ACN Barcelona – El cantant i compositor Pau Vallvé publica aquest divendres el seu 18è àlbum ‘Agorafília’, “un disc més serè” que els anteriors, “de persona que ha fet 40 anys i està aprenent a portar-ho bé”, explica en una entrevista amb l’ACN. Enemic de l’estancament, Vallvé ha sortit de la zona de confort en el procés creatiu del seu nou treball, que ha estat molt més compartit amb altres músics i en el qual ha experimentat i creat amb nous instruments. Els sintetitzadors van guanyant força en aquest disc, on hi continua molt present l’essència folk i pop de Pau Vallvé. El músic presentarà el nou treball l’11 de desembre a l’Auditori de Barcelona i 25 de gener a l’Auditori de Girona.
Vallvé explica que quan se’n va adonar que aquest seria el seu disc número 18 i li va venir al cap un comentari sobre el fet que hi ha artistes que han creat àlbums molt bons i de cop “sense saber molt bé comencen a fer discos de merda”. Posa com exemple la trajectòria discogràfica de Paul McCartney, de qui assegura que n’és molt fan. La conclusió a la qual arriba és que un pot arribar a acomodar-se després dels anys. Per tot això, el cantant confessa que va decidir “posar-se pals a les rodes” perquè això no li passi en aquest nou disc.
Posa com exemple que va decidir començar el procés de creació d’‘Agorafília’ al revés del que estava acostumat. El músic desgrana que sempre escrivia les lletres quan tenia clar la temàtica del disc, després feia les cançons i les vestia amb els instruments, en buscava la sonoritat i quan ja tenia les cançons, triava quins instruments necessitava per fer la gira i quins serien els músics que l’acompanyarien. En aquesta ocasió, però, va escollir primer amb qui volia tocar, quins instruments tocarien amb quines sonoritats, i amb aquests sons quines cançons podria fer. A més, va decidir compondre el disc amb un instrument que desconeixia, un sintetitzador electrònic, i va gravar-lo amb un software que no dominava.
‘Agorafília’ és el nom del disc, una paraula que significa desig de sortir cap enfora, assenyala. En el cas del seu nou treball es plasma en sortir de la zona de confort i de passar d’idear i crear els discos ell mateix, en soledat, a viure un procés més compartit amb altres músics. “Per mi, el resultat és el de menys, el que jo plantejava és que necessitava gaudir del procés”.
Creu que “hi ha un punt més de serenor en les lletres” i de mirar endavant, recapitulant enrere i sentint-se agraït. “És una disc més serè, de persona que ha fet 40 anys i que està aprenent a portar-ho bé. No és una crisi dels 40, sinó més aviat una manera d’afrontar-ho esportivament, acceptar-ho i anar endavant, amb il·lusió i festa”. El disc, afegeix, tracta sobre mirar enrere per ser conscient d’on venim i de com hem arribat fins aquí, però amb agraïment i amb gratitud.
Vallvé explica que la seva parella li va dir que li semblava un àlbum còmic. “He trobat la manera amb els anys de parlar més com jo parlo, soc una persona molt pallassa i irònica i en aquest disc dic les coses d’una manera més normal i em sento més jo mateix”.
Confessa que només sap fer cançons de coses que li passen. “És un disc molt d’aquest moment vital, de prendre decisions que ja comencen a ser crucials, perquè a aquestes edats ja no surt gratis res”.
Vallvé explica que hi ha una frase a la cançó ‘Tot el que puja baixa’ que defineix el treball i és: “Que això no va de quantitat, però tampoc de qualitat, això va de com t’ho prens, això va de com ho portes”. En aquest sentit, el cantant creu que tothom està massa centrat sempre en el resultat de les coses i que l’important no és ni la qualitat ni la quantitat, sinó com ho portis i t’ho prenguis”.
<strong>‘Cervell vs cor’</strong>
‘Cervell vs cor’ és la cançó que obre el disc i que el cantant ja havia publicat recentment, juntament a ‘I cantar!’, ‘Hivernar amb esportivitat’, ‘Pels anys que no hem viscut’ i ‘Ens hem guanyat l’estiu’. ‘Cervell vs cor’ és una cançó amb sintetitzadors i caixes de ritme electròniques, però també té el segell més folk i melòdic de Pau Vallvé. De fet, el tema marca la tendència d’un treball amb més experimentació amb els sons electrònics, amb sintetitzadors, però que manté tota l’essència pròpia de Vallvé.
La cançó ‘Cervell vs cor’ parla dels moments en què cal prendre grans decisions, escoltar consells i treure conclusions per poder avançar. “Contràriament al que s’hauria de fer, jo el dia a dia amb les coses pràctiques soc molt de cervell i d’organitzar-ho tot, però en canvi amb les grans decisions soc molt de cor”, assenyala.
En un altre tema, ‘Pels anys que no hem viscut’, també es veu clara la influència de Los Planetas, en el seu estil d’indie pop, en les seves guitarres, percussions i en la forma de cantar. “Aquesta cançó és per tu i la canto en plan Los Planetas, que era el que escoltàvem llavors tu i jo”, canta el compositor.
<strong>Col·laboració de l’Angelines</strong>
El disc inclou una col·laboració atípica a ‘Tu sabràs’, amb el personatge de l’Angelines del programa ‘La competència’, interpretat per Òscar Dalmau. Confessa que en la seva trajectòria no ha fet gaires col·laboracions perquè no hi creu massa: “Sempre m’ha semblat més una operació de màrqueting de sumar ‘followers’ i ens en riem d’això”.
<strong>L’èxit</strong>
Vallvé afirma que té sort que el reconeixement li ha arribat després de 18 discos i molt a poc a poc, disc a disc. “He tingut la sort que m’hagi arribat l’èxit a poc a poc perquè no faig els discos pensant si hi haurà ‘likes’ i si hi haurà crítiques”, assegura.
