ACN Sitges – Nacho Vigalondo ha presentat aquest dimarts al Festival de Cinema de Sitges ‘Daniela forever’, un film sobre els somnis, les relacions i el dol. La història gira al voltant de l’existència d’una pastilla que et dona la possibilitat de tenir somnis lúcids. Segons el director, aquesta seria “la primera fantasia de totes”. La cinta del director de ‘Los cronocrímenes’ està protagonitzada per Henry Golding i Beatrice Grannò, i compta també amb noms com Aura Garrido, Rubén Ochandiano i Nathalie Poza. ‘Daniela forever’ forma part de la secció oficial fantàstic competició del certamen i arribarà als cinemes el 28 de febrer del 2025.
Després de la mort de la seva parella, la Daniela, la vida del Nicolas deixa de tenir sentit. Un dia, però, és convidat a formar part d’un assaig clínic amb la idea de recuperar-se amb un tractament amb una pastilla que li permetrà controlar els seus somnis i que aquests siguin lúcids. Ara, el Nicolas podrà somiar tots els dies amb la Daniela i reprendre així la seva relació d’una manera idíl·lica i també irreal.
Vigalondo ha dit que el film neix de la pastilla: “Hi ha un moment en la vida en què saps que existeixen els somnis lúcids, saps que la gent els té i saps que és una realitat que és pura ciència ficció, però es pot aconseguir si tens disciplina mental”. En aquest cas, ha afegit, “que et prenguis una pastilla per tenir somnis lúcids és la primera fantasia de totes”.
Nascut l’any 1977, el director ha manifestat que a la seva edat tothom sap què és el dol, la depressió i l’addicció: “Són temes universals i no hi ha ningú que no els experimenti de primera mà”. Posa com exemple que “quina millor manera d’expressar l’omnipresència del dol que la llista de noms a qui està dedicada la pel·lícula” i que apareixen al final de la pel·lícula. A la llista hi apareix Itziar Castro, actriu que apareix breument a la pel·lícula i que va morir a finals del 2023. “Als crèdits finals de les nostres vides hi ha una llista que no para de créixer”, ha assenyalat Vigalondo.
<strong>Influències</strong>
El director ha indicat que en realitat totes les influències que té com a cinèfil sempre acaben sortint i la cultura audiovisual es filtra per la pel·lícula. “No cal citar ni tenir en ment pel·lícules, perquè estan dins teu, prefereixo que les seqüències i la història siguin una conseqüència dels personatges i de tot el que pots aportar teu”.
“No intento ser cinèfil, ni conscientment cinèfil perquè la pel·lícula ho acabarà sent”. Ha remarcat que sí intenta ser el més fidel possible als personatges i no tenir la pressió de les pel·lícules que ha vist abans perquè si no condiciona el film d’una forma que no es mereix.
<strong>Pel·lícules vives</strong>
Vigalondo ha lamentat que ens hem acostumat a veure pel·lícules espectaculars de més de dues hores i quan un arriba a casa ja se n’ha oblidat. “Els espectadors mereixeu pel·lícules que estiguin vives als vostres caps el major temps possible”, ha declarat.
Nahikari Ipiña i Nacho Vigalondo produeixen la pel·lícula des de Sayaka Producciones, en coproducció amb Benoit Roland de Wrong Men, Leire Apellaniz de Señor y Señora, Gustavo Ferrada de Mediacrest i XYZ Films.
El film ha signat distribució a Estats Units per a la seva estrena l’any 2025. El Festival de Sitges ha estat la seva estrena europea.
