ACN Picanya – Enuig i ganes de tornar a la normalitat com més aviat millor. És el sentiment majoritari de restauradors, botiguers i treballadors de Picanya gairebé un mes després del pas de la dana per aquest municipi de l’Horta Sud. El restaurant Peamflo, situat a la plaça de la vila, està ple de veïns després que hagi reobert aquesta setmana. L’establiment es va omplir de fang i va quedar totalment danyat. El seu propietari, en Florentino, ha renovat tot el mobiliari. Tot i que ha sol·licitat totes les ajudes, encara no n’han rebut cap i ha hagut de pagar de la seva butxaca la renovació. “Encara no hem reaccionat; hi ha gent molt feta pols”, afirma. A pocs metres, la Nani ho ha perdut tot. Tenia una botiga de roba i està a l’espera de rebre els ajuts.
El restaurant tenia més d’un pam de fang l’endemà de la barrancada, amb la cuina i els electrodomèstics totalment malmesos. En Florentino recorda que l’únic que es va salvar va ser la cafetera després que els entrés un metre i mig d’aigua. Ara, un mes després, l’afluència de clients és constant. “Hem obert aquesta setmana, la resposta és espectacular, tenim molta feina, Picanya no està tan fotut com Paiporta, aquí la gent està més bé”, assevera el restaurador, qui remarca que tenen sort perquè els proveïdors els han donat una “mica més de marge” pel fet que els coneixen.
“Tot és nou, tot ho hem hagut de costejar nosaltres perquè de moment no hem rebut cap ajuda. De moment, no ha passat cap pèrit”, lamenta l’empresari. Assenyala que tothom té ganes de treballar i tornar a la normalitat. “La gent té moltes ganes d’eixir, de parlar, jo tenia moltes ganes de posar-me pantalons nets i treure’m les botes, s’ha fet molt llarg”, afegeix. Tot i això, l’enuig persisteix: “Molt enfadats, t’enfades amb els fills, la parella, cal molt de temps per estar més tranquils”.
<strong>“Picanya és Beverly Hills, visc a Paiporta i és Gaza”</strong>
En José Luís també ha pogut aixecar la persiana de la seva perruqueria i des de la setmana passada no para de rentar caps i pentinar a les clientes. “Tinc un ple al deu, casa, cotxe, negoci, motos, tot danyat”, explica. Amb tot, gràcies a l’ajuda de tres brigades i dels voluntaris ha recuperat el local. “Em sento abandonament, visc a Paiporta i és Gaza, fa un mes que ha passat i està pràcticament igual”, afirma.
“Indignat no, estic enfadat, haig de treure força i ganes d’on no les tinc, no puc gastar temps en indignar-me”, denuncia el perruquer, qui afegeix: “Picanya és Beverly Hills”, en comparació amb la situació de Paiporta. Preguntat sobre la gestió de l’emergència, diu que més endavant s’hauran d’exigir responsabilitats: “Ni esquerres ni dretes, aquí hem netejat tots, que ho arreglin i després ja demanarem explicacions, han de caure tots”.
<strong>”No hem rebut cap ajut”</strong>
En canvi, l’Alejandro, el responsable d’una òptica que fa 40 anys que va obrir, encara no ha enllestit les tasques de neteja del local. Vol reobrir el negoci d’aquí a un parell de setmanes. “Serà difícil tornar perquè ho hem perdut tot, ulleres, mobles, maquinària, és complicat pel tema de no tenir els ajuts a temps”, lamenta. Ell assegura que ha demanat tots els ajuts possibles, però per ara, no n’han rebut cap.“Ens costarà molt de temps i diners, la maquinària no és econòmica”, tanca.
La Nani ho té més cru. Ella tenia una botiga de roba exclusiva al centre del municipi, pràcticament a tocar del barranc del Poio. La dana l’ha afectat molt, ja que és de Paiporta i ha perdut familiars. El seu establiment està pràcticament igual des que es va produir la dana. Tampoc ha rebut cap ajuda i està a l’espera que passin els perits per peritar els danys. Està molt enfadada perquè se sent “abandonada”.
