ACN Lleida – Òmnium Cultural, com a acusació popular, ha presentat davant l’Audiència de Lleida les al·legacions pertinents per oposar-se a l’aplicació de la Llei d’amnistia al policia espanyol acusat d’agredir Enric Sirvent l’1-O. L’advocat Carles López, a càrrec de l’acusació, ha recordat que Sirvent va patir un atac de cor durant les càrregues al col·legi electoral del Centre Cívic la Mariola de Lleida. “No estem parlant d’una actuació superficial de la policia, sinó que Sirvent va ser agredit i va patir una mort sobtada, tot i que se’l va poder reanimar”. Així, López ha defensat que el cas té un “element diferenciador” i “més greu” perquè no s’apliqui l’amnistia a l’agent tal com ha fet un jutjat de Barcelona amb 46 policies espanyols.
<em>(La notícia s’actualitza amb les declaracions de l’advocada de la família d’Enric Sirvent que exerceix l’acusació particular, Anna Llauradó)</em>.
Segons López, la resolució del jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona per la qual s’ha amnistiat als policies investigats per violència policial durant l’1-O “minimitza” la seva actuació, però la situació és “més greu” i considera que l’actuació policial en el cas de Sirvent no entra dins la llei d’amnistia. Concretament, López ha precisat que “la llei exclou els supòsits en els quals s’ha vulnerat l’article 3 del conveni europeu dels drets humans, referents als casos en els quals es pot considerar que la policia va torturar o va tenir un tracte inhumà o degradant”.
En aquest sentit, ha considerat que l’actuació policial va “ultrapassar el seu propòsit i va ser abusiva, agressiva i excessiva contra persones que no estaven cometent cap delicte”. López ha afegit que les actuacions policials que poden ser objecte de l’amnistia són “les fetes amb el propòsit d’evitar la comissió d’un delicte i la participació dels ciutadans en el referèndum no ho va ser pas”. Per tot plegat, “entenem que la llei no pot donar cobertura a aquest fet”, ha dit.
L’agent està acusat d’un delicte de lesions amb l’agreujant de motivació ideològica i de prevalença del caràcter públic. L’acusació popular i la particular li demanen 3 anys de presó. “Són fets que han de ser enjudiciats i aleshores valorar si realment poden ser amnistiats perquè en aquest moment tal com estan plantejats no ho són”, ha conclòs López.
<strong>La motivació ideològica, un altre dels arguments perquè no se li apliqui l’amnistia</strong><br />
<br />
L’acusació particular, que exerceix l’advocada Anna Llauradó en representació de la família d’Enric Sirvent, ha presentat l’escrit davant l’Audiència de Lleida per oposar-se a l’aplicació de l’amnistia al policia espanyol acusat d’agredir el votant l’1-O. Llauradó ha considerat que l’actuació policial d’aquell dia “no té encaix” en els supòsits que contempla l’amnistia.<br />
<br />
Concretament, Llauradó ha argumentat que la conducta del policia no va obeir als propòsits que tenia el cos per aquell dia i va superar el llindar mínim de gravetat exigit perquè se li apliqui l’amnistia. A més, “esgrimim també l’agreujant que es va actuar per motivació ideològica, ja que, segons la documentació del cas, va proferir expressions com puta Catalunya, entre altres”. Amb tot, l’advocada ha considerat que la resolució dictada pel jutjat de Barcelona que amnistia una cinquantena de policies “no hauria d’influir en el nostre cas”.
