ACN Girona – La guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2024, Pilar Rahola, s’endinsa en els segles XIII i XIV de la mà d’alguns dels seus personatges més rellevants a ‘Cornèlius, l’almogàver’. La periodista i escriptora ha desvetllat que el protagonista de la novel·la, Cornèlius Papapoulus, va néixer literalment d’un “somni” que va tenir mentre escrivia ‘Ocell d’aire i foc’ i que va decidir “bastir” l’obra al voltant d’aquest personatge en una història que recorre “la pell” d’aquesta època de la mà dels “personatges més brutals del moment”. “És un moment èpic i una fugida del present més proper perquè necessitava anar més enllà”, ha explicat. El Bertrana és el degà dels Premis Literaris de Girona, que aquest vespre s’han lliurat a l’Auditori.
Girona ha tornat a viure aquest dimarts la nit de la literatura per excel·lència amb la gala d’entrega dels Premis Literaris. La Fundació Prudenci Bertrana ja va revelar els guanyadors dels quatre guardons amb més trajectòria a finals de juny. L’escriptora i periodista Pilar Rahola s’ha convertit en el nou nom propi del Bertrana, que ja arriba a la 57a edició, amb la novel·la ‘Cornèlius l’almogàver’; Josep-Anton Fernàndez ha guanyat el 47è Miquel de Palol de poesia amb ‘L’estranger a casa’; l’assaig ‘ L’escriptori de la Seu’ de Salvador Sabrià s’ha endut el 45è Carles Rahola d’assaig i ‘Bereshit’, de Teresa Muñoz, ha rebut el 39è Ramon Muntaner de literatura juvenil.
Rahola s’ha endut el guardó amb una obra que relata un moment “èpic” de la història i que va néixer gairebé fortuïtament, quan estava immersa en ‘Ocell d’aire i foc’, una novel·la que la va “ofegar”. Tant és així, que la periodista i escriptora havia decidit prendre’s un temps: “Hi ha capítols que vaig escriure literalment plorant”. Però un somni ho va capgirar tot. “Vaig somiar amb un home que es deia Cornèlius Papapoulus i al migdia vaig dir a la família que faria un llibre sobre aquesta persona. Vaig pensar que bastiria una història al voltant d’aquest nom somiat”, ha desvetllat.
I “estirant fils” va descobrir “meravelles” d’una “època gloriosa de la història de Catalunya”. “És una història que recorre la pell dels segles XIII i XIV amb els personatges més brutals del moment i també és un moment gloriós de la corona catalana”, ha remarcat. Tot plegat versa a l’entorn d’aquest cavaller, nascut “de la manera més trista” a la ciutat de Famagusta a Xipre, amb una vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament i que li acaben donant “moltes vides”. El protagonista coneix Ramon Llull i s’embarca amb els almogàvers liderats per Roger de Flor per lluitar en les campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble. I tot en una travessia que el durà des de terres d’Anatòlia fins a Armènia i amb una història d’amor com a teló de fons.
“Com he fet en d’altres novel·les, recupero un moment de la història de Catalunya, m’hi endinso, però no hi poso ideologia”, ha precisat. A més, ha assegurat que és la primera vegada que fa una novel·la amb fonts tant fiables, entre les quals hi ha cronistes de l’època. “Crec que puc dir amb rotunditat que no hi ha cap dada històrica que no sigui correcte”, ha precisat. “És un moment èpic i una fugida del present a la meva memòria com a persona perquè necessitava anar més enllà”, ha afegit.
En aquest sentit, ha assegurat que la novel·la no té res d’altres personatges, però que és “un bocí de la nostra història”. “És la meva petita aportació al meu país i a la literatura d’aquesta història “, ha remarcat.
A tall d’anècdota, Rahola ha explicat que el jurat creia que la novel·la era obra d’un home: “M’ha fet gràcia”. Sobre l’autoria, Rahola també ha dit que li agradaria que no sabessin qui l’ha escrit perquè el seu nom porta intrínseca una “motxilla” amb un “pes important”. “La gent té una idea formada de tu i m’agradaria que les coses bones i les dolentes no tinguessin pes quan escrit literatura”, ha insistit.
Rahola també ha admès que se sentia “molt lligada a aquests premis” i, fins i tot, “una intrusa” perquè creu que va arribar “tard” a la literatura. “Després d’un temps, hi he tornat. És el que realment em fa feliç”, ha afegit.
‘Cornèlius, l’almogàver’ s’ha imposat als 93 originals més que s’han presentat aquest 2024 al Prudenci Bertrana. El guardó està dotat amb 30.000 euros.
