ACN Badalona – Professionals de l’Institut Guttmann i l’Hospital Germans Trias i Pujol han dut a terme per primer cop a Europa una reconstrucció de nervi frènic en dos pacients amb tetraplegia alta, amb l’objectiu que tornin a respirar sense ventilació mecànica. En els pacients amb tetraplegia o lesió medul·lar cervical alta es produeix una fallada de l’autonomia ventilatòria que fa que sigui necessària la ventilació mecànica. La implantació d’un marcapassos diafragmàtic per incrementar aquesta autonomia respiratòria i permetre la retirada parcial o completa de la ventilació mecànica resulta efectiva entre un 40% i un 80% dels casos, però no es pot dur a terme si els nervis frènics, transmissors de l’impuls nerviós al diafragma, estan danyats.
La ventilació mecànica a través d’una traqueotomia és la teràpia estàndard per a pacients amb tetraplegia després d’una lesió medul·lar per sobre del nivell neurològic C4. El seu ús crònic s’associa amb importants factors que afecten la qualitat de vida, com ara dificultat al parlar, pèrdua d’olfacte o augment de secrecions. A més, els pacients tenen una alta taxa de complicacions mèdiques que redueixen la seva esperança de vida, com pneumònies i col·lapse pulmonar, entre d’altres.
La pneumòloga del Guttmann i especialista en ventilació mecànica i marcapassos diafragmàtic, la doctora Estefanía Sánchez, ha afirmat que la retirada total o parcial de la ventilació mecànica en aquests pacients implica un augment de supervivència i qualitat de vida.
En entre un 40% i un 80% dels casos es pot retirar la ventilació mecànica parcial o totalment gràcies a la implantació d’un marcapassos que estimula de forma directa el diafragma, principal múscul responsable de la respiració perquè permet la inspiració (en contraure’s) i l’expiració (en relaxar-se). La Unitat funcional de Marcapassos Diafragmàtic de l’Institut Guttmann i l’Hospital Germans Trias i Pujol és l’única de l’Estat que duu a terme aquesta intervenció, que es va realitzar per primera vegada el 2007.
Per a que aquest procediment sigui exitós és imprescindible la integritat dels nervis frènics, transmissors de l’impuls nerviós al diafragma. Fins a un 71% de les persones amb una lesió medul·lar cervical alta depenen de la ventilació mecànica, i d’aquestes, entre un 20% i un 30% no són candidates a la implantació del marcapassos diafragmàtic a causa de la lesió del nervi frènic. En aquests casos, una opció terapèutica és la transferència o reconstrucció nerviosa, que consisteix a connectar un nervi sa o innervat del propi pacient al nervi frènic lesionat, amb l’objectiu de recuperar l’impuls nerviós.
<strong>Operació a Catalunya la setmana passada</strong>
Els dos pacients van ser operats dijous passat. Per a l’operació, l’equip de professionals va comptar amb l’assessorament del doctor Matthew R.Kaufman, que ha fet més de 150 intervencions d’aquest tipus als Estats Units.
Les dues operacions es van dur a terme sense incidències i els pacients, que tenen lesions a l’altura de les vèrtebres C1 i C2, es recuperen favorablement.
Un estudi publicat el 2015 va demostrar un 93% de reinnervació exitosa en 14 pacients sotmesos a una transferència nerviosa i una implantació de marcapassos diafragmàtic. En un 62% d’aquests, va poder realitzar-se posteriorment una retirada parcial o completa de la ventilació mecànicsa. En el cas d’aquests dos pacients, l’èxit de la reconstrucció trigarà encara a saber-se ja que el nervi es recupera o va creixent des de la sutura a rao d’un mil·límetre per dia, aproximadament. Posteriorment hauran de seguir un procés de rehabilitació extens. Per tot plegat, el resultat final de la intervenció no se sabrà fins passat com a mínim un any des de la intervenció, ha apuntat el traumatòleg i neuroortopeda del Guttmann, el doctor José Manuel Méndez.
