ACN Barcelona – La doctora Olga Pané (Barcelona, 1956) es perfila com una experta en el sistema sanitari públic que ara pren les regnes de la conselleria de Salut que fins ara ha estat capitanejada per Manel Balcells. Pané té per davant importants reptes en un àmbit, el de la salut, que ja ha donat per superats els anys complicats de la pandèmia de la covid-19, però que abans d’aquest estiu, ha vist com els seus professionals han fet un toc d’atenció per les retallades de llits i personal en alguns hospitals del país. Pané ja va ser proposada per Salvador Illa per ser consellera de Salut a les eleccions de 2021 però llavors el PSC va quedar a l’oposició per la formació del govern d’ERC i Junts.
Olga Pané aterra en un departament que abans de començar l’estiu va admetre que hi hauria menys cirurgies, llits i personal en alguns hospitals catalans per les retallades pressupostàries. Aquestes mesures van provocar de seguida la protesta dels sindicats de personal sanitari que han vist com després de la pandèmia de la covid-19 i els problemes que van patir aleshores per superar-la, tornaven a tenir a prop noves mesures de reducció de potencial d’atenció.
Pané ha defensat en reiterades ocasions la sanitat pública i ara li tocarà demostrar-ho. Va iniciar la seva trajectòria a l’atenció primària, dirigint centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) al Baix Llobregat. També va ser gerent de l’Hospital d’Igualada, de la Fundació de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i del Parc de Salut Mar, que engloba l’Hospital del Mar, el de l’Esperança, el centre sociosanitari Fòrum i el centre de salut mental Emili Mira.
Entre les mesures que heretarà del seu antecessor Manel Balcells hi ha el pla per garantir l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026, una de les mesures que l’anterior executiu de Pere Aragonès va presentar a l’inici de la legislatura. El Pla, que té un pressupost de 2 MEUR en tres anys, té com a objectiu general fer del català la llengua d’ús normal al sistema públic de salut i garantir que qualsevol persona es pugui relacionar en aquesta llengua quan sigui atès. Balcells va dir que confiava que aquest pla fos útil en els propers anys i haurà de ser ara Pané qui vetlli pel seu compliment amb estratègies com la figura del referent lingüístic als centres sanitaris o impulsar cursos de català entre el col·lectiu de sanitaris.
