ACN Barcelona.-La cantautora Marina Rossell ha publicat el disc ‘Moustaki y canciones de la Resistencia’, que inclou deu cançons en castellà en què versiona el cantant francès i, alhora, peces de la resistència, on hi presenta un tema inèdit propi. Rossell va oferir un avançament amb l’emblemàtica ‘Bella Ciao’, que fa cinc cinc anys va gravar acompanyada per Manel i que ara torna a versionar amb Paco Ibáñez. “És potser el disc que he fet més lliurament”, assegura la cantautora en una entrevista amb l’ACN. Rossell explica que, tot i haver-les cantat anteriorment, “‘Moustaki y canciones de la Resistencia’ “no és cap continuació de res”, sinó que se l’han plantejat “tot de nou”.
“Aquestes cançons són per a qui les necessiti”, explica Rossell, qui en aquest disc canta en castellà temes com ‘El Meteco’, ‘Mi soledad’, ‘Había un jardín’, ‘En el Mediterráneao’, ‘Cuánta guerra!’ o ‘Y una rosa roja’. Ara fa ja vuit anys que la cantant va publicar ‘Marina Rossell canta Moustaki’ i tres de l’àlbum ‘Cançons de la resistència’. Ella, però, explica que ha reescrit de nou els temes del nou disc. “Jo em sento lliure fent aquestes adaptacions de Moustaki perquè conec el seu món i les ‘Cançons de la resistència’ són col·lectives”. Rossell explica que aquestes parlen de sofriment i es van fer per resistir “el dolor i la ràbia”. Assegura que les canta “per crear esperança i utopia i obrir un horitzó i superar ferides”. Admet que no ha trobat diferències a l’hora de cantar aquestes cançons en català o ara en castellà. “Les llengües no són culpables, sinó que són els avatars de la història les que les culpabilitzen”, apunta. Lamenta quan els polítics les utilitzen com “una eina llancívola”. Reconeix que per cantar necessita calma i rodejar-se d’un bon equip de persones que entenguin el que vol fer i que “es creï un vincle de sentiments nobles, que vol dir dir-se la veritat a cada instant” i amb sinceritat. “És el disc que he fet potser més lliurament, m’he embrutat les mans per fer-lo perquè ja no m’interessa l’excel·lència” perquè aquesta “et paralitza”. Diu que no importa tant que a vegades una nota estigui ben afinada sinó que emocioni. “Com si nasqués de nou”Rossell explica que tot aquest disc és acústic i no hi ha gens d’electrònica. “És un disc que l’he plantejat com si en nasqués un de nou, no és cap continuació de res. Tot ens ho hem tornat a plantejar de nou”. En aquest disc, col·labora de nou amb Paco Ibáñez i ho ha fet amb una versió de la popular ‘Bella Ciao’. “Paco Ibáñez és una veu mítica i platejada que adoro i som com a germans”. “Amb aquesta versió era conscient que no hi havia d’haver cap introducció musical, que anés a l’essència perquè porto molt temps cantant ‘Bella Ciao'”. Indica que volia aportar “alguna cosa a totes les versions que hi ha. Jo me les he estudiat totes”, diu somrient. Després d’haver gravat aquest disc durant aquest estiu, Rossell ha viatjat a Asunción (Paraguai) per acompanyar amb la veu la coreografia que Ramon Oller ha creat per al Ballet Nacional del Paraguai.
