ACN Barcelona – Plataforma per la Llengua ha advertit que l’emergència lingüística a Catalunya “no s’està revertint”, ja que l’ús social del català “baixa”. Així ho ha constatat el president de l’entitat, Òscar Escuder, durant la presentació de les dades de la tretzena edició de l’InformeCAT, la publicació anual de Plataforma per la Llengua sobre l’estat del català. L’estudi, que compta amb dades oficials i enquestes pròpies, situa el marc legislatiu espanyol com el principal “punt en contra” de la salut de la llengua. Tanmateix, destaca que la majoria de catalanoparlants tenen “estima i afecte” per la llengua, i que un 78% d’aquests, és a dir, 8 de cada 10, considera que per ser català és molt important saber la llengua.
En la roda de premsa de presentació de l’informe, Escuder ha reiterat que l’ús social del català “és preocupant”, i que es veu agreujat especialment pel marc legislatiu espanyol, que és “totalment contrari” a la llengua catalana. “Tenim algunes lleis que ens anirien a favor, com la del cinema o el codi de consum, però no les fem complir”, ha lamentat el president.
Escuder també ha insistit que el principal repte que té la llengua recau en els “mateixos ciutadans”, ja que el 80% dels catalanoparlants canvien al castellà “sense cap necessitat”. “Aquesta és una demanda que sempre fem des de Plataforma per la Llengua, demanar als ciutadans que no canviïn la llengua perquè és nefast per l’ús social”, ha advertit.
Així, el president de l’entitat també ha remarcat alguns aspectes positius que es recullen enguany a l’enquesta, com el fet que el 78,1% dels catalanoparlants consideren que saber català és molt important per ser català. Es tracta d’una dada extreta de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023, elaborada pel Centre d’Estudis d’Opinió, que constata, segons l’entitat, “que el vincle entre la identitat i la llengua és cabdal per assegurar el futur del català”.
En concret, l’informe demanava als enquestats que posessin nota a l’afirmació que, per “ser realment català”, calia ser capaç de parlar la llengua. Entre els catalanoparlants, el 78,1% hi posaven un 8, un 9 o un 10. Un 16,2% més posaven a aquesta afirmació una nota de 5, 6 o 7. Per tant, el 94,3% dels catalanoparlants consideraven que identitat i llengua estaven vinculades. La nota mitjana era de 8,6. Entre els castellanoparlants, en canvi, la nota baixava al 6,4 i només el 44,8 % posava una nota de 8, 9 o 10 a la vinculació entre llengua i identitat.
<strong>Català entre els joves</strong>
Respecte a l’ús entre joves, l’InformeCAT 2024 mostra que a Catalunya només un 12,1% de les persones entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua habitual, una dada extreta de l’Enquesta a la joventut de Catalunya del 2022, que ja va ser presentada al desembre de l’any passat.
Així mateix, un 13 % més diu que habitualment parla més català que castellà; un 16,1%, que parla tant català com castellà, un 0,7 %, que parla català i una altra llengua, i un 5,1%, català, castellà i una altra llengua. En contrast, el 22,4% diu que només parla castellà; el 22,0%, més castellà que català; el 6,0%, castellà i una altra llengua, i el 2,6%, altres llengües. El 3,3% que no ho sap o no respon («NS/NC») no ha estat computat en els càlculs d’aquests percentatges. Amb aquestes dades, segons Plataforma per la Llengua, es pot dir que el català és usat habitualment pel 47,1% dels joves, mentre que el castellà és usat pel 71,7%.
Sobre aquest punt, el responsable tècnic de l’informe, Miquel Gil, ha subratllat que durant el pas de l’educació primària a la secundària es produeix un canvi important en els usos lingüístics “Molts catalanoparlants comencen a usar molt més habitualment el castellà, i en comparació, els castellanoparlants continuen parlant castellà de forma exclusiva”, ha agregat.
<strong>Vitalitat</strong>
L’InformeCAT 2024 també indica que, malgrat totes les dificultats, el català encara dona mostres d’una notable vitalitat. Posa com a exemples que el juny de 2023 el grup The Tyets va convertir-se en el primer grup en català amb més d’un milió d’oients al mes a Spotify; a l’agost, el Congrés va reconèixer per primer cop als seus integrants la possibilitat de fer les intervencions en català o al setembre la 41a Setmana del Llibre en Català va reunir 60.000 assistents i va acumular un 20% més de vendes que l’any anterior.
