ACN Sant Martí de Tous – La plataforma ciutadana Salvem l’Anoia ha anunciat que denunciarà a la Fiscalia de Medi Ambient exalts càrrecs de la Generalitat -sense concretar quins- que han tingut alguna implicació en la tramitació de tres parcs solars a la comarca de l’Anoia que preveuen 180 hectàrees de plaques solars a més d’una línia d’evacuació. Martí Senserrich, representant de la plataforma, diu que els parcs estan “mal tramitats”. Creuen, per exemple, que els estudis d’impacte ambiental els han fet en un temps més reduït del permès. La plataforma ha esgotat la via administrativa amb la presentació d’al·legacions i recursos d’alçada i, per això, també iniciarà un contenciós per intentar frenar els tres projectes que consideren que són “un únic macroprojecte”.
A l’Anoia actualment hi ha tres projectes de camps solars aprovats -Matacan, Escribano i Aspillera- que afecten els municipis de Jorba, Pujalt, Òdena, Bellprat i Sant Martí de Tous. Tots ells tenen el mateix promotor, tot i que s’han presentat amb noms diferents, i conjuntament sumen unes 180 hectàrees. Els tres parcs ja compten amb l’autorització definitiva i només hi ha pendent iniciar les obres. Amb tot, encara falta presentar el projecte de la línia d’evacuació dels parcs, ja que, davant de l’oposició d’alguns ajuntaments per l’afectació que tenia, es va desvincular dels projectes. Fonts de Territori han indicat a l’ACN que està previst presentar-lo en els propers dies.
Davant del fet que puguin iniciar-se les obres imminentment, la plataforma Salvem l’Anoia ha anunciat que engegaran la via judicial per intentar aturar-los. Aquest col·lectiu ciutadà va presentar diverses al·legacions i recursos d’alçada als tres projectes, però lamenten que s’han desestimat. Després d’esgotar la via administrativa han anunciat que iniciaran la via judicial en dues línies. D’una banda, portaran a la Fiscalia de Medi Ambient exalts càrrecs de la Generalitat “que han signat algun document o han pres alguna decisió” en relació a la tramitació dels parcs i, de l’altra, presentaran un recurs contenciós administratiu contra els parcs.
Senserrich considera que els parcs s’ha tramitat malament i no s’han respectat, per exemple, els terminis establerts en la presentació dels estudis d’impacte ambiental. “Els ciutadans sempre hem de córrer a respondre, mentre que ells tenen tot el temps del món”, ha lamentat. També ha explicat que els projectes en alguns casos no respecten la distància de les masies i, a més, tot i que s’han presentat per separat creuen que es tracta “d’un únic macroprojecte” que s’ha fragmentat.
<strong>Impuls d’una campanya de micromecenatge </strong>
Una altra de les representants de la plataforma, Carola Ribaudí, considera que s’ha agafat “el camí més ràpid i curt per a les empreses que volen explotar aquests projectes” i té clar que hi ha una altra manera de promocionar les renovables. “L’única manera no és fer malbé un territori que no està pensat per acollir macropolígons”, assegura. En aquest sentit, critica que s’hagi començat “la casa per la teulada” i hagin anat a buscar “el sector més feble, que és el territori agrícola, on hi viu poca gent i la població està envellida”.
Asseguren que estan disposats a “anar a per totes” i, per això, engegaran una campanya de micromecenatge per poder finançar les accions que volen tirar endavant. D’entrada, volen demanar 16.500 euros per poder “afrontar” el cost dels contenciosos, però intentaran aconseguir més diners, ja que també estan impulsant la redacció d’un estudi per veure quines alternatives hi ha als macroprojectes.
<strong>La línia d’evacuació dels parcs, font de conflicte</strong>
Malgrat que els tres projectes ja tenen l’aprovació definitiva de la Generalitat encara hi ha pendent presentar la línia d’evacuació dels parcs. Fonts de Territori han explicat a l’ACN que el document ja està enllestit i es presentarà en els propers dies. El document que es presentarà contempla que la línia estarà soterrada en un 51%. Precisament aquest és un dels grans esculls que hi havia en la tramitació dels projectes, ja que inicialment es preveia que la línia fos completament aèria amb torres elèctriques de 60 metres d’alçada i que afectaven, principalment, els municipis de Jorba i Òdena. Davant de l’oposició municipal, es va retirar el projecte de la línia a l’espera de presentar-ne un de nou més consensuat.
Els alcaldes han rebut informació sobre el projecte “de manera informal” i estan a l’espera que es presenti oficialment. Mentre que a Jorba el nou projecte preveu el soterrament del 90% de la línia, a Òdena tan sols es troba al 30%. L’alcalde d’aquest municipi, Jaume Xaus, assegura que no hi estan d’acord i que s’hi oposaran i, si cal, aniran al contenciós. “Per Òdena el soterrament és essencial perquè si no l’impacte pel territori, la gent que hi viu i les activitats econòmiques és molt gran”, ha apuntat. A més, el batlle recorda que cap dels parcs vinculats a aquesta línia d’evacuació està dins del terme municipal d’Òdena. En concret, quedarien 9 quilòmetres de línia descoberta, que se sumarien a dues línies d’alta tensió que ja passen pel municipi.
De la seva banda, el municipi de Sant Martí de Tous ja va aconseguir que el projecte soterrés les línies aèries que havien de travessar el terme municipal i que la distància amb les masies sigui de 100 metres. De fet, inicialment el projecte plantejava una afectació de 170 hectàrees al municipi i finalment en seran 45. Fonts del consistori asseguren que és un projecte que no els “satisfà” i que treballaran perquè “es faci de la millor manera sense afectacions greus”. Amb tot, asseguren que la transició energètica és “urgent i inajornable” i que el poble “també hi ha de participar”.
