ACN Barcelona – El productor i distribuïdor Paco Poch ha celebrat que l’Acadèmia del Cinema Català l’hagi distingit amb el màxim reconeixement cinematogràfic del país. En una entrevista a l’ACN afirma que està molt content de ser el receptor del Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2025, sosté que no s’ho esperava i que, a la vegada, és una bona manera de donar visibilitat a la seva tasca. Poch assegura que el cinema català passa per un bon moment, però avisa que cal que els diners públics acompanyin la indústria. “Això és el que fa que millori: rigor, exigència i aconseguir que les multinacionals posin diners perquè és innegable que el cinema americà s’ho està menjant tot”, afirma, “la inversió és necessària per fer pel·lícules que obrin portes”.
Poch va fer les seves primeres passes en el món del cinema de molt jove, primer com a ajudant de càmera i després com a fotògraf. A poc a poc va anar obrint-se camí en la producció, segons ell, una mica “a còpia d’anar provant”, però també situant-se al costat de gent que estava fent coses. “Jo era un més”, assenyala. En aquest sentit, reconeix que mai va tenir cap necessitat d’explicar històries des d’una posició de cineasta. “No m’hi he sentit mai, de director, i no sé si seria bo”, reflexiona, “he fet algun encàrrec i algun curs, però no he volgut continuar”.
En certa manera, la passió del productor per la pantalla gran i els seus intèrprets beu directament de la seva conjuntura familiar, concretament, del seu pare, que capitanejava una empresa que feia jerseis. “En feia de molt bons i és curiós perquè he trobat un paral·lelisme entre la seva feina i la meva, perquè també li agradava molt el cinema”, afegeix. Poch relata que el seu progenitor, durant els anys seixanta, posava els seus jerseis a grans actrius del moment i els hi feia una fotografia.
“Era impressionant, i tenia molt de mèrit”, sosté, “revivint les coses que feia amb la feina, la comparo amb la meva i veig que la feia molt millor, no li vaig poder dir, però he vist que m’emmirallava molt amb el meu pare”. El Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter també li ha servit a Poch per fer un repàs a la seva pròpia trajectòria, la qual amb perspectiva veu “correcte”, i sobretot “coherent”.
“Pot haver-hi errors i encerts, pots haver pagat massa o massa poc per una pel·lícula, o fer un esforç molt gran per una gent i més petit per una altra… et pots tirar en cara moltes coses dolentes, però també de bones, i això és el més important”, assenyala. De fet, un dels motius pels quals està més emocionat pel guardó és perquè aquest prové del sector, que considera que ha fet una bona feina.
Pel que fa a la producció, reconeix que pot ser un àmbit més desconegut comparat amb la direcció, la interpretació o el guió, però recorda que els productors tenen molta “influència” a l’hora de tirar endavant un projecte. “Potser el fet de parlar de producció permetrà que la gent jove la descobreixi i digui: m’interessa fer això”, un fet que veu especialment rellevant perquè vindria acompanyat de motivació i creació d’estil.
Respecte al cinema català, Poch és optimista perquè veu que en l’actualitat està passant “per un bon moment”. Avisa que més enllà del talent cal predisposició per desenvolupar-lo. “Sobretot que els diners públics acompanyin la indústria i exigir que les multinacionals apostin per un cinema nacional”, afegeix. En el seu cas, bromeja que el premi li ha arribat molt aviat, perquè encara li queden “moltes coses per fer”. En aquest sentit, per exemple, explica que està posat en projectes relacionats amb el videoart i també que continua actiu en docència.
