ACN Brussel·les – Just un any després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es comprometés a fer oficial el català a la Unió Europea, Plataforma per la Llengua li ha fet arribar una carta per demanar-li que “acabi la feina”. “Durant el darrer any no vau aprofitar ni els sis mesos de la vostra presidència al Consell de la UE ni els sis mesos de presidència belga per a l’aprovació”, lamenta l’entitat. En la missiva, alhora, es posa de manifest que l’oficialitat del català depèn de “la determinació i la voluntat negociadora” i es recorda al president espanyol que, malgrat les reticències d’alguns estats governats pel Partit Popular, socialistes i populars han aconseguit desbloquejar acords com la renovació del Consell General del Poder Judicial.
La carta, signada pel president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, comença reivindicant la importància que suposa l’oficialitat per a la llengua. “Representa una fita important per acabar amb la discriminació que pateix la nostra llengua a Europa en relació amb altres llengües del continent amb un volum de parlants semblant al nostre”, subratlla.
A banda de deixar clar que l’oficialitat situaria els catalanoparlants “en igualtat de drets lingüístics amb la resta de milions d’europeus”, també recorda a Sánchez que la promesa assolida ara fa un any representa “un compromís real i tangible amb la pluralitat lingüística de l’Estat”.
Al mateix temps, Plataforma per la Llengua assegura que ha estat testimoni de les “reticències” per part d’alguns estats de la Unió Europea “governats per aliats del Partit Popular” al voltant d’aquest afer. “És un obstacle que no menyspreem, però durant aquests mesos el vostre govern ha demostrat ser capaç d’aconseguir acords amb aquests mateixos estats a nivell europeu en qüestions molt diversos; ara recentment, heu estat pactant amb el mateix Partit Popular assumptes que s’han demostrat molt difícils d’aconseguir, com és la renovació del CGPJ”, insisteix l’entitat dirigint-se a Sánchez.
En aquest sentit, l’organització creu que aquests fets “demostren que la capacitat d’assolir l’oficialitat del català a la UE depèn de la determinació i de la voluntat negociadora amb totes les parts que estigueu disposats a invertir en aquesta qüestió”. “Us demano que acabeu la feina; la protecció de la diversitat lingüística de l’Estat és un objectiu que no només s’ha de pregonar, sinó que també cal exercir amb avenços clars”, conclou la carta.
<strong>Una qüestió en punt mort</strong>
Per ara, l’oficialitat del català -així com el basc i el gallec- no és una prioritat per a Hongria, el país que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE fins a finals de 2024. Segons va expressar l’ambaixador hongarès davant la UE, Bálint Ódor, no hi ha “plans” perquè aquest tema torni a l’agenda. Això sí, va deixar la porta oberta a tornar a abordar la qüestió en cas que vegi la “necessitat”.
El govern espanyol va presentar la petició d’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a l’agost, en el marc de les negociacions amb l’independentisme per investir Pedro Sánchez, i la qüestió es va introduir en l’agenda dels ministres d’Afers Europeus en diverses trobades quan Espanya va assumir la presidència de torn del Consell. Amb la posterior presidència belga, la petició va estar sobre la taula en alguna trobada i l’últim cop que es va abordar va ser en la reunió de ministres d’Afers Europeus del març passat, sota presidència belga.
En aquesta reunió, alguns estats com Finlàndia van verbalitzar el teu temor a “possibles repercussions” dins el seu territori per part d’altres llengües minoritàries. En la mateixa línia s’havien manifestat altres països com Lituània. Els socis comunitaris han demanat informes sobre el cost de la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic de la UE, així com un pronunciament dels serveis jurídics del Consell sobre la legalitat de la iniciativa.
