ACN Barcelona – El prestigiós fotògraf brasiler Sebastião Salgado ha presentat aquest dimarts a Barcelona ‘Amazônia’, una mostra que compta amb més de 200 fotografies de gran format i 7 pel·lícules que recullen el seu viatge al cor de la selva amazònica. L’exposició, que es podrà visitar entre el 4 de desembre i el 20 d’abril a les Drassanes Reials, posa el focus en la bellesa i la grandiositat de la regió i també en el tipus de vida de les diferents tribus indígenes que hi habiten. En una entrevista a l’ACN, Salgado insisteix en la importància de protegir un ecosistema que s’està perdent per culpa d’una societat que posa per davant el consum. “Volem que les persones que surtin de la mostra no siguin les mateixes que han entrat”, sosté.
A partir d’aquesta setmana i durant els pròxims mesos l’exposició ‘Amazônia’ s’instal·la a les Drassanes Reials de Barcelona per acostar el fruit de set anys de treball del reconegut fotògraf brasiler. Comissariada i dissenyada per Lélia Wanick – dona de Salgado – la mostra pretén ser un viatge al cor de la selva amazònica de la mà de Salgado i alhora una declaració d’amor a un dels enclavaments més importants del planeta de part d’un dels professionals més destacats de la història contemporània.
Salgado va recórrer en diverses expedicions la immensitat de la selva amazònica retratant amb la seva càmera, des del cel, l’aigua i a peu, l’exuberància d’aquest entorn i posant rostre als habitants de la regió. De fet, un dels aspectes que més el van sorprendre, explica, va ser la “dimensió” del que va trobar. “És impossible de descriure i molt difícil de representar”, afirma, “encara que a través de les meves fotografies intento donar aquesta idea d’espai colossal, fins i tot més gran que Europa”.
Al costat de totes aquestes imatges dels diferents paisatges de la selva amazònica, Salgado presenta alguns dels més de 310.000 indígenes que poblen aquestes terres. En diverses peces els líders de les principals comunitats de la regió expliquen el dia a dia, descobreixen la seva cultura i comparteixen els problemes a què s’enfronten. Juntament amb les paraules, la mostra inclou retrats d’aquestes comunitats, que donen testimoni de la seva vida i costums.
El fotògraf recorda que quan va arribar tenia certa preocupació per com seria la presa de contacte amb les diferents tribus fins que va descobrir que, en realitat, eren com la resta de persones. “M’imaginava pobles aïllats, primitius, difícils… i no tenien res d’això”, recorda, “el que era essencial per a mi, era essencial per a ells i es pot dir que en aquestes tribus em vaig poder trobar també a mi mateix”.
La música i els sons són un altre dels elements fonamentals que contribueixen a fer de la proposta una experiència que apel·la a tots els sentits. El músic Jean-Michel Jarre ha creat una banda sonora per a l’exposició que es gaudeix durant tota la visita. Per fer-ho, el músic es va basar en sons reals de la selva amazònica, registrats pel Museu d’Etnografia de Ginebra.
A més, la mostra ofereix una experiència inclusiva i accessible per a persones amb discapacitat visual a través del projecte ‘Amazônia’ Touch, desenvolupat per Salgado i Wanick en col·laboració amb la Fondation VISO. Aquesta iniciativa presenta 21 planxes tàctils amb imatges de l’exposició, que permeten als visitants explorar el treball de l’artista de manera innovadora.
Finalment, compta amb un petit sector que ensenya la boscúria que Salgado i la seva dona estan plantant al Brasil, de la mà d’un projecte ambiental que ja compleix vint-i-set anys. “Hem plantat ja una mica més de 3 milions d’arbres i es podria dir que avui en dia és el més gran que hi ha al Brasil”, afegeix.
De fet, l’exposició arriba a Barcelona després d’una gira que l’ha portat a Madrid, París, Roma, Londres, Manchester, Los Angeles, São Paulo, Rio de Janeiro, Avinyó, Zúric i Milà, amb 1,5 milions de visitants.
<strong>Una experiència “per reflexionar”</strong>
Salgado espera que tota la gent que visiti l’espai ho faci amb temps per retenir tota la informació que aporta. En aquest sentit, espera que la societat s’adoni de la importància d’aquest “pulmó de la terra” i que ho faci prestant atenció a allò que es consumeix, fent pressió als seus diputats i escollint a gent que representi una protecció ecològica del planeta. “Les fotografies que es poden trobar representen un 83% de la selva amazònica que encara existeix, però un 17% ja s’ha perdut”, lamenta.
A més, recorda que fins fa poc encara hi havia Jair Bolsonaro al poder, que en va ser un “predador” que va “trair” a tota la gent que hi viu. Ara, amb Lula da Silva al capdavant, el fotògraf creu que es pot reconduir la situació, però admet que s’està trobant també amb moltes dificultats, ja que a les cambres de diputats federals encara hi ha un important predomini de diputats i senadors bolsonaristes.
Això sí, reconeix que l’acció de Bolsonaro va derivar en una mobilització de les comunitats indígenes, que per primera vegada es van organitzar per denunciar el que estava passant. Salgado avisa que un altre de les problemàtiques directament lligades amb la destrucció de la regió és l’excés de consum, per part d’una societat que només pensa en la “rendibilitat”. “A Europa es viu d’una manera exuberant i anormal”, opina, “però cal començar a pensar en el planeta perquè si perdem aquest ecosistema serà complicat per a totes les espècies, també per a la nostra, és ara o mai”.
<strong>Una vida marcada per la fotografia</strong>
Preguntat per la importància de la fotografia en el seu dia a dia, Salgado ho té clar: “és la meva forma de vida”. “No és que jo sigui un militant ecologista o polític, sinó que la meva fotografia és el resum de la meva ideologia, comportament, i també de totes les meves herències”, admet. Pel que fa a la tria de fer-la en blanc i negre, li lleva importància i sosté que es basa només en el fet que és allò que “sap fer” i que li encanta com queda.
També defensa que la manca de color, en un món que l’incorpora, permet que el públic miri la foto i l’imagini, una acció que en certa manera el fa partícip de la fotografia. “La capacitat de transmissió del blanc i negre és molt forta, però m’encanta el color i tinc molts col·legues que fan fotografies fantàstiques amb ell”, conclou.
