen entre 17 i 25 anys, cosa que suposa el 93% de la població que es matricula.En quinze anys, el percentatge d’estudiants de 19 anys provinent de famílies amb un nivell formatiu alt ha crescut 10 punts percentuals pràcticament, passant del 16,5% al 26,2%, i el flux cap a la universitat ha crescut per sobre, del 35,4% al 47,1%. Si es comparen les dades d’aquest període amb la composició social de tots els estudiants, i no només els que tenen edats compreses entre els 19 i els 25 anys, és a dir, incloent les persones que hi ha accedit amb més de 25 anys, o persones grans, la composició social és similar, es demostra que els estudiants amb un nivell formatiu familiar baix ha perdut pes de forma progressiva. El 2002 representaven el 39,7% de l’estudiantat de les universitats públiques i el 2017, tan sols el 25,5%. Per contra, els estudiants amb un nivell formatiu familiar alt, han passat de representar el 34,3% al 45,9%, pràcticament 12 punts més. El grup d’estudiants amb nivell formatiu familiar mitjà ha crescut un 2,6 punts percentuals, del 26% al 28,6%. En aquest cas, l’Observatori recalca que ”l’expansió educativa” dels darrers 40 anys ha repercutit en una disminució ”molt significativa” de la població sense estudis o només amb estudis obligatoris. Segons l’autora de l’estudi, Helena Troiano, fa temps que se sap que les persones provinents d’una família amb nivell formatiu alt tenen més probabilitats d’accedir a les universitat. Considera però, que hi ha polítiques que poden afavorir l’equitat i l’accés de gent de diferents orígens socials. Posa d’exemple l’augment del preu de la matrícula en cas de repetir assignatures, una mesura que podria ser la causa que les persones de famílies amb menys nivell formatiu es facin enrere pel ”risc” que suposa i l’encariment que implicaria. També recalca que la no arribada a la universitat de les classes menys afavorides s’ha d’atacar al llarg de tot el sistema educatiu perquè sovint són els estudiants que més aviat deixen els estudis i per tant, ja no poden accedir-hi. Amb aquest informe sobre la taula, l’Observatori del Sistema Universitari doncs, insisteix que existeix desigualtat en l’accés als estudis universitaris al llarg del període analitzat, entre el 2002 i el 2017, i en culpen, en part, a ”l’herència de la selecció” que es produeix al llarg de tot el sistema educatiu. Aposten, però, per modificar algunes polítiques que afecten el sistema. La universitat privada guanya terrenyPel que fa a la tendència d’accés a la universitat, l’estudi ha agafat dades d’entre el 2002 i el 2018 i ha constatat que la universitat pública va registrar un increment de matricula entre el 2002 i el 2011 que va estabilitzar-se durant els tres anys següents i que en canvi, ha començat a recular des de 2014. Les universitats privades, per contra, van créixer en l’època anterior a la crisi econòmica, van caure durant els anys de més dificultats econòmiques i en canvi, des del 2014 que han anat augmentat la seva taxa de matrícula. Des de l’observatori, expliquen aquesta tendència per la millora, des del 2014, de les possibilitats de treball i l’increment de l’accés d’estudiants a cicles formatius però també per l’augment de taxes al sistema públic. En aquest sentit, l’Observatori remarca que pels estudiants d’origen social més alt, la diferència del cost entre la universitat pública i la privada s’ha reduït, cosa que ha pogut produir una ”transferència” d’estudiants cap al sistema privat. La gran oferta en graus i la diversitat dels títols que ofereixen els centres privats també pot haver influït en aquest traspàs d’alumnat. Per Troiano és un dels fets de l’estudi que més els ha sorprès i els seus autors fan hipòtesis al voltant de les causes. Troiano ha explicat que no es disposa de les dades del nivell formatiu familiar de les persones que s’han matriculat a les universitats privades els darrers anys, però creu que l’augment de taxes ha escurçat les diferències de preus però també apunta que hi podria tenir a veure l’augment de places de la universitat i la cerca d’un tret diferencial de determinat tipus d’estudiantat.
