ACN Brussel·les – El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, intervindrà aquest dimecres a l’Eurocambra en ple xoc amb els socis europeus per la immigració. Després d’ajornar la seva compareixença davant els eurodiputats -prevista pel passat 18 de setembre- per les inundacions a Hongria, Orbán portarà finalment al ple del Parlament Europeu les prioritats del govern hongarès durant la presidència rotatòria del Consell de la UE, que va assumir el passat mes de juliol. Des d’aleshores, els desafiaments d’Orbán per qüestions com la migració o la guerra a Ucraïna han estat constants. Entre les prioritats fixades per Hongria com a debats més urgents hi ha la “gestió de la migració il·legal”, la política de defensa o la competitivitat de la UE.
Hongria va assumir la presidència rotatòria del Consell de la UE el passat mes de juliol, un mandat que ostentarà fins a finals d’any i que, tal com va anunciar el govern hongarès en la presentació de la presidència, porta per lema ‘Make Europe Great Again’, copiat directament de l’expresident dels Estats Units, Donald Trump.
Com és habitual en les presidències rotatòries, Hongria serà l’encarregada de, fins al desembre de 2024, fer d’àrbitre en les negociacions que es duguin a terme entre els estats. Si bé el seu paper es basa a ser un mer intermediari, ostentar la presidència també permet a l’estat corresponent introduir debats al Consell i incidir en el grau d’importància que es pugui adjudicar a cada qüestió.
Així, aquest dimecres, el primer ministre hongarès presentarà les prioritats de la presidència davant el ple de l’Eurocambra que se celebra aquesta setmana a Estrasburg. La intervenció d’Orbán serà a les 9 h i, posteriorment, els eurodiputats debatran sobre les qüestions que Budapest ha fixat com a prioritàries.
Entre aquestes, hi ha la competitivitat, la política de defensa, l’ampliació de la UE, la gestió de la migració, la política de la cohesió, les polítiques agrícoles i els reptes demogràfics com les seves principals prioritats per al semestre.
Sobre la competitivitat, el país defensa la importància d’adaptar noves directrius europees encaminades a “restaurar el desenvolupament econòmic, impulsar el mercat intern, centrar-se en les pimes i promoure la transició verda i digital” per fer front a “l’endarreriment” de la Unió respecte als seus competidors globals. En aquesta línia, Hongria també situa la base industrial i tecnològica per a la defensa europea com a un altre dels grans eixos del seu projecte, una estratègia que ha de contribuir a “garantir la seguretat, la resiliència i la capacitat d’actuació” dels 27.
Quant a la immigració, Hongria sosté que la pressió migratòria ha suposat “un enorme repte” per a la Unió i “una càrrega enorme” per a alguns estats membres en particular, sobretot aquells que controlen les fronteres externes del bloc comunitari. En aquest sentit, Budapest defensarà buscar “solucions innovadores” per a les regles d’asil, una expressió que genera incomoditat entre alguns socis perquè obre la porta a pactes migratoris amb països on el respecte ple dels drets humans està en dubte i a fórmules controvertides de gestió de la migració.
Pel que fa a l’ampliació, el govern hongarès ja va anunciar la seva intenció “d’avançar el màxim possible” en l’entrada a la UE dels països dels Balcans Occidentals, però va rebaixar les expectatives en el cas d’Ucraïna i Moldàvia.
<strong>Xoc entre Budapest i la UE</strong>
El xoc entre Hongria i la resta de socis europeus es va fer notar immediatament després que el govern d’Orbán assumís el mandat. Durant les primeres dues setmanes al capdavant de la presidència rotatòria del Consell de la UE, Orbán va iniciar una “missió per la pau a Ucraïna” i es va reunir amb el president rus Vladímir Putin, Donald Trump, i també amb el president xinès, Xi Jinping.
Aquestes visites van provocar malestar entre algunes capitals europees i, com a represàlia, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, va cancel·lar la tradicional visita del col·legi de comissaris al país amb la presidència rotatòria i va anunciar que cap dels comissaris assistiria a les reunions informals del Consell de la UE durant la presidència hongaresa.
Pocs dies després, l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va traslladar la reunió informal entre ministres d’Exteriors a la UE que se celebra de forma bianual de Budapest a Brussel·les. Borrell va justificar la decisió com a forma “d’enviar un senyal” al primer ministre hongarès.
El malestar entre Orbán i la resta de socis europeus no només s’ha fet notar per les seves relacions amb altres líders mundials. A principis del passat mes de setembre, Orbán va amenaçar amb “enviar autobusos a Brussel·les” amb els immigrants que li tocaria acollir per la normativa europea sobre asil i immigració. Des de l’aprovació del Pacte de Migració i Asil, Budapest ha rebutjat sense filtres les quotes de migrants per països que contempla l’acord.
Tot plegat, després que el Tribunal de Justícia de la UE obligués Hongria a pagar 200 milions d’euros per infringir de forma “extremadament greu” del dret d’asil de la UE. Tot i la sentència, Orbán s’ha negat a pagar la multa i, a conseqüència, el passat mes de setembre la CE va anunciar que retindrà 200 milions d’euros dels pròxims pagaments del pressupost de la UE per Hongria per tal de “liquidar” la multa. Igual que van fer els Països Baixos, Budapest també es va sumar a la sol·licitud d’exempció de les normes migratòries de la UE en considerar que aquestes “infringeixen la sobirania nacional”.
