ACN Barcelona – Només el 12% de les administracions catalanes disposen de carta de servei, segons indica un informe de la síndica de greuges, que recorda que la normativa imposa a les administracions el deure de disposar d’aquesta eina per explicar tots els serveis finalistes que presten. L’informe destaca que el 70 % dels ajuntaments de més de 50.000 habitants disposen d’aquesta eina, però els de Lleida i Tarragona no en tenen i la de l’Ajuntament de Girona està en procés de revisió i d’actualització. Quant a la Generalitat, la institució només disposa de dinou cartes de servei tot i la gran quantitat de serveis finalistes que presta. El Síndic de Greuges demana impulsar l’eina per garantir el dret a la bona administració.
L’informe es basa en les respostes de 835 a un qüestionari que es va enviar a ajuntaments, consells comarcals, diputacions o departaments de la Generalitat. En total, s’han identificat 1.169 cartes de serveis, que corresponen a 120 administracions.
En positiu, destaca que ajuntaments com Terrassa, Manresa o Santa Coloma de Gramenet tenen més de quaranta cartes de servei. Les dades també assenyalen que aquests documents són molt més presents a les administracions de la província de Barcelona que a les de la resta de províncies, gràcies al suport que ofereix la Diputació de Barcelona.
Per la seva banda, els ajuntaments més petits manifesten que els falten recursos econòmics i humans, formació o el suport d’altres administracions supramunicipals per poder disposar d’aquests documents de compromisos. Davant d’això, la síndica demana més col·laboració interadministrativa i un sistema de gestió de la qualitat o cartes de servei “menys exigents” per a administracions de mida petita, sense que això en cap cas vagi en detriment del dret a la bona administració.
<strong>Només el 21% de les cartes recull el contingut mínim</strong>
La normativa imposa a les administracions de Catalunya el deure de disposar de cartes de servei de tots els serveis finalistes que presten i també regula el contingut de les cartes i les condicions en què cal complir els estàndards de qualitat que contenen.
L’anàlisi del contingut de les cartes revela que només el 21,3 % recullen el contingut mínim que estableix la normativa. També s’ha detectat que majoritàriament s’utilitzen per informar dels serveis que presta l’Administració, però no tant dels resultats de l’avaluació de la gestió, i encara menys serveixen per impulsar sistemes d’interrelació directa amb la ciutadania.
Així, per exemple, el 99 % de les cartes informen sobre la relació de serveis, les condicions d’accés, les vies per obtenir informació, etcètera, mentre que només el 57 % contenen uns compromisos acompanyats d’estàndards de qualitat. També es detecten mancances pel que fa als d’indicadors d’avaluació del grau de compliment d’aquests compromisos. A més, la majoria d’aquests indicadors avaluen l’eficàcia i l’eficiència de l’Administració, però no tenen en compte el grau de satisfacció de les persones.
En aquest punt, la institució defensa que informar sobre la mesura en què s’han complert els compromisos és bàsic perquè la ciutadania pugui controlar l’acció pública i, d’aquesta manera, recuperar la confiança en els governs. En aquest sentit, les cartes de servei es fonamenten en la lògica de la millora contínua, el retiment de comptes i el contacte amb la ciutadania per conèixer les seves expectatives i el seu grau de satisfacció.
Per acabar, també cal que les cartes registrades incorporin mesures de reparació o correcció en cas d’incompliment dels compromisos, però això només passa en el 37 % dels casos.
