ACN L’Hospitalet de Llobregat – El Departament de Salut desplegarà a partir del primer trimestre del 2025 una prova pilot en almenys deu centres d’atenció primària (CAP) perquè tinguin més autonomia i una major integració amb els altres nivells assistencials i els serveis socials. S’anomenaran centres de salut integrals de referència (CSIR) i s’hi provaran mesures com el pagament per resultats o poder mobilitzar recursos, conjuntament amb serveis socials, per a l’atenció integrada en el domicili. És una de les principals mesures que ha presentat el comitè d’experts CAIROS, que assessora la conselleria en la reforma del sistema sanitari. També demana estendre les unitats formades per metges, infermeres i administratius que ja funcionen en alguns equips d’atenció primària.
El Comitè per l’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema de Salut (CAIROS) ha presentat aquest dijous les primeres mesures per reformar i modernitzar el sistema sanitari català, amb grans objectius com millorar-ne l’accessibilitat, reduir-ne les llistes d’espera i garantir-ne la sostenibilitat. Aquest primeres mesures se centren en l’atenció primària i la salut pública.
La consellera de Salut, Olga Pané, ha assegurat que el sistema català és “molt robust” i que no només “genera salut”, sinó també “cohesió, convivència i impuls de l’economia”, però ha reconegut que necessita reformes per garantir una cartera de serveis “molt àmplia”, ha remarcat, i la seva essència pública, universal i equitativa.
Pané ha recordat que les bases d’aquesta sanitat es van establir fa 40 anys, quan l’estructura demogràfica era molt diferent, ara molt marcada per l’envelliment de la població, i quan ni tan sols hi havia internet o telèfon mòbil, que han canviat la manera de comunicar-nos.
La consellera ha constatat que tot i els esforços del departament per adequar el sistema a les necessitats, continuen faltant recursos. També ha reconegut que les llistes d’espera han incrementat i que això genera malestar. “Els ciutadans opten per votar amb els peus: se’n van cap a les assegurances privades”, ha afirmat, i ha indicat que el 32% té mútua privada i que en algunes zones arriba al 40%.
Davant d’aquest context, la titular de Salut ha assegurat que posant “més recursos no n’hi ha prou” i que cal una organització i una manera de treballar “diferents”. És en aquest marc on s’inscriu la feina del CAIROS, comitè que es va crear a principis de la tardor i que en aquestes setmanes ha analitzat 50 informes dels darrers 30 anys per elaborar les propostes.
Els membre de CAIROS han destacat que els principals objectius de les mesures són centrar l’atenció en les necessitats de les persones; cuidar als professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions, amb menys burocràcia i altres formes d’organització. Altres grans objectius és que el sistema estigui més centrat en la cronicitat davant una població cada vegada més envellida i amb més malalties cròniques.
Una de les mesures que plantegen és la creació dels centres de salut integrals de referència (CSIR) en una prova pilot. En aquests centres, s’hi testaran mesures que es volen desplegar al sistema, com la consolidació de l’administratiu sanitari. També s’hi introduiran modificacions en el sistema de compra com ara el pagament per resultats, la compra de l’atenció especialitzada i la mobilització de recursos, conjuntament amb els serveis socials, per a l’atenció integrada social i sanitària a l’entorn domiciliari.
El president del CAIROS, el doctor Manel del Castillo, ha detallat que els CAP podran entrar a la prova pilot de forma voluntària i que tant podran ser de l’Institut Català de Salut (de titularitat pública) com d’altres models que presten servei al sistema sanitari públic. La idea és que estiguin repartits per tot el territori.
En l’atenció primària, una altra mesura és estendre el model d’organització d’Unitats Bàsiques Assistencials que incorporen els administratius de salut en el tradicional tàndem de metge i infermera (UBA3+) per millorar-ne la capacitat resolutiva.
El comitè assessor també demana al departament que revisi els perfils professionals a l’atenció primària perquè tots els professionals de la salut puguin exercir les màximes competències. Del Castillo ha posat com a exemple que ara les infermeres són graduades i moltes tenen especialitats, de manera que s’ha de veure com es pot integrar al màxim aquesta formació i capacitació, ha dit.
També ha destacat que hi ha professionals que fa uns anys no existien, com els bioinformàtics i els bioenginyers, o que hi ha figures les competències dels quals s’han de definir millor com els referents de benestar emocional que s’han incorporat als CAP.
El comitè assessor planteja desplegar l’assistent digital per donar suport als professionals i incorporar de forma decidida la intel·ligència artificial (IA). En aquest sentit, Del Castillo ha avançat que provaran d’utilitzar-la perquè transcrigui la informació de la història clínica des de la veu dels professionals. La informació haurà de validar-se per part dels professionals, però la IA permetria una primer aproximació i reduir la feina que comporta escriure els informes.
Del Castillo ha destacat que un altre dels objectius és desplegar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i posar en marxa una xarxa d’intel·ligència epidemiològica per elaborar models predictius per a una millor preparació enfront de noves pandèmies.
El president del CAIROS ha avançat que una altra de les propostes en què treballen és una prova pilot per detectar de forma precoç trastorns del neurodesenvolupament en els primers anys de vida dels infants.
Aquestes primeres mesures es començaran a implementar a partir del febrer, s’aniran desplegant al llarg de l’any que ve i es revisaran a principis del 2026. El segon trimestre de l’any que ve està previst que CAIROS presenti més mesures, aquesta vegada centrades en l’atenció hospitalària, intermèdia i salut mental.
