Edició 2172

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 06 de juliol del 2024
Edició 2172

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 06 de juliol del 2024

Olot recupera la imatge de Sant Esteve a l’església després que es destruís el 1936 durant la Guerra Civil

|

- Publicitat -

ACN Olot – L’església de Sant Esteve d’Olot ja llueix la imatge del sant que dona nom al temple. Aquest dimecres s’ha col·locat una rèplica de la figura de 2,7 metres d’alçada i 220 quilos. La iniciativa està impulsada per l’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i el Santuari del Tura i, després d’haver col·locat Sant Esteve a la façana de l’església segueix amb la recollida de fons per aconseguir fer el mateix amb les altres dues peces que es van destruir durant la Guerra Civil, Santa Sabina i Sant Valentí. La col·locació de la figura s’ha fet amb una grua que ha deixat la imatge a tocar de la façana on uns operaris l’han acabat de col·locar i assegurar. L’Ajuntament d’Olot col·labora amb l’entitat per recuperar aquest patrimoni.

Les tres imatges originals dels sants van ser enderrocades i destrossades el juliol de 1936 i només se’n van poder recuperar els caps i petits fragments. L’església de Sant Esteve d’Olot, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya des del 1993, va ser construïda entre el 1750 i el 1763. La façana monumental que es pot veure en l’actualitat es va acabar d’aixecar durant la darrera dècada del segle XVIII de la mà dels artistes Ildefons Diví i Francesc Barilli, encarregats de crear les imatges dels tres sants de dos metres d’alçada, pedra picada i d’estil classicista que ocupaven la part principal de la façana fins al segle XX.

Publicitat

Aquest monument neoclàssic; d’una sola nau i planta rectangular, va patir greus destrosses durant la Guerra Civil. En concret, les tres imatges de Santa Sabina, Sant Esteve i Sant Valentí així com la creu de la part superior de la façana van ser enderrocades i destrossades el juliol de 1936. De les tres figures principals només se’n va poder recuperar els caps i petits fragments que es van conservar a l’antic Museu Parroquial. L’antiga creu daurada es va poder reinstal·lar per una altra de similar de pedra el 1955, gràcies al treball que va impulsar la mateixa parròquia.

No obstant això, les tres fornícules de la façana han quedat buides durant tots aquests anys, ja que l’actuació es va anar posposant per poder donar resposta a necessitats més urgents com la reconstrucció de la teulada i del campanar del santuari de la Mare de Déu del Tura, les intervencions de l’interior de l’edifici o la consolidació de Sant Esteve que es va portar a terme a l’any 2020.

Arran la finalització de la neteja de la façana d’ara fa quatre anys, van poder engegar la campanya per a la restitució de les tres imatges. L’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari de la Mare de Déu del Tura va encarregar-se d’impulsar aquesta iniciativa a través de la recollida de donatius que ha permès construir una de les tres figures.

<strong>Rèpliques d’artistes locals</strong>

Un document que disposa d’una extensa anàlisi d’investigació històrica, arquitectònica, fotogràfica i a nivell cultural, ha permès determinar que era impossible reproduir les figures originals. Per això, seguint les indicacions dels experts, han apostat per recuperar-les a través de rèpliques d’artistes locals que disposessin d’una trajectòria professional reputada i que haguessin treballat anteriorment amb l’art figuratiu.

Seguint aquests criteris, va acordar que cada figura es realitzaria a partir de les imatges o motlles realitzats per escultors locals desapareguts. En aquests sentit, la imatge de Sant Esteve parteix de l’escultura de fang i en miniatura de l’artista Joan Ferrés Curós; la copatrona d’Olot, Santa Sabina a partir d’un motlle original de Manel Trayter Figueres; mentre que l’escultura de Sant Valentí sorgirà de resultes de l’obra de Modest Fluvià. Totes elles s’assimilen a les figures originals tant pel que fa a la forma, volum, color i mides; i estaran fetes de pedra artificial i sintètica, per a una major perdurabilitat i adaptabilitat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió