ACN Brussel·les – Un estudi presentat aquest dijous per diverses ONGs juntament amb l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (DHE) denuncia l’ús d’instruments de vigilància massiva de la societat en països com el Marroc, Israel, Egipte, Tunísia o el Líban, entre d’altres. El text denuncia “una tendència a l’autoritarisme i al control social” a tota la regió del Magrib i el Màixriq a través d’eines tecnològiques, entre les que cita el programari israelià Pegasus. A més, apunta que la situació “s’ha agreujat des de l’inici del genocidi a Gaza”, amb “repressió a les veus crítiques” no només al territori sinó també entre usuaris a nivell internacional.
L’estudi conclou que l’ús de programes com Pegasus, el programari d’espionatge creat per l’empresa israeliana NSO Group, ha fomentat la creació de noves lleis per controlar les formes emergents d’activisme sota el pretext de seguretat nacional a països majoritàriament de la zona del Nord d’Àfrica. Un dels països que viu la repressió digital a través d’aquest programa és el Marroc. L’estudi descriu que les dones activistes i periodistes són un dels col·lectius més vulnerables, sent així objecte de campanyes de desprestigi amb connotacions misògines.
A més, el Marroc, amb col·laboració militar amb Israel, també s’ha sobreposat al Sàhara Occidental per controlar i reprimir el poble sahrauí, segons l’informe. En aquest sentit, el text destaca que hi ha un “control sever” al Sàhara Occidental, en un clima de “repressió sistemàtica” que ha forçat el desplaçament de la població i ha afectats drets fonamentals amb “l’objectiu de consolidar el control sobre el territori ocupat”.
Pel que fa a Israel, l’informe destaca el seu paper com a “líder mundial” en l’experimentació i desenvolupament de tecnologies de vigilàncies. Així, el text denuncia que la col·laboració de l’estat israelià amb empreses de ciberseguretat ha estat “cabdal per sostenir” el que considera un “sistema d’apartheid” contra la població palestina. Les tecnologies avançades han possibilitat focalitzar els atacs a través del reconeixement facial o l’ús d’armes autònomes. A més, s’han utilitzat les apagades d’Internet com a “càstig col·lectiu” i s’ha incrementat el control a la població, agreujant “la crisi humanitària i la repressió”.
L’Iraq també ha utilitzat les apagades digitals durant mobilitzacions i protestes socials sent el país que lidera en aquesta tècnica. Es calcula que des de 2019 el govern ha bloquejat l’accés a internet en 126 ocasions.
Una altra mesura que s’explica com a repressió contra col·lectius i activistes LGTBIQ+ i periodistes és la Llei de Ciberdelinqüència aprovada a Jordània. Aquesta permet “intimidar i perseguir” participants a protestes a través de la instal·lació de milers de càmeres de vigilància.
Egipte i el Líban també són usuaris de l’ús de programes d’espionatge semblant a Pegasus. En el seu cas s’utilizen Cytrox’s predator i Dark Caracal, respectivament. Egipte es centra en la intercepció de comunicacions i el bloqueig de llocs web mentre que el Líban duu a terme un monitoratge exhaustiu de les comunicacions de la societat civil, explica la publicació. Així mateix, l’informe alerta que la infraestructura digital al Líban és “vulnerable”, com apunta que demostra el recent atac massiu dirigit contra els militants de Hezbollah a través de l’explosió dels seus busques i walkie-talkies.
L’estudi conclou que en definitiva, totes les tecnologies de vigilància massiva a la regió han provocat un augment del control de caràcter autoritari per part del govern i una limitació acusada de les llibertats de comunicació sobre la població civil. D’altra banda també es denuncia la col·laboració d’empreses europees i estatunidenques que han subministrat aquestes tecnologies als governs de les diferents regions.
Totes aquestes qüestions recollides en l’anàlisi pronostiquen que causaran diverses conseqüències com ara una regressió de l’espai cívic en aquestes poblacions on es viu la repressió. A més a més, per part de la comunitat internacional, l’estudi explica que si les empreses que han subministrat aquest servei són occidentals, hi ha una “complicitat”.
Finalment, el document destaca la necessitat imminent de desenvolupar una normativa específica que reguli l’ús d’aquest tipus de vigilància i que es reajustin els mecanismes de protecció, ja que, segons l’anàlisi, degut a la seva ineficàcia, les víctimes no poden fer aconseguir “justícia i reparació”.
