ACN Peralada – El Festival de Peralada (Alt Empordà) aposta per l’òpera contemporània amb l’estrena de ‘Don Juan no existe’, un homenatge a les dones esborrades de la història pel simple fet de ser-ho. La jove compositora osonenca Helena Cánovas, que en signa la partitura, rescata de l’oblit la figura de Carmen Díaz de Mendoza, comtessa de San Luis, que a principis del segle XX va escriure un assaig lleuger amb el títol homònim al de l’òpera. Una peça de la qual no en queda rastre i que la crítica no va rebre massa bé. “Per a mi ha estat també una vivència personal, un viatge que anima a descobrir totes les creadores que no són visibles”, destaca Cánovas, que reivindica continuar fent òpera perquè el seu tempo “més pausat” dona respir al ritme d’avui dia.
Peralada estrena aquesta nit un dels plats forts de la seva 38a edició: l’òpera de cambra ‘Don Juan no existe. Sobre lo que olvidamos y lo que permanece’. La peça és un encàrrec del festival a la guanyadora del Premi Carmen Mateu 2021, la jove compositora osonenca Helena Cánovas, que Peralada coprodueix amb el Gran Teatre del Liceu i el de la Maestranza.
L’òpera parteix d’un fet real per homenatjar totes les creadores a qui la història ha bandejat. Precisament, pel simple fet de ser dones. Cánovas, nascuda a Tona (Osona) el 1994, hi rescata la figura de Carmen Díaz de Mendoza, comtessa de San Luis. Una escriptora, dramaturga i feminista de l’Espanya de principis del segle XX que va escriure la peça teatral ‘Don Juan no existe’.
L’obra, un assaig lleuger en clau d’humor on Mendoza desmuntava el mite del seductor, es va estrenar al Teatre de la Princesa el 1924. D’aquesta peça, però, no en queda cap rastre. Tan sols allò que en recullen algunes crítiques, que no la van rebre massa bé.
Ara, amb aquesta òpera feminista que s’estrena a Peralada, la compositora osonenca uneix passat i present, en un exercici per demostrar que “la comtessa de San Luis no va estar mai sola”. Ho fa resseguint el procés de creació que va dur Díaz de Mendoza a escriure el seu propi ‘Don Juan’, malgrat els dubtes i les cotilles de l’època -accentuades per la intervenció dels seus amics Miguel i Agustín-, la manera com es va rebre l’estrena de la peça i, finalment, traslladant-se a aquest mateix 2024, quan una jove creadora, l’Helena, s’interessa per la seva figura i s’adona que, més enllà d’allò que n’explica una entrada a la Wikipèdia, la comtessa va ser silenciada (com tantes dones incòmodes per a l’època).
L’òpera, que s’estructura en dos actes i un entreacte, parteix d’una escenografia amb una forta presència del blanc i el negre. Precisament, el color que en un determinat moment es converteix en rajos de tinta, que simbolitzen tot allò que les dones han escrit, però que el patriarcat s’ha esforçat a esborrar.
<strong>”Sempre han estat allà”</strong>
“‘Don Juan no existe’ és realment un viatge, que anima a descobrir aquelles creadores que no coneixíem; dones que sempre han estat allà, però que no són visibles”, destaca Cánovas. La compositora osonenca explica que, de fet, va descobrir la figura de la comtessa “per casualitat”, però que des d’un principi va sentir-hi “un magnetisme i una connexió molt forta”. Tant amb ella com, particularment, amb l’assaig que va escriure i que ara dona títol a l’òpera.
“A partir d’aquí, estirar-ne el fil, voler saber-ne més i adonar-me que no podia, és el que realment em va enganxar”, concreta la jove compositora. Ara, aquella premissa s’ha convertit en l’òpera que es veurà per primer cop a Peralada, de marcat to feminista, de la qual Cánovas en signa la partitura, però que també porta el segell d’Alberto Iglesias (que n’ha fet el llibret), Bàrbara Lluch (que n’assumeix la direcció artística) i Jhoanna Sierralta (directora musical).
Cánovas diu que, a l’hora de treballar-ne l’argument, ella sempre va tenir clar que, en paral·lel a la història de la comtessa, li agradava “la perspectiva d’una persona del segle XXI que aprofundeix en la seva figura”. Però que va ser el llibretista qui va decidir que el personatge es digués, precisament, Helena. “No em vaig sentir massa còmoda, però l’Alberto va insistir molt en posar-li el meu nom; precisament, per connectar i no parlar d’algú en abstracte des de la distància”, admet la compositora.
‘Don Juan no existe’ porta a l’escenari la soprano Natalia Labourdette (en els papers de comtessa i d’Helena), el baríton David Oller (que interpreta Agustín i també dona veu a Don Juan) i el tenor Pablo García-López (Miguel).
Helena Cánovas destaca que una òpera com aquesta s’escriu “amb molta paciència i molt de temps” -feia tres anys que duia el projecte al cap- i agraeix el suport rebut. “En ser un llenguatge on convergeixen tantes fonts artístiques diferents, s’escriu 100% des del diàleg; i realment, sento que ha estat així i que l’hem creada entre moltes persones”, explica.
<strong>”Es reivindica sola”</strong>
La jove compositora, a més, també posa en relleu l’aposta pel gènere en ple segle XXI. “Crec que l’òpera té molt a oferir, i si realment li donem espai es reivindica sola”, concreta. “És important que existeixi, perquè té uns tempos més pausats, que s’allunyen de com vivim avui el dia a dia; per això, crec que seria una pena que en deixéssim de veure d’antigues i no en produíssim de noves”, destaca Helena Cánovas.
Això sí, entre les particularitats d’aquest ‘Don Juan no existe’ hi ha, precisament, que tant la compositora com el llibretista són a peu d’escena. Cosa que, habitualment, no passa. I això també hi fa.
“Sovint les òperes tenen estructures basades en el passat, perquè també són les que més s’interpreten”, diu Cánovas en referència a les que han signat grans compositors (com ara Mozart, Bellini o Puccini). “De fet, a mi a vegades no em citen a assajos, perquè no se’n recorden que la compositora està viva”, conclou enriolada, en referència a d’altres peces que ha creat.
