ACN Sitges – David Baute posa el focus al film d’animació ‘Papallones negres’ en aquelles persones que es veuen forçades a migrar dels seus països pels efectes del canvi climàtic. Baute ho concreta en la història de tres dones que venen de punts molt diferents del planeta, però estan unides per aquest drama que afecta a milions de persones. En declaracions a l’ACN, Baute lamenta que les migracions climàtiques no estan reconegudes per la comunitat internacional. “Es poden reconèixer migracions per causes polítiques o de guerra, però no és el cas del migrant climàtic”. ‘Papallones negres’, que es doblarà al català, forma part de la secció Sitges Collection Anima’t del Festival de Sitges i s’estrenarà el 5 de desembre.
Estrenada a la secció oficial Contrechamp del Festival de Cinema d’Animació Annecy, la història s’inspira en dones reals que proposen un viatge pel sud de la Índia, al territori africà de Turkana i al Carib. El canvi climàtic impacta en les vides de Tanit, Valeria i Shaila, tres dones de diferents llocs del món i que ho perden tot pels efectes de l’escalfament global i es veuen forçades a migrar.
Baute explica que els migrants climàtics viuen un drama enorme i detalla que és gairebé la primera causa de migració del món. L’any passat van migrar prop de 25 milions de persones, afegeix. “Simplement si es recollís la seva figura i es respectés per part de la comunitat internacional ho tindrien més fàcil, tot i que són persones que acaben dormint als carrers i tenen un futur molt complicat”.
El director indica que el film transmet també altres capes que van més enllà i és que els migrans climàtics “no només emigren i veuen com es perden les seves cultures pels desastres climàtics, sinó que van a països on són tractats molt malament i aquí el drama es multiplica”.
Baute és documentalista i porta molts anys viatjant i recollint vivències i fa 15 anys que va endinsar-se en el món de les migracions climàtiques. “Vaig fer alguns seguiments a comunitats i vaig acabar amb aquestes tres històries perquè volíem explicar que hi ha un drama global que podia passar a qualsevol lloc del món”. El director del film va estar set anys seguint les protagonistes a nivell documental amb àudios i vídeos i després es va plantejar fer la pel·lícula amb animació perquè hi havia una part del passat de les seves vides que no podien explicar amb imatges.
El director assegura que ‘Papallones negres’ és un documental que fa servir la tècnica de l’animació. De fet, la pel·lícula ha estat seleccionada per festivals de documental, més que d’animació.
El guió és de Yaiza Berrocal a partir d’un argument original de David Baute, i la banda sonora és de Diego Navarro. La pel·lícula inclou una cançó original del músic Rubén Blades, escrita expressament pel film. Entre l’equip creatiu destaca Pepe Sánchez com dissenyador de producció i director d’animació, María Pulido com a director d’art i fotografia o el disseny de so de Oriol Tarragó.
El film és una producció de Tinglado Film, Ikiru Films, Anangu Grup i la CCMA, SA en coproducció amb Tunche Films (Panamà), i amb la participació de TVPC, 3Cat i Mogambo, amb el finançament de l’ICAA i amb el suport de l’ICEC, govern de Canàries i Cabildo Insular de Tenerife.
<strong>Ikiru Films</strong>
Edmon Roch, d’Ikiru Films i productor de la pel·lícula, explica, també a l’ACN, que tot va començar al 2016 quan David Baute li va explicar aquesta història: “Jo no sabia en aquell moment que existia la figura del refugiat climàtic, que no estava reconeguda, ni era conscient que l’exili per motius climàtics era una de les principals causes d’exili de tot el món”. Roch va pensar que era una història que calia explicar i es va mostrar estranyat que no s’hagués fet abans.
Preguntat pel títol, Roch explica que les papallones negres són “aquestes figures fràgils, que ens envolten, però que moltes vegades queden ocultes i que no se’ls hi dona massa atenció, però que volen i intenten trobar un lloc, a vegades efímer, en el qual viure”.
Edomn Roch produeix de nou un film d’animació després de ‘Tadeu Jones’. “Són pel·lícules complementàries, però sempre amb la intenció d’arribar a un públic que li faci passar una estona i que un cop surts de veure la pel·lícula siguis millor que abans i tinguis una visió més interessant de la realitat que ens envolta”. En aquest sentit, assegura que fer pel·lícules com ‘Tadeu Jones’ els hi permet a vegades fer pel·lícules “molt més arriscades” com ‘Papallones negres’.