ACN Barcelona – L’escriptora Montse Albets (Mataró, 1977) ha presentat aquest divendres la seva novel·la debut ‘Només terra, només pluja, només fang’ (Edicions del Periscopi). L’obra combina diversitat de gèneres amb un text “dur” i “tendre” amb elements d’humor. La novel·la breu aborda la pèrdua i el dol, com s’hi enfronten les persones i la societat i els vincles que s’estableixen amb la maternitat. La història “de pensament” i “contrastos” arrenca amb la protagonista que retorna a la casa familiar on ja no hi viu ningú. Ho fa amb una situació personal dolorosa que no sap com solucionar. Després d’un fet colpidor, emergeix la vida en el municipi de la casa i entren en joc uns veïns amb una vinculació amb la casa.
La història succeeix a Ca la Viuda, un petit mas dels afores d’un poble instal·lat en la rutina. A l’interior de la casa hi batega l’essència de tots aquells que hi van viure i que esperen el retorn de l’última dona de la família. Un bon dia hi arriba la Maria, completament desconcertada, amb una situació que li produeix una gelor colossal.
L’aïllament de la Maria només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres. Els protagonistes de la història, doncs, rebusquen en el passat per trobar l’impuls que els torni la vida.
La primera novel·la d’Albets s’interessa per la maternitat, els vincles i la família: aquella que és de sang i la que es crea al llarg de la vida. També s’analitza la relació que s’estableix en els espais on es viu i les arrels.
La qüestió de la maternitat, però, es planteja des d’un punt de vista molt dolorós perquè parteix d’una pèrdua i amb una història familiar amb violència.
El relat, en algun moment amb to de faula, compta amb diferents veus i amb fragments en què el narrador és una tercera persona i d’altres que ho és la protagonista. El lector també pot descobrir certs recursos “objectius” que ajuden a definir els personatge principal, que està molt sola i té un tarannà hermètic.
El treball, que l’autora va començar a escriure l’any 2022 i que ha comportat molta revisió, narra l’experiència d’un personatge “aïllat” i s’ha ubicat en un mas en un poble per potenciar la relació amb la natura. “Buscava el sentit de la vida i la mort. El soroll de la ciutat no em quadrava amb la història”, ha relatat Albets en roda de premsa.
Amb algunes parts més dramàtiques i fosques i d’altres més lluminoses, l’obra parteix de la inquietud de l’exllibretera al voltant del dol, la pèrdua i la mort.
Albets també reflexiona sobre la pèrdua dels rituals i posa d’exemple quan amb la mort d’un ésser estimat, tots els procediments per enterrar-lo actualment estan molt estandarditzats. “La protagonista vol aturar el temps i pensar què vol. Actualment, en canvi, sembla que els rituals no tinguin importància. És un tema que no es parla ni es planteja”, ha opinat respecte les vetlles fúnebres.
Després que la mataronina hagi publicat la seva primera novel·la, ja està treballant en un nou projecte que encara requereix “molta revisió”.
