ACN Barcelona – Detectar les deixalles marines des de l’espai ja és una realitat, segons un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Cadis publicat a ‘Nature Communications’. Fins ara, la quantitat de deixalles -majoritàriament plàstic- a la superfície del mar poques vegades era prou alta per generar un senyal detectable des de l’espai. Tot i això, mitjançant l’ús de superordinadors i algorismes avançats de cerca, l’equip investigador ha demostrat que els satèl·lits són una eina eficaç per estimar la quantitat de deixalles al mar i proposen incorporar sensors específics en futures missions espacials. Calculen una superfície de plàstics al Mediterrani entre 2015 i 2021 equivalent a 7.500 camps de futbol.
Per a l’elaboració del treball, finançat per l’Agència Espacial Europea (ESA), es va analitzar una sèrie històrica de sis anys d’observacions del satèl·lit europeu Copernicus Sentinel-2 a la Mediterrània. En total, es van escrutar 300.000 imatges fetes cada 3 dies amb una resolució de 10 metres. Els resultats revelen grans agregacions de deixalles dins d’estructures flotants científicament conegudes com a regueres, que poden arribar a tenir diversos quilòmetres de longitud i que resulten de la convergència dels corrents marins i l’efecte del vent a la superfície del mar.
Tot i que els sensors del satèl·lit no van ser dissenyats específicament per detectar deixalles, la seva capacitat per identificar plàstic va permetre elaborar un mapa de les zones més contaminades del Mediterrani. Aquest mapa mostra els punts d’entrada de deixalles principals des del continent i millora la comprensió dels mecanismes que transporten les deixalles. Els resultats indiquen que la quantitat de plàstic flotant a la Mediterrània podria abastar una superfície d’aproximadament 95 quilòmetres quadrats durant el període 2015-2021, que equival a uns 7.500 camps de futbol.
L’equip investigador suggereix instal·lar sensors específics per a la detecció de plàstics als satèl·lits. Segons l’estudi, això multiplicaria per vint la capacitat de detecció del plàstic a l’oceà. A més, aquesta informació podria comparar-se amb altres factors ambientals per millorar la comprensió dels mecanismes que transporten les deixalles plàstiques de la terra al mar, i guiar millor les actuacions i regulacions per combatre aquesta forma de contaminació marina.
La densitat de població, un factor clau
L’estudi conclou que factors com la densitat de població, la geografia o el règim de pluges influeixen significativament en l’acumulació de deixalles al mar. Així, per exemple, els països o ciutats desèrtiques contribueixen molt menys al problema, mentre que, a les zones amb més precipitacions, especialment quan passen pluges torrencials, l’acumulació de deixalles resultants d’emissions ocorregudes els dies i les setmanes anteriors és molt més gran.
Finalment, l’estudi revela que, majoritàriament, les deixalles d’origen continental queden confinades als primers 15 quilòmetres de mar des de la costa, retornant a aquesta al cap de pocs dies o mesos.
