ACN Madrid – L’entrada a l’Europarlament de l’agitador ultra Alvise Pérez és una de les sorpreses que pot deixar el recompte del 9-J. Segons l’enquesta de 3Cat i RTVE, l’agrupació d’electors que ha creat per aquests comicis amb el nom ‘S’ha Acabat La Festa’ (SALF) podria aconseguir entre dos i tres representants a la cambra, posicionant-se en setena posició per darrere del PSOE, el PP, Vox, Sumar, Podem i Ara Repúbliques. L’exassessor de Ciutadans aconseguiria aquests resultats amb una campanya desenvolupada quasi en exclusiva a les xarxes socials -on suma 1,2 milions de seguidors entre Telegram i Instagram- i amb un discurs centrat a atacar la corrupció, la immigració, els mitjans i els partits tradicionals.
El nom d’Alvise era conegut als entorns digitals de dretes des de fa anys, però va començar amb força a la campanya de les europees a partir de la seva aparició al CIS. La primera enquesta de l’ens públic per la campanya del 9-J ja va situar a Alvise en setena posició amb entre el 2,9 i el 3,8% d’intenció de vot. Menys d’una setmana després, va saltar al cinquè lloc amb entre el 4,9 i el 5,7% dels sufragis.
<strong>Vot molt jove i de dretes</strong>
Si es mira d’on provenen els vots de la nova formació, el CIS constata que arriben, en gran manera de Vox i de persones que, per diversos motius, no van votar a les anteriors eleccions europees. Així, el 18,2% dels electors d’Alvise van optar per la papereta de Vox el 2019. Tanmateix, un 11,2% dels votants de SALF admeten que a les anteriors eleccions no tenien edat per votar, fet que revela l’alta penetració de l’influenciador entre els electors més joves. Finalment, el partit recull un 11% d’antics votants de Ciutadans i el PP i un 8% d’abstencionistes.
Per franges d’edat, el partit d’Alvise té una penetració especialment alta entre els joves, aquells que es mouen i s’informen més a través de les xarxes socials. De fet, gairebé el 10% de les persones d’entre 18 i 24 anys es decantaven abans de les eleccions per la papereta de ‘S’ha Acabat La Festa’. Això els situava per davant d’altres partits amb alta penetració entre el jovent, com Sumar, Podem o la coalició Ara Repúbliques, on hi ha Bildu i ERC.
<strong>Sense campanya ni programa</strong>
De cara al 9-J, Alvise ha desenvolupat una estratègia de xarxes i missatges pensada especialment per arribar a aquest públic jove o molt desconnectat de la política. De fet, el candidat no ha fet mítings ni entrevistes, com la resta de partits, sinó que ha optat per “quedades” amb els votants com les que fan els ‘youtubers’ amb els seus seguidors. Ho feia en places i carrers on repartia paperetes, es feia ‘selfies’ i arengava als possibles votants a un megàfon.
Amb tot, el punt fort de qui pot ser una de les revelacions de la nit són les xarxes, que s’han consolidat com el canal de comunicació preferent amb els seus votants i l’únic aparador de les seves prioritats. Sense un programa electoral com a tal, les promeses d’Alvise se centren en la denúncia de la corrupció, la crítica als partits tradicionals i l’alerta sobre els suposats problemes generats per la immigració il·legal. L’agitador també mostra una especial fixació contra dirigents d’esquerres com Pedro Sánchez o la candidata de Podem Irene Montero.
Tal com explica a l’ACN el professor de la UOC i expert en política i xarxes Alexandre López Borrull, Alvise es podria beneficiar en aquests comicis de diversos elements: la facilitat d’obtenir representació gràcies al sistema de circumscripció única, la baixa participació i els efectes de la “institucionalització” de Vox, que li podria fer perdre força entre l’electorat de dretes que buscava fer un vot “protesta”. “Aquestes coses passen a les eleccions europees”, ressalta abans d’atribuir els eventuals resultats de l’agitador a la situació de “polarització” de la política espanyola.
<strong>El cas de Ruiz-Mateos</strong>
Per López Borrull, en el cas de ‘S’ha Acabat La Festa’, la força de la candidatura és el seu cap de llista, que ha volgut “marcar a Vox i al PP” a través d’una campanya totalment aliena als circuits tradicionals. A parer seu, aquesta situació és comparable a la viscuda fa més de trenta anys amb l’entrada a l’Europarlament de l’empresari i amo de Rumasa José María Ruiz-Mateos, que també va saltar dels mitjans a Brussel·les l’any 1989 en plena polèmica per l’expropiació de la seva empresa i la croada personal que va protagonitzar contra l’aleshores ministre d’economia Miguel Boyer.
“Alvise és un producte de l’entesa de la política com un espectacle, del ‘politainment’, de l’entreteniment en la política. Ell havia estat darrere, assessorant, com quan va estar amb Toni Cantó, o en partits petits com UPyD o Ciutadans. Però ell ha anat evolucionant fins a ser el seu propi canal i generar la seva pròpia comunitat”, ressalta López Borrull. A l’espera del recompte definitiu, el 9-J pot permetre a Alvise tocar l’Europarlament, el temps dirà si el fenomen es queda allà, o fa el salt d’escala a la política espanyola.
