ACN Barcelona – L’escriptor i periodista nord-americà Patrick Radden Keefe (Massachusetts, 1976) ha publicat en català ‘Caps de serp’, una crònica sobre el poder i el contraban de persones a Chinatown, que també està disponible en castellà, editada per Reservoir Books. En aquest llibre, l’autor fa un retrat d’una generació d’immigrants indocumentats i de la complexa economia submergida que els sostenia i explotava a Nova York a través d’un negoci dirigit per una carismàtica criminal. Es tracta d’un títol publicat el 2009 que quinze anys més tard continua més vigent que mai. “Les cares canvien, però la història d’aquells que marxen desesperats del seu país per trobar una vida millor és cíclica i atemporal”, lamenta.
‘Caps de serp’ revela el funcionament intern del complex imperi de Cheng Chui Ping, coneguda com a Germana Ping, i relata la investigació de l’FBI, que va durar una dècada fins que finalment la va fer caure. El llibre presenta un servei d’immigració i, de vegades, fins i tot corrupte, que persegueix persones desesperades que ho arrisquen tot per arribar als Estats Units. Paral·lelament, posa el focus en el barri de Chinatown, on aquesta carismàtica àvia de mitjana edat controlava un negoci multimilionari de contraban de persones.
Keefe explica que la primera vegada que va sentir a parlar d’aquesta història va ser l’any 2005. Quatre anys més tard i amb una extensa investigació al darrere, va poder escriure el llibre, que es nodreix de tot tipus de documentació, però també d’entrevistes i de converses que va anar mantenint amb diferents persones relacionades amb els fets. “Hi ha un preu a pagar i és que ho has de fer bé”, subratlla. En la seva feina va estar acompanyat per gent que l’ajudava amb la traducció perquè, reconeix, que no sabia xinès. També va viatjar a diferents localitzacions i, finalment, es va enviar cartes amb la mateixa Germana Ping quan aquesta estava a la presó.
“Ho va acceptar ella, però em van prohibir anar a la presó, així que ens enviàvem cartes que ens anava traduint una persona de la seva confiança”, relata. També revela que uns anys després de la publicació del llibre es va acabar morint de càncer mentre estava engarjolada, però, en canvi, Ah Kay, un altre dels protagonistes de la història va quedar en llibertat després i es va convertir en un empresari d’èxit de Nova York. De fet, la seva proposta incorpora un gran nombre de personatges, dades i successos, però tot plegat queda englobat dins d’una mateixa història, que convida a entrar al lector d’una forma més amable.
“Els éssers humans estem gairebé predestinats a processar la informació més fàcilment quan ens arriba en forma d’història”, assegura, “crec en la força dels relats que són els que ens aconsegueixen atrapar”. De fet, l’escriptor assegura que no disposa d’una formula per buscar històries, sinó que són aquestes les que el troben “per accident”. “Normalment em passa quan un fet o una persona em crida l’atenció i en vull saber més coses, només ho sé quan ho veig, però quan ho busco expressament no ho trobo”, afirma.
<strong>La immigració, quinze anys després</strong>
Tot i que han passat diversos anys de la primera publicació del llibre, Keefe assegura que en l’actualitat es tracta d’un tema que no ha desaparegut de l’ordre del dia. “Es repeteix constantment, persones que escapen dels seus països per trobar una vida millor, com per exemple aquells que venen de l’Àfrica i es pugen a barques no aptes per a navegar per arribar fins Europa”, recorda. El periodista i escriptor insisteix que si bé no són exactament caps de serp com passava als Estats Units, sí que es pot parlar de contrabandistes en altres punts del món, i també d’un fet que és cada vegada més perillós, que és la retòrica de la immigració utilitzada com a arma.
“Vivim en una època molt polaritzada, molt més que quan vaig escriure el llibre on les dues posicions estaven més difuminades”, opina, “no sé si la immigració és el gran repte principal, però crec que això depèn de com s’aborda”. En aquest sentit, Keefe rebutja aquelles retòriques que es basen en la idea que no existeix una “bona immigració” i que obliden que precisament moltes de les feines més desagradables i difícils dels Estats Units, les fan immigrants.
<strong>Estada a Catalunya</strong>
Durant el mes de juny, el periodista i escriptor va estar un parell de mesos vivint a Barcelona, en el marc del programa de residències internacionals del CCCB. Després de la seva estada a la capital catalana – que li va servir per treballar en el seu nou llibre i buscar complicitats amb agents culturals – Keefe admet que no té de moment en ment una història relacionada amb Catalunya, però sí que afirma que hi va trobar un vincle molt especial i que en va aprendre moltes coses.
“Hi ha un tipus de història que m’interessa i és la d’aquelles situacions en les quals no s’ha digerit el passat”, explica, “és el cas de Catalunya, on vaig sentir que viu en el present però amb una ombra del passat, ho vaig notar en aspectes com la política, la llengua, la literatura o la música… en tot això hi havia una identitat que s’expressa”.
Finalment, pel que fa al periodisme, l’autor es mostra optimista respecte l’impacte que pot tenir a partir de la publicació de certs temes. “Crec que és important escriure, perquè gràcies al periodisme de moltes persones s’han aconseguit petits canvis”, assenyala. En el seu cas, a més, reconeix que hi ha un aspecte purament literari que passa per escriure “històries que agradin a la gent”.
