ACN Barcelona – El cantant de Zoo, Toni Sánchez (Panxo), obre la porta a la possibilitat del retorn del grup valencià al documental ‘Sobreviure a l’incendi’, dirigit per Josep Pitarch. És en els últims segons del documental quan amb veu en ‘off’ Panxo, per sorpresa, afirma: “Ara necessitem parar, però espero que algun dia puguem tornar”. En una entrevista amb l’ACN, Pitarch explica que li agrada que Panxo obri aquesta porta: “Tan de bo sigui cert que puguin tornar”, afirma. ‘Sobreviure a l’incendi’, que retrata la trajectòria de Zoo des de la seva creació fins al seu últim concert al juliol de 2024, s’estrena aquest dilluns a l’In-Edit i arribarà als cinemes el 8 de novembre.
‘Sobreviure a l’incendi’ repassa, des de dins, la trajectòria de la banda Zoo des de la seva creació fins al seu últim concert al juliol de 2024. El grup, format per Toni Sánchez (Panxo), Arnau Giménez, Marcos Úbeda, Hèctor Galan, Natxo Císcar i Toni Fort (Pollet), es va formar el 2014 i es va fer popular gràcies a èxits com ‘Estiu’, ‘Vull’, ‘Ventiladors’ o ‘Tobogan’. Zoo va anunciar la seva retirada el passat mes de gener i, pocs dies després, van treure ‘Epíleg’, tema que resumeix una dècada de trajectòria reivindicant la llengua valenciana a ritme de rap.
Pitarch, que era membre d’Obrint Pas, coneixia els membres del grup amb qui hi tenia molta relació personal. Quan Zoo va decidir que pararien, Panxo va contactar amb ell al novembre de l’any passat per plantejar-li la possibilitat de fer un documental sobre la trajectòria del grup. En un principi volien fer una cosa més petita, però finalment van decidir que “hi havia prou material per fer una cosa més ambiciosa”. “Vam començar a gravar amb ells al local d’assaig, a l’estudi i als concerts des d’un any fins ara”, detalla.
La narració del documental s’estructura a través d’entrevistes, material d’arxiu i imatges dels darrers concerts al Palau Sant Jordi, el WiZink Center i el final a Gandia. El llargmetratge, a més de comptar amb els testimonis dels membres de la banda, inclou les opinions i vivències relacionades amb Zoo de Jordi Évole, Rozalén, Toni Mejías, Andreu Juanola, Sandra Monfort, entre d’altres.
Al llarg del relat, es combinen imatges d’arxiu inèdites, amb gravacions en viu realitzades durant aquests mesos, en què l’equip de rodatge ha format part de l’equip de la banda. El director del documental destaca que en la seva trajectòria el grup ha generat molt material audiovisual i els hi van facilitar. Entre el 50 i 60% del documental són imatges rodades per l’equip de Pitarch i la resta, material d’arxiu del grup.
‘Sobreviure a l’incendi’ avança i retrocedeix en el temps amb capítols en els quals es presenten a tots els membres del grup. “No volia que el documental fos una història del grup amb dades concretes ni un retrat només de Panxo, sinó un retrat coral perquè el projecte és més coral tot i el lideratge de Panxo”, declara Pitarch. “Volia generar emoció sense caure en allò lacrimogen”.
Pitarch assenyala que a l’encarar el documental van prendre una decisió de concepte que era parlar sobre què ha significat el projecte, més enllà de les cançons. “Ens interessava més com ha sigut de transcendent el projecte i com Zoo ha sigut la punta de llança d’un moviment de música en valencià i d’una dècada en la qual s’ha aconseguit al País Valencià normalitzar una situació que no era normal i era que molts grups triïn la llengua pròpia per expressar-se”, ressalta.
<strong>“Espero que algun dia puguem tornar”</strong>
“Ara necessitem parar, però espero que algun dia puguem tornar”, afirma Panxo al final del documental, obrint així la porta a un retorn del grup. “És cert que és la primera vegada que ho fa, i ho va fer conscientment, la veritat és que m’agrada que ho digui i tan de bo sigui cert que pugui tornar”. Pitarch explica que van fer més d’una trentena d’entrevistes pel documental i a tots els entrevistats els preguntava si pensaven que Zoo tornaria i és una de les coses que s’ha quedat fora del documental, però tots “sense excepció van dir que sí”, fins i tot els membres de la banda, excepte Panxo a qui admet que no li va fer la pregunta.
“Panxo deixa aquesta porta oberta en aquest últim moment del documental quan es queda mirant el mar”, assenyala. Pitarch assegura que aquesta frase “no respon a cap estratègia ni cap qüestió de comunicació que s’hagi fet un ‘timming’. Ell sempre ha parlat del comiat com ho ha sentit de manera natural i real i quan vam tenir la conversa que vam gravar va sentir que volia dir-ho”. Declara que Panxo pensa: “El projecte és nostre i ens hem guanyat el dret a poder tornar si volem i a no tornar si no volem”.
Sobre l’aturada del grup, Pitarch assenyala que deu anys és molt de temps i en aquest cas són deu anys de dedicació completa a un projecte que suposa “molta responsabilitat, pressió i feina”. El documental també retrata molt des de dins com el grup va decidir comunicar la seva aturada. “Ells volien treure-li tot el drama i fugir del típic comunicat del grup excusant-se i donant explicacions, volien prendre la decisió i fer-ho d’una manera constructiva i celebrar que han estat deu anys fantàstics i que marxen en el millor moment”.
<strong>Director</strong>
Josep Pitarch, director de ‘Sobreviure a l’incendi’, és un realitzador valencià amb una extensa trajectòria en direcció de documentals, entre altres, alguns de gènere docu-musical com ‘Sempre al tall’ (2015), ‘Més enllà del mur’ (2010), ‘Assaltant el paradís’ (2007), ‘Cant al ras: la nit del poble’ (2017), o el programa de televisió ‘Ara sona’ (2019). El documental compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat valenciana.
