ACN Linyola – La plataforma Canal Viu vol recuperar el Clot de la Llacuna, un llac endorreic d’aproximadament una hectàrea ubicat al terme municipal de Linyola (Pla d’Urgell) que acollia una variada avifauna, però que l’any 1981 es va dessecar per convertir les terres en camps de conreu. Defensen que aquest espai natural és una mena de “germà petit” de l’estany d’Ivars i Vila-sana, situat a cinc quilòmetres, i que la seva recuperació “complementaria” la biodiversitat de la plana d’Urgell ja que atrauria ocells limícoles que actualment ja no es poden trobar a l’estany d’Ivars, com ara el camallarga, el bec d’alena o la xivita. Per això, a partir de l’1 de juny la plataforma inicia una recollida de signatures i una campanya de conscienciació.
El Clot de la Llacuna estava situat al terme de Linyola a mig camí en direcció cap al Poal. Era el segon estany més gran de la plana d’Urgell després de l’estany d’Ivars i Vila-sana, i tenia una extensió aproximada d’una hectàrea, tot i que en èpoques de pluges podia arribar a ocupar fins a tres hectàrees de terreny.
El llac era endorreic, és a dir sense sortida a un riu, i poc profund, de menys d’1 metre, característiques que afavorien la presència d’ocells limícoles, que es caracteritzen per tenir les potes estirades i els becs llargs i alimentar-se principalment de cucs i d’altres animals que viuen al fang.
Els intents de dessecar-lo comencen a principis del segle XX, tot i que no és fins al 1981 quan es colga i desapareix totalment, igual que havia passat a principis dels anys cinquanta amb l’estany d’Ivars i Vila-sana. Les terres es converteixen en camps de conreu que romanen fins a l’actualitat. De fet, l’únic element de la zona que mostra que en aquest espai hi havia hagut un llac és un plafó informatiu amb fotografies i una descripció del Clot de la Llacuna que el consistori linyolenc va instal·lar el 2019.
Més de quatre dècades després, la plataforma Canal Viu impulsa la recuperació del Clot de la Llacuna i ho fa emmirallant-se amb l’exitosa recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana l’any 2005. “Si l’estany d’Ivars es va poder recuperar quan hi va haver la voluntat, aquest seria molt poca cosa al seu costat”, ja que és unes “60 vegades més petit”, ha explicat el seu coordinador, Josep Maria Falip.
Des de la plataforma veuen el Clot de la Llacuna com un “germà petit” de l’estany d’Ivars que podria complementar la biodiversitat de la comarca. I és que podria atreure espècies limícoles que habiten en espais de poca fondària que van desaparèixer de l’estany d’Ivars quan aquest es va acabar l’omplir.
“Si hi ha voluntat seria relativament fàcil”, afirma Falip, que diu que per recuperar l’espai cal comprar els terrenys i desenrunar-los. Així mateix, defensen que la gestió del Clot de la Llacuna pugui dependre de l’estany d’Ivars.
Per tot plegat, la plataforma inicia aquest mes de juny una recollida de signatures a entitats i particulars per poder presentar-les a l’administració. L’acció s’acompanya d’una campanya per donar a conèixer el Clot de la Llacuna, ja que bona part dels veïns de la comarca i, fins i tot del mateix municipi de Linyola, desconeixen la història d’aquest llac i la informació que hi ha és escassa.