<strong>Les fronteres interiors</strong>
El filòleg i professor d’Estudis Catalans de la UOC Josep-Anton Fernández ha estat el guanyador del 47è Premi Miquel de Palol de poesia. Ho ha fet amb ‘L’estranger a casa’ un poemari on Fernández relata “les fronteres interiors que ens converteix en estrangers a tots nosaltres”. L’autor ha volgut posar en context la coberta del llibre, on s’hi veu una pintura abstracta, que, diu, expressa “l’estranyesa de sentir-se de fora interiorment”.
Fernández ha reivindicat la poesia com un gènere que a través de la pròpia paraula permet accedir a la mateixa “connexió desconeguda”. El poeta ha parlat de dos dels poemes que apareixen al recull. D’una banda el que parla d’un oncle que mai va conèixer i que va morir al camp de Mauthausen. Això, diu Fernández, li ha produït “una marca interior” que necessita posar negre sobre blanc.
La mort de la seva mare ha estat l’altre poema que ha reivindicat i que és “un fil conductor i una base” sobre la que pivota tot el llibre. En aquest sentit, Fernández ha explicat ‘Lestranger a casa’ el va escriure “molt ràpid” per la situació personal que anava vivint. “A mi em costa molt escriure, però aquell mes d’agost no paraven de sortir les paraules. La pèrdua d’una mare deixa un forat molt gran i per això li dedico el llibre”, ha reblat. L’autor no s’ha definit com un “vers lliure” ja que per a ell la mètrica es una manera de “vehicular la paraula i permetre que flueixi el desig”.
<strong>”Recuperar una part de l’avi”</strong>
“Tenir un desaparegut a la família no s’oblida”, assegura el periodista Salvador Sabrià. I és aquest buit que ha acompanyat la família al llarg dels anys el que el va empènyer a escriure ‘L’escriptori de la Seu’ amb el qual s’ha endut el 45è Premi Carles Rahola d’assaig.
L’obra posa llum a un episodi “bastant negre de la nostra història” i té com a punt de partida la nit del 10 d’octubre del 36 quan, al cementiri de la Seu d’Urgell, van ser afusellades 23 persones. Quan al cap d’un any es van exhumar els cadàvers, només en van aparèixer 22. El cos que faltava era el del fondista Jaume Sabrià, avi de l’autor.
L’empenta que va acabar fent realitat aquest assaig, però, va ser la publicació d’un llibre en què s’abordava el que podria haver passat aquell dia amb el seu avi. “Aleshores vaig començar la recerca i aquí el resultat”, ha explicat Sabrià. “En aquesta recerca, vaig trobar tots els judicis, les diverses versions però, sobretot, el que vaig trobar és qui era el meu avi”, ha afegit.
Pel que fa al títol, Sabrià ha detallat que té una important càrrega sentimental perquè ret homenatge a l’escriptori que el seu avi li va regalar al seu pare per Reis. “Aquest va ser el seu últim regal que li va fer perquè el 10 d’octubre va desaparèixer”, ha precisat. Aquest record ha perdurat al llarg dels anys en el si de la família -la seva àvia va aconseguir amagar-lo durant la Guerra Civil i després el va recuperar- i ara ostenta un lloc especial a l’entrada de casa de l’autor.
L’autor ha explicat que el llibre és, en definitiva, “l’assaig d’un moment convuls de la història de Catalunya”, però també retrata la dificultat de conviure amb un familiar desaparegut. “El llibre ha servit per recuperar una part de l’avi”, ha assegurat Sabrià. El premi està dotat amb 6.000 euros.
<strong>El juvenil, dol i bruixeria </strong>
Teresa Muñoz ha estat la guanyadora del Ramon Muntaner de literatura juvenil, que celebra la seva 39a edició. L’escriptora barcelonina ha explicat que ‘Bereshit’, editada per Fanbooks, és una novel·la dividida en tres parts en la què es relata el dol d’una noia per la mort de la seva germana gran. És, per Muñoz, un llibre que “té molt a veure amb la salut mental de les persones joves”. “Jo crec que és aportar un gra de sorra en la societat i que sigui a través de la literatura em fa molt feliç”, remarca.
La Greta és la protagonista. Una jove de disset anys que viu el fet traumàtic de la mort de la germana gran en un accident de trànsit i que s’enllaça amb una història de bruixeria i malediccions que es remunta a finals del segle XVIII. Una novel·la que pretén ser també una reivindicació d’aquelles dones “sàvies i lliures” que per a la societat de l’època eren “malvistes”.
