Edició 2190

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de juliol del 2024
Edició 2190

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de juliol del 2024

Restauren mig miler d’elements arquitectònics i escultòrics gòtics de la coberta de la Catedral de Tortosa

|

- Publicitat -

ACN Tortosa – El Bisbat de Tortosa restaura els elements arquitectònics i escultòrics que hi ha a la coberta de l’absis de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. Entre les peces dels arcbotants, les gàrgoles, les vidrieres o els ornaments dels pilars, es recuperaran prop de mig miler de “petites obres d’art” gòtiques que patien l’erosió, el desgast i la falta de manteniment. Com ha destacat el degà del Capítol Catedral de la Diòcesi, mossèn Víctor Cardona, es recupera i neteja un conjunt patrimonial del gòtic català “d’una riquesa i exquisidesa única”, que es podrà visitar. La primera fase, que costarà mig milió d’euros, acabarà a final d’any i s’ha sol·licitat un ajut a l’Estat per fer la segona. La idea és obrir-ho al públic a final de 2025.

La primera fase de les obres de restauració i neteja dels elements escultòrics gòtics de la coberta de l’absis de la catedral de Santa Maria de Tortosa té un cost de 500.000 euros que finança la Generalitat i la Fundació ‘La Caixa’ a través del programa Temps de gòtic. Els treballs se centren a restaurar i rehabilitar tots els arcbotants i les torretes i les escultures i elements escultòrics que les adornen en aquesta desconeguda part alta de la basílica.

Publicitat

El Bisbat vol que aquest conjunt patrimonial del segle XIV, d’una “exquisidesa” artística única, es pugui visitar. Quan la restauració acabi, es faran visites guiades. Probablement, s’hi podrà accedir per l’escala medieval i per l’escala que porta a la capella de Sant Pere i Santa Anna. Mossèn Víctor Cardona, degà del Capítol Catedral del Bisbat, ha explicat que els agradaria poder obrir portes a la coberta de l’absis a final de l’any que ve.

<strong>Dues fases d’obres</strong>

De moment, amb el programa Temps de Gòtic s’executa la primera fase de la neteja i restauració de les peces i estructures de quatre de les crugies de les nou que hi ha a la part posterior de la basílica. Les altes cinc crugies es restauraran en una segona fase, però cal concretar el finançament, que s’ha demanat al govern espanyol a través del 2% Cultural, una convocatòria d’ajuts que encara s’ha de resoldre.

La directora dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Victòria Almuni, que és també autora de l’única tesi doctoral sobre aquest conjunt patrimonial de la basílica, ha remarcat que es recupera un valuós patrimoni gòtic a Tortosa i als Països Catalans. “És un reliquiari que conté tota l’essència decorativa i espiritual de la baixa edat mitjana i el gòtic”, ha explicat. Que es pugui visitar en un futur imminent suposarà, segons Almuni, una aportació molt important a la recerca i a la difusió, així com “un retorn social” que permetrà “que la gent es faci seu el monument” religiós.

<strong>Treball exquisit</strong>

Carles Brull i Andreu Alfonso – responsables també de la restauració de la façana de la catedral de Tortosa – són els arquitectes que coordinen l’obra, juntament amb el restaurador Manel Iglesias de la UB. En una visita d’obres aquest dimecres han destacat “l’exquisidesa” amb què estan treballats cadascun dels elements que es netegen i restauren, i “la riquesa i qualitat exagerada” que tenen. Brull ha defensat que la intervenció era “imprescindible i oportuna” perquè la degradació que patia el conjunt és “important”.

L’estructura de les cobertes i els coronaments dels murs inacabats afavoreixen una humitat excessiva sobre els elements, “tot i el manteniment constant” que fa el Bisbat. La negror fa evident aquesta degradació en moltes de les gàrgoles i capitells que ja s’han començat a netejar. Segons l’arquitecte, aquesta és una actuació de “conservació preventiva” i es fa analitzant “les patologies i els graus d’afectació” de cada escultura i estructura.

Iglesias és l’encarregat de determinar, amb fotografies de microscopi, quina és la neteja “respectuosa i precisa” que s’ha de fer sobre la pedra per no deteriorar-la. Com ha detallat Alfonso, la neteja de les crostes negres i “les aqualitzacions biològiques de líquens i fongs” es fan amb microprojeccció amb un àrid molt fi i amb biocides, amb un alcohol diluït amb aigua.

Per evitar del tot que aquests problemes actuals reapareguin, es farà la reconstrucció dels coronaments dels murs inacabats de la capçalera per evitar que entri aigua i perquè sigui segur fer-hi visites. Després de la recerca d’alternatives, s’ha acordat recuperar “la solució original dels constructors del segle XIV”, “una espècie de merlets” que faran de barana, col·locats als tancaments del coronament com hi ha en les dues primeres estructures.

<strong>Patrimoni gòtic tardà únic a Catalunya</strong>

“Després de l’actuació tindrem un actiu patrimonial i turístic de primer ordre al país que ara no tenim”, ha remarcat l’arquitecte Carles Brull. També es restauraran les vidrieres que es van col·locar “malament”, als anys seixanta, posant morter sobre la terrisseria gòtica del finestral. Els restauradors col·locaran els vidres, que són de mitjan segle XX, als capitells dels finestrals per recuperar “la fina i delicada” terrisseria gòtica que ara està tapada.

Entre els elements figuratius que es restauraran a les torretes, hi ha més de 130 elements “capitellats”, “petites obres d’art” amb representacions vegetals, animals, humanes i figuratives. Algunes tenen parts arrencades o serrades que no es podran recuperar. També hi ha dos nivells d’impressionants gàrgoles i altres estructures que formen un conjunt patrimonial de fins a mig miler de peces del gòtic tardà, que no hi ha en cap altra catedral gòtica de Catalunya.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió