ACN Sant Miquel de Campmajor – L’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) encarrega un pla director per restaurar la torre i l’església de Briolf. Es tracta d’un conjunt medieval que podria tenir els seus orígens entre els segles IX i XI. L’any passat ja s’hi van fer actuacions d’urgència per evitar que s’esfondrés l’estructura i per això s’ha restaurat la torre amb sostres de canyissar i parterres similars als que hi havia originàriament. En paral·lel, el consistori està fent campanyes d’excavacions als voltants per descobrir quin és l’origen concret del conjunt medieval. De moment, s’ha trobat una zona de necròpolis amb esquelets del segle XVII, tot i que es calcula que hi ha moltes capes inferiors de restes mortals per excavar.
L’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, Oriol Serrà, ha anunciat que vol treballar per recuperar el patrimoni històric que hi ha en aquest micropoble de 247 habitants (segons dades de l’INE). Ara fa un parell d’anys, el consistori va comprar els terrenys del conjunt medieval de Briolf, que eren propietat privada fins aleshores. A partir d’aquí, l’any passat l’ajuntament va fer-hi una actuació d’urgència per evitar que els pisos de la torre medieval s’esfondressin.
Serrà detalla que s’ha restaurat el sostre i la planta del mig seguint el model de construcció que tenia originàriament. Per això, els sostres estan fets amb canyissar i els parterres també respecten els corrents inicials. Ara, l’Ajuntament encarrega un pla director que marqui “les directrius que cal seguir” per a la restauració de tot el conjunt medieval que engloba la torre i l’església. El preu de licitació és de 30.578 euros.
<strong>Restauració amb ajudes del Govern</strong>
A partir d’aquí, l’ajuntament preveu optar a línies de finançament que té el Govern dirigides a micropobles per tal de fer front al cost que implica la restauració d’aquest conjunt patrimonial. De fet, Serrà assegura que l’actuació d’urgència es va tirar endavant amb una ajuda del Govern. Amb el pla director es fixaran un conjunt de fases de restauració amb la idea que les subvencions de micropobles del Govern puguin anar garantint aquestes obres.
En paral·lel al projecte, el consistori ja ha encarregat excavacions per descobrir els orígens de la torre i l’església. L’alcalde, Oriol Serrà, detalla que hi ha documentació que data del segle XI on hi apareix Briolf però també hi ha un escrit de Besalú (Garrotxa) “que parla d’una torre d’un tal Briolfo” i que data del segle IX. A més, l’alcalde detalla que Briolfo té un origen germànic i això possibilitaria que la torre tingui uns orígens visigòtics i no romànics, com la majoria d’estructures medievals que es conserven. Per a Oriol Serrà, si es confirma aquesta informació seria “una troballa important” perquè no hi ha gaires estructures visigòtiques a la demarcació gironina.
<strong>Troballes a la necròpolis</strong>
Les primeres campanyes s’han centrat en la zona de necròpolis que hi havia al voltant de la torre i l’església. En aquest punt s’hi han trobat cossos de dones i criatures, principalment, i que daten del segle XVII. Aquestes restes òssies estaven acompanyades d’elements com una pipa de bronze, collarets o altres elements d’ornamentació que permeten als arqueòlegs a datar els cossos. A més, s’ha fet les proves de carboni 12 als cossos per certificar el segle de la seva mort.
A més, a dins de la torre hi havia enterrats dos cossos “d’una manera estranya” que s’estan analitzant a dia d’avui, però que les primeres informacions apuntarien que són del segle XIV. La idea d’aquestes campanyes de prospecció arqueològica és “anar a buscar la penya” per trobar les primeres tombes del conjunt medieval que ajudi a datar els orígens del conjunt medieval. Es tracta de tombes que estarien picades sobre la pedra que hi havia originalment a la zona i a partir de la qual s’ha anat acumulant terra.
A banda del conjunt medieval de Briolf, l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor també té plans per a recuperar altres elements patrimonials del municipi. L’alcalde recorda que també treballen en la restauració de la torre de can Ginestar. Es tracta d’una torre de telegrafia òptica, on s’enviaven missatges codificats d’una torre a una altra. Aquesta estructura hauria estat en funcionament entre els segles XVIII i XIX i formava part de la línia militar entre Girona i Olot. A més, Oriol Serrà recorda que Sant Miquel de Campmajor té un poblat ibèric on encara no s’ha fet cap treball arqueològic i que la intenció és explorar-lo en un futur.