En relació al gènere del que escriu, Muñoz lamenta que la literatura juvenil sigui “la germana petita i que a vegades queda arraconada”. Amb tot, però deixa clar que s’ho passa “molt bé” perquè “té alguna cosa especial”. “Tens la sensació d’estar en una aventura, de ser una mica criatura i té una part molt agraïda. Sembla un gènere menor, però el gaudeixo molt”, ha remarcat.
El guardó té una dotació de 6.000 euros.
<strong>Traduir Zweig en ple confinament</strong>
La tercera edició del Premi Aurora Bertrana de traducció ha estat per a l’obra de Stefan Zweig ‘Maria Antonieta’ de Ramon Farrés. El jurat ha escollit la proposta entre un llistat de més de 700 títols traduïts al català al llarg del 2023. El guardó està dotat amb un premi de 6.000 euros que aporten conjuntament la Fundació Valvi i la Fundació Prudenci Bertrana.
Farrés ha explicat que la seva història amb aquesta traducció ha tingut un “final feliç” però que podia haver estat tràgic. I és que va començar a traduir aquesta obra en ple confinament per la covid-19. “Me la van encarregar poc abans del confinament. Recordo passar molts matins i moltes tardes tancat traduïnt el llibre. Em va ajudar molt a passar aquella època tant difícil”, ha explicat.
Tot es va tòrcer quan, un cop acabada la traducció, va descobrir que l’editorial que li havia fet l’encàrrec havia fet fallida. “Em va costar moltíssim saber què havia passat i em vaig quedar amb la traducció guardada en un calaix”, ha detallat. I així va ser fins que per qüestions de “l’atzar” l’editor de La Segona Perifèria s’hi va interessar. “És una història bonica”, ha assegurat Farrés.
Amb culminada i amb el guardó que la reconeix, Farrés ha reflexionat també sobre la important tasca que encara hi ha per fer en la traducció de grans obres en català. “És un problema que tenim la cultura catalana, encara tenim molts buits”, ha dit. Malgrat això, ha afirmat que això, alhora, suposa una “oportunitat” per als traductors en català: “Jo he pogut traduir ‘Maria Antonieta’ per primer cop en català”.
<strong>Anaïs Vila s’endú el Cerverí</strong>
El 30è premi Cerverí de lletra de cançó se l’ha endut la cantautora de Santpedor Anaïs Vila amb la cançó ‘Cendres’. Vila ha explicat que la peça vol ser una “reflexió de les relacions de parella, quan portes molts anys amb algú”. “A vegades té una connotació negativa, però crec que val la pena fer-ho”, ha remarcat.
La cantautora reconeix que ha estat “una sorpresa” guanyar un premi en que competia amb grups tan mediàtics com Oques Grasses. “Suposo que el boca-orella del meu poble hi té molt a veure”, ha bromejat, donant per fet que els seus veïns s’han mobilitzat per tal que s’emportés el guardó.
Vila és la cinquena dona que guanya el premi Cerverí, en les 30 edicions que fa que es dona, una situació que creu que canviarà i que “és bo que no s’associï a la masculinitat”. També ha explicat que a l’hora de fer cançons es deixa portar pel moment i ha reconegut que no recorda quan va néixer ‘Cendres’, la cançó amb la que ha guanyat. La cantautora ha lamentat no poder viure de la música i que produir un disc “sigui tan car”. En aquest sentit, ha explicat que aposta per vendre un cartell en els seus concerts amb totes les lletres del disc amb un codi que enllaça amb el disc i les seves xarxes socials.
<strong>Un pòdcast centrat en joves i literatura</strong>
Finalment, la parella formada per Raquel Casas i Lídia Gàzquez s’han emportat el Lletra, que premia el millor pòdcast de píndoles literàries i que es dona conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). ‘LiteracCura’t’ ha servit perquè s’emportessin un guardó que les dues autores celebren existeixi. Les guanyadores han assenyalat que quan van veure que la proposta d’aquest any girava al voltant de buscar una forma de contribuir al benestar emocional d’infants i joves a través de la literatura, van tenir clar que era la seva oportunitat. “Està bé que et paguin per fer literatura en català i que ajuda als joves”, concreta Gàzquez.
“És el nostre tema els joves i la literatura i tenim l’experiència juntes de fer un pòdcast. Ho vam tenir clar des de l’inici”, destaca Casas, que ha lamentat que “no hi ha massa oportunitats” com la que ofereix el Bertrana en aquest aspecte. Cal destacar que Casas no és la primera vegada que guanya el Lletra, i ha agraït l’aposta dels Bertrana per premiar un format com el digital.
Aquest guardó està dotat amb 4.000 euros i una residència virtual de sis mesos a la UOC.
