ACN Barcelona – El filòsof Paul B. Preciado (Burgos, 1970) ha presentat aquest dilluns ‘Dysphoria mundi’ (Anagrama), un volum que es presenta com un manual per navegar en els canvis conceptuals, epistèmics i polítics de la societat. Després de la pandèmia de la covid-19, l’autor ha considerat que la civilització pateix un moment de “col·lapse” i que es presenta l’ocasió per transformar el paradigma i acabar amb les tecnologies violentes del sistema que parteixen d’una base heteropatriarcal, binaria i racista. Així, Preciado ha presentat el treball com una invitació a sumar-se a una revolució i no deixar-se portar pels llenguatges “extremadament violents” i “arcaics” de l’extrema dreta que imperen en el dia a dia de les persones.
En roda de premsa, han explicat que el nou treball de Preciado, a banda de plantejar un estat de la qüestió de com està el món després de la pandèmia, també ofereix un pla d’acció pel lector. El treball s’aproxima en diferents temàtiques i gèneres i passa per la crònica personal, la reflexió filosòfica, l’anàlisi sociològic o la poesia.
Preciado ha explicat que l’objectiu del treball era fer una mena d’instantànies sobre la situació actual de la societat en un moment que aquesta està vivint la “mutació més gran dels darrers sis segles”. Ha descrit l’actualitat com un context que les respostes dels psicòlegs, psicoanalistes i les pràctiques clíniques estan en “mutació”. “No sabem res”, ha expressat.
L’autor ha parlat del sentiment de la disfòria que creu que pateix tothom. “No veig la disfòria com una malaltia mental sinó com una condició planetària. Tots com a cos viu intentem sobreviure a les tecnologies de la violència imposades pel capitalisme, el nacionalisme, el racisme i la tecnologia de la vigilància. Si com a cos viu vols resistir a les tecnologies apareixes com un disfòric”, ha manifestat.
“Aquesta condició de disfòric és compartida. La diferència entre jo que sé que ho sóc i la resta, és que els altres no saben que ho són i s’enfronten al sistema de forma individual”, ha assegurat.
“Estem ben fumuts”, ha avançat. “Sotmesos a molta violència institucional i capitalista. En un règim de violència binària, heteropatriarcal i racial brutal”, ha afegit. “No entenem res del que diem i estem immersos en debats estèrils sobre fronteres, identitats nacionals, identitats de gènere”, ha comentat.
Per això, Preciado ha dit enlloc de debats estèrils cal utilitzar el temps per pensar com ens allunyem d’aquestes tecnologies de “de la mort” per veure si es pot inventar una altra forma de produir vida que no estigui basada “en la violència”.
<strong>“Seràs considerat un cos sotmès al sistema”</strong>
La metodologia que presenta el filòsof amb el seu treball és l’optimisme. “Més igual si ets un home, blanc i heterosexual. En algun moment seràs considerat un cos sotmès al sistema, si és que no ho ets ja. No hi ha rebel·lió a la normalitat. Les estratègies de la resistència han de venir d’aquells que estan sotmesos a les tecnologies de la violència”, ha destacat. L’autor creu que tothom ha de prendre exemple d’aquells instruments que han elaborat les persones de les cultures minoritàries.
“Penseu que sou normals i us agafeu a aquesta suposada normalitat per sentir-vos bé però no hi ha cap normalitat d’on us pugueu agafar. Estem perduts”, ha sentenciat. L’autor ha fet una crida a la reunió i a no veure’s com a “identitats separades”. “Reunim-nos com a disfòrics del món”, ha plantejat. “Tot està canviant, percebre entre homosexuals i heterosexuals és obsolet. També les diferències entre animal i humà i en orgànic o no orgànic”, ha expressat.
<strong>La masculinitat i la feminitat, inexistents</strong>
En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que d’aquí a 100 anys no constarà la identitat de gènere a les partides de naixement. “És una inscripció discriminatòria. Igual que actualment ho seria fer distincions per raça o religió”, ha comentat. “No existeix la masculinitat i la feminitat com representem actualment. És una opció política”, ha expressat.
“Algun dia ens semblarà discriminatori incloure aquesta noció en uns papers administratius que constitueixen la ciutadania d’una persona”, ha conclòs. També ha dit que s’ha d’anar més enllà i reconèixer els altres gèneres i identitats que hi ha més enllà de la masculinitat i la feminitat.
Preciado, que té un contacte molt limitat amb les xarxes socials, ha assegurat que generen “disciplina i addicció”. “Ningú ens força però tots tenim un telèfon mòbil a menys de 10 centímetres tot el dia”. “Twitter ha estat comprat per una persona d’extrema dreta. Marxem de les xarxes, ningú ens força a estar-hi”, ha manifestat.