També remarca que entre el 2022 i el 2023 el suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea va passar a Catalunya del 61,8% al 81,4%, xifres que van coincidir amb la sol·licitud del govern espanyol perquè la llengua catalana obtingués aquest reconeixement. “Considerem que a partir d’aquesta petició la població va començar a veure que això podia ser possible”, ha valorat Escuder.<br />
<br />
<strong>Audiollibres en català</strong>
La informació proporcionada pel Servei de Biblioteques de Catalunya a Plataforma per la Llengua mostra que 1.194 dels 1.808 audiollibres inclosos en el catàleg Atena, el catàleg col·lectiu de les biblioteques públiques de Catalunya, són en llengua castellana, mentre que només 302 són en català. Per tant, el 66,0%, dos de cada tres, són en castellà, i el 16,7%, un de cada sis, en català.
<strong>Caus</strong>
Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya van elaborar el 2023 un estudi sobre els usos lingüístics en les activitats ordinàries de les sis associacions principals de lleure de base educativa de Catalunya, amb el títol ‘L’estat del català al cau i a l’esplai’. Per fer-lo, es va emprar la metodologia del mesurament dels usos lingüístics mitjançant l’observació no participant i es va analitzar la llengua utilitzada tant pels infants com pels caps i monitors.
Els resultats de l’estudi mostren que el 69,7% de les converses que es produeixen durant les activitats dels caus i esplais són en català, tot i que hi ha diferències clares entre els usos de monitors i caps, i els dels infants. La dada més destacable és el canvi en l’ús del català per part dels infants quan parlen entre ells (53,9%) respecte a quan es dirigeixen a un cap o monitor (73,2%). Per la seva banda, l’ús del català entre caps i monitors quan parlen entre ells és del 80,3%, però baixa fins al 77,4% quan es dirigeixen als infants.<br />
<br />
<strong>L’estudi del Col·legi de Metges</strong>
L’InformeCAT 2024 esmenta també que el 30,9% dels metges que treballen a Catalunya no saben parlar en català, i el 13% no l’entenen. Així es recull a l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya a partir d’una enquesta a més de 1.300 metges l’any 2023 i que es va presentar al febrer d’enguany. Segons el mateix estudi, només el 0,3% no entén el castellà, i el 0,7% no el sap parlar.
L’Estudi del Consell de Col·legis de Metges indica també que només el 47,8% dels sanitaris fan servir el català habitualment per comunicar-se amb els pacients, i que l’ús decreix en les generacions més joves de metges, on hi ha més professionals de fora de Catalunya, especialment de països extracomunitaris. Amb tot, cal dir que els metges de procedència extracomunitària són els que es mostren més interessats a aprendre català. Així, el 80,1% d’aquests professionals volen aprendre català o millorar-ne el domini, enfront del 55,7% dels estrangers de països de la Unió Europea, el 50,4 % de la resta de l’Estat espanyol i el 33,2% dels nascuts a Catalunya.
<strong>País Valencià i Illes Balears</strong>
Pel que fa al País Valencià, l’estudi adverteix que durant la segona meitat de 2023, el govern de Carlos Mazón va fer el 95,6% de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà. El mateix govern va eliminar el mínim del 25% d’educació en valencià a les comarques castellanoparlants del País Valencià, però no el 25 % de castellà a les valencianoparlants.
Així, segons dades de l’Enquesta de coneixement i ús social del valencià del 2021, de la Generalitat Valenciana, als serveis sanitaris de la zona valencianoparlant només una de cada quatre persones usa la llengua pròpia en la mateixa proporció que el castellà o més. Concretament, ho fa el 25,6%. La xifra és lleugerament inferior a la que es refereix a les persones que a casa parlen el valencià tant o més que el castellà, que són el 30,1 %.
Amb dades de l’INE del 2021, s’assenyala que el 9,4 % dels residents del País Valencià que no parlen valencià amb la família l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 %, a la feina; mentre que el 54,2 % dels habitants de les Illes Balears parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català.
A les Balears, també segons l’INE, el 54,2% dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3% ho fan en català. Així mateix, gairebé la meitat de la població, un 46,9%, declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6% va dir el mateix sobre el castellà.
