ACN Brussel·les – La vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, ha defensat “reforçar” els sistemes d’alerta i protecció davant de catàstrofes meteorològiques a la Unió Europea i ha avisat que inundacions com les del País Valencià seran cada vegada “més freqüents i més intenses”. L’audiència davant les comissions de l’Eurocambra que l’han de confirmar com a vicepresidenta executiva de la Comissió Europea a càrrec de Competència i Transició Justa i Neta ha estat marcada per les crítiques del PP i Vox per la gestió del govern espanyol de la crisis de la dana. L’eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha acusat la socialista “d’incompetent” i li ha exigit la dimissió en cas que es vegi “involucrada judicialment” per la resposta al temporal.
Les acusacions dels eurodiputats del PP i Vox han segrestat la major part de l’audiència de Ribera. La dirigent socialista s’ha hagut d’enfrontar a les preguntes de les comissions d’Afers Econòmics i Monetaris, Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària i Indústria, Investigació i Energia, i a les de cinc comissions de l’Eurocambra més, convidades pel seu vincle indirecte amb les carteres que haurà de liderar si és confirmada en el càrrec.
“Estic segura que la història i, potser els jutges, la jutjaran per la seva inacció”, ha sentenciat Montserrat durant l’examen a la vicepresidenta espanyola. “Va haver de fer front a l’examen de la seva vida a València, i va supendre”, ha afegit, alhora que ha subratllat que Ribera era “responsable” de la gestió dels rius, la prevenció de les inundacions i les alertes climàtiques.
En la mateixa línia, l’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha assegurat que Ribera “no hauria d’asseure’s al pròxim executiu comunitari, sinó “a la banqueta” dels acusats per la gestió de la crisi provocada pel pas de la dana.
Davant les crítiques, la ministra del govern espanyol ha defensat la gestió feta per l’executiu de Pedro Sánchez i ha recordat al PP i Vox que en un país descentralitzat “hi ha competències centrals i competències regionals”. Així, ha subratllat que el govern espanyol era responsable de donar les alertes alertes meteorològiques -de l’AEMET- i seguir el curs de l’aigua a temps real. “La resta és competència regional”, ha remarcat.
La cartera de Competència per la qual ha sigut proposada la socialista és una de les carteres -sinó la que més- amb més pes a Brussel·les. Si Ribera és confirmada en el càrrec, es convertiria en mà dreta de la presidenta Von der Leyen.
<strong>Decisió posposada</strong>
Populars, socialistes i liberals europeus han acordat posposar la decisió sobre els candidats a vicepresidents executius de la pròxima Comissió Europea, entre els quals hi ha Ribera, i també el candidat del govern de Giorgia Meloni, Raffaele Fitto, el candidat del govern d’Emmanuel Macron, Stéphane Séjourné, o l’exprimera ministra d’Estònia, Kaja Kallas.
Fonts parlamentaries confirmen que dilluns al vespre els líders del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, dels Socialistes i Demòcrates (S&D), Iratxe García, i de Renew, Valérie Hayer, van pactar en una reunió posposar les avaluacions per tal que, en lloc que es facin individualment com està establert -i com s’ha fet amb la resta de candidats a comissari-, es facin de forma conjunta. L’objectiu és evitar vetos creuats entre els grups parlamentaris.
Les mateixes fonts afirmen que, per ara, no hi ha un acord sobre quan es faran les avaluacions i indiquen que durant la trobada els dirigents dels grups van proposar que es fessin aquest pròxim dimecres. Tanmateix, reiteren que no hi ha acord sobre la qüestió i que la reunió per decidir sobre els vicepresidents executius podria tenir lloc en qualsevol moment un cop finalitzades les audiències.
<strong>Amenaces del PP</strong>
La decisió de posposar l’avaluació dels pesos pesants del futur executiu comunitari arriba enmig de les amenaces dels populars espanyols de fer caure Ribera per la gestió de la dana. El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat aquest mateix dimarts a primera hora que la delegació popular espanyola no votarà a favor de la candidata de socialista.
“Els nostres companys del Partit Popular Europeu saben quina és la nostra opinió”, va afirmar aquest passat dilluns en roda de premsa el portaveu del PP, Borja Sémper, en ser preguntat per si pressionarien per fer caure la dirigent socialista. “Nosaltres ja hem dit des de fa temps que considerem que Ribera no és la millor candidata ni la persona competent per exercir aquesta responsabilitat”, va afegir.
Tanmateix, el vot d’aquests no té perquè afectar a la candidatura de Ribera. Si bé és cert que la dirigent socialista necessita el suport de dos terços dels coordinadors de les comissions parlamentàries que l’examinen -PPE, S&D, Renew, els Verds i l’Esquerra-, els populars espanyols no votaran directament a favor o en contra d’ella, atès que són els líders dels grups polítics europeus els quals decidiran sobre els candidats a vicepresidents executius, tal i com estableixen les normes del procés.
Un cop els 26 candidats hagin superat les audiències i hagin rebut llum verda per part de les comissions que els han examinat, es produirà una votació al ple de l’Eurocambra en què els grups parlamentaris votaran sobre l’executiu en conjunt, no individualment.
Aquesta votació està prevista pel ple que se celebrarà la setmana del 25 de novembre a Estrasburg. Aleshores, el PP espanyol sí que podria trencar la disciplina de vot dins el PPE i votar en contra de Ribera, tanmateix, encara així hi hauria suficient majoria a favor del nou executiu perquè aquest tiri endavant.
Fonts del PSOE consultades per l’ACN rebutgen del tot que Ribera pugui caure i asseguren que les amenaces del PP són “soroll” per tapar el “desastre de gestió” del president del País Valencià, Carlos Mazón, en la crisis de la dana.
Alhora, avisen que, si els populars fan caure Ribera, els Socialistes i Demòcrates (S&D) -el segon grup més gran de l’Eurocambra, després del PPE-, es desmarcarien de la votació del ple de l’Eurocambra que ha de donar llum verda en bloc a tot el nou executiu comunitari. La votació es farà durant el plenari que s’ha de celebrar la setmana del 25 de novembre, i si no tira endavant, tot el procés per escollir els nous comissaris hauria de començar de nou.
L’objectiu de Von der Leyen és que la pròxima Comissió Europea comenci a caminar, com a molt tard, el pròxim 1 de desembre.
