ACN Barcelona – El director Ramon Térmens (Bellmunt de Segarra, 1974) porta al cinema l’adaptació de la novel·la ‘Sociedad negra’, d’Andreu Martín, guanyadora del Premi Crims de Tinta. El film, un thriller contemporani amb tints de ‘noir’ clàssic rodat en català, castellà, mandarí i anglès, s’endinsa en els crims, la violència i la corrupció de les tríades orientals afincades a Barcelona que arribarà als cinemes el 25 d’octubre. En declaracions a l’ACN, Ramon Térmens assegura que la cinta vol ser un homenatge al cinema negre clàssic amb vocació social. “M’interessen els personatges existencialistes que prenen decisions morals, que actuen en contra del que se suposa que haurien de fer”, explica en una entrevista amb l’ACN.
Dirigida per Ramon Térmens i escrita a quatre mans amb Daniel Faraldo, que també interpreta un dels papers protagonistes, ‘Sociedad negra’ la protagonitza el Liang, un jove de mare xinesa i pare català que s’ha criat en l’extraradi de Barcelona. Es guanya la vida fent classes de kung-fu i, sotamà, fa tripijocs amb els seus amics del barri, el Pardales -un lladre professional- i el Tracas -un camell. La trama s’embolica quan el Liang coneix la Pei Lan, una misteriosa alumna que va a les seves classes i que és la filla del Soong, el cap de la màfia xinesa de Barcelona i a qui ella ambiciona a succeir.
Térmens reconeix que de seguida va veure el potencial cinematogràfic de la història, especialment quant a la construcció temporal que oferia la narració d’Andreu Martín. “Era perfecta, em va atrapar”, recorda. Una dècada més tard, Térmens i Faraldo han trobat el moment “ideal” per fer possible una adaptació “complexa, amb moltes trames i subtrames i múltiples personatges”.
Per al director, la clau va ser situar la història a l’extraradi de Barcelona i, a diferència del llibre, no centrar-ho tant en la investigació policial. Un dels aspectes més destacats és el tractament de la llengua que es fa en el film, en què els protagonistes simultaniegen el català, el castellà i el xinès, una circumstància que en va dificultar el càsting.
<strong>La llengua catalana, element essencial</strong>
Per això, els actors d’origen xinès que no parlaven català -com és el cas de la protagonista, Chacha Huang, per exemple- van aprendre l’idioma. Daniel Fajardo reconeix que es va aprendre tot el seu paper “de memòria”.
“La llengua va ser un aspecte determinant, és marca de la casa que els personatges racialitzats de les nostres pel·lícules parlin català”, afirma Térmens. En aquest sentit, el director considera que la cinematografia ha de portar a la pantalla una realitat que ja existeix i no apostar sempre per “set cognoms catalans que falsegen la realitat”. “A la vida real, la llengua catalana i la castellana es barregen i si fem una pel·lícula sobre els baixos fons no ens podem inventar res, els personatges parlen catanyol”, detalla.
