ACN Manresa – El web dedicat a l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), www.memoria.cat/amat-piniella/, inclou a partir d’ara les transcripcions de les cartes que es va escriure amb l’autor barceloní Agustí Bartra (1908-1982). Algunes ja eren conegudes íntegrament o parcialment. Tanmateix, és la primera vegada que es publiquen de manera conjunta i completa. En elles parlen dels seus projectes creatius, la seva visió sobre la literatura catalana i també del present i futur de Catalunya. El recull inclou 23 cartes més una altra d’Anna Murià, esposa de Bartra. Fins ara el web recollia els 71 poemes de ‘Les llunyanies’ (Poemes de l’exili) d’Amat-Piniella. És una iniciativa de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
“Les cartes tenen un gran valor documental perquè ens aporten molta informació sobre els dos escriptors, especialment sobre la seva activitat literària i cultural -amb l’explicació també per part d’Amat d’obres que a hores d’ara encara són inèdites-, els seus projectes, el seu dia a dia, la seva visió sobre la literatura catalana, el possible “divorci” entre els escriptors catalans de l’interior i els de l’exili, el present i el futur de Catalunya”, subratllen des de l’associació. També descriuen el seu estat d’ànim, que passa per moments d’angoixa i desesperació i amb d’altres més esperançats.
La primera carta inclosa al recull que es pot consultar al web www.memoria.cat, està signada per Amat-Piniella que va ser qui va iniciar la relació epistolar. Està datada el 23 de desembre del 1947 i comença recordant un amic comú, Pere Vives i Clavé, que va coincidir amb Agustí Bartra al camp de concentració d’Agde entre els mesos de febrer i agost del 1939, mesos de “manta i cigarreta compartida”, amb expressió de Bartra, i durant els quals van establir una amistat molt estreta. Pere Vives i Amat-Piniella van coincidir després en tot el seu llarg i dolorós exili fins al camp de concentració de Mauthausen, on Vives fou assassinat el 30 d’octubre del 1941 amb una injecció de benzina al cor. Se sap que va ser Pere Vives qui va parlar a l’Amat sobre Agustí Bartra -que Amat no coneixia personalment- i va ser ell qui li va fer descobrir la seva poesia.
Pel que fa a la resta de cartes recollides al web, n’hi ha 9 que daten entre els anys 1947 i 1949. Aleshores es produeix una aturada fins el 1953. Del 1953 al 1958 se’n conserven 14 més. La darrera carta, de l’Amat a Bartra, va ser escrita molts anys més tard, el 1972, quan Bartra ja és a Catalunya, després d’haver tornat de l’exili.
Remarcables també són les opinions d’Agustí Bartra en comentar el seu ‘Coral a Lluís Companys per a moltes veus’: “Crec que és un dels poemes millors que he escrit. Potser l’estimo pel molt que m’ha fet sofrir. Però a part d’això experimento la sensació d’una gran deslliurança interior, d’haver pagat un deute profund que devia feia temps i temps”.
L’epistolari també descobreix diversos aspectes desconeguts, com que, el 1953, Amat-Piniella es plantejava sortir de Catalunya per anar cap a Mèxic, o com es van conèixer Agustí Bartra i Leon Felipe, el 1956.
Les cartes d’Amat-Piniella a Bartra evidencien la immensa admiració que sent envers la seva persona i la seva obra (“per fi tenim a Catalunya un poeta amb ambició d’universalitat”). Un relleu ben especial mereixen els elogis dedicats a les seves obres Rèquiem i Odissea.
La transcripció de l’epistolari ha anat a càrrec d’Anna Casasampera Brún. També hi ha inclòs l’article ‘El poeta Agustí Bartra’ de Joaquim Amat-Piniella i el poema ‘Ànima i món’, que Agustí Bartra també li va dedicar.
