ACN Barcelona – La pròrroga pressupostària és un mecanisme habitual que s’ha intensificat a partir del 2011 amb l’arribada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat. Des de llavors, només una vegada s’ha aconseguit que el Parlament aprovi els pressupostos abans de l’1 de gener. En els últims 25 anys, 9 dels comptes aprovats han entrat en vigor abans del primer dia de l’any. En canvi, en 10 ocasions els governs han hagut de recórrer a una pròrroga temporal fins aprovar-ne uns de nous. En 6 anys no hi ha hagut pressupostos: el Parlament va tombar els del govern de Carles Puigdemont del 2016 i els del govern de Pere Aragonès del 2024. Els anys 2013, 2018, 2019 i 2021 no es van ni presentar a la cambra catalana.
Des de l’1 de gener està en vigor la pròrroga tècnica aprovada pel govern de Salvador Illa a l’espera d’un acord per als comptes del 2025. Els últims que es van aprovar a la cambra catalana són els del 2023. El 10 de març del 2023 els pressupostos del govern en minoria de Pere Aragonès, amb Junts ja fora de l’executiu, van tirar endavant gràcies els vots d’ERC, PSC i Comuns.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1528″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1528″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1528″> </label>
<div class=”code-container”><div class=”flourish-embed flourish-gantt” data-src=”visualisation/21011465″><script src=”https://public.flourish.studio/resources/embed.js”></script><noscript><img src=”https://public.flourish.studio/visualisation/21011465/thumbnail” width=”100%” alt=”gantt visualization” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
El període més llarg sense nous pressupostos ha estat de més de tres anys. És el període entre els comptes aprovats al Parlament el 22 de març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i els pressupostos de la pandèmia aprovats el 24 d’abril del 2020, amb Quim Torra de cap de l’executiu català. De fet, durant el mandat de Torra la cambra catalana només va aprovar uns pressupostos amb pròrroga prèvia i els altres tres anys no es van ni presentar al Parlament. Són els corresponents al 2018, 2019 i 2021.
El 2018 no hi va haver govern de Torra fins al juny després de més de 7 mesos d’aplicació de l’article 155 de la Constitució. I el 2021 els comptes tampoc van arribar a la cambra catalana condicionats per la suspensió de Torra com a president de la Generalitat per una pancarta penjada a la façana del Palau de la Generalitat.
Des del 2010, només en una ocasió el Parlament ha aprovat els pressupostos sense necessitat de prorrogar temporalment els anteriors, els del 2022. El Govern d’ERC i Junts amb Pere Aragonès de president els va poder aprovar al Parlament el 23 de desembre del 2021 amb l’abstenció dels Comuns.
En canvi, durant la dècada del 2000 al 2010 només es van necessitar tres ajornaments temporals dels comptes; el 2000 amb Jordi Pujol, el 2004 amb Pasqual Maragall i el 2007 amb José Montilla.
<strong>Des de menys d’un mes a set mesos</strong>
La duració de les pròrrogues temporals dels pressupostos ha anat variant en els diferents anys i les diferents legislatures, des de menys d’un mes fins a set mesos. La més curta des de l’any 2000 va ser l’any 2014. Els pressupostos del Govern d’Artur Mas es van aprovar el dia 22 de gener, 22 dies després que entrés en vigor la pròrroga dels anteriors.
En canvi, algunes de les pròrrogues temporals s’han allargat fins a set mesos, com va passar als anys 2004 i 2011. L’any 2004, sota la presidència de Pasqual Maragall, els comptes es van aprovar el 13 de juliol. I l’any 2011, el govern d’Artur Mas va poder tirar endavant els comptes el 20 de juliol.
<strong>2 pressupostos rebutjats</strong>
El 13 de març del 2024 el Parlament va rebutjar els pressupostos del Govern d’Aragonès, que no van superar el debat a la totalitat. Un fet que va precipitar la convocatòria d’eleccions anticipades per al 12 de maig.
Fins llavors el Parlament només havia rebutjat un cop els pressupostos de la Generalitat, l’any 2016 amb Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Com a conseqüència, Puigdemont va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança que va superar.
<strong>Decret de prorroga vigent</strong>
El decret aprovat pel Govern de Salvador Illa el passat 17 de desembre estableix la pròrroga dels comptes del 2023 per al 2025. D’aquesta manera, el decret de pròrroga tècnica permet garantir el funcionament de l’administració i la prestació dels serveis públics a la ciutadania mentre no s’aprovi el nou pressupost. També preveu adequacions organitzatives pels canvis en l’estructura del Govern, de manera que els nous departaments d’Esports i Política Lingüística tenen dotat un crèdit inicial prorrogat per fer la seva activitat de manera autònoma.
