ACN Barcelona – La qualitat de l’aire a Barcelona millora i assoleix els nivells més baixos de diòxid de nitrogen (NO2) de la història des de que van començar els registres fa uns 25 anys. Així ho indica l’informe de la qualitat de l’aire 2023 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que constata la tendència dels darrers anys de descens de l’NO2, un contaminant associat sobretot al trànsit. La mitjana poblacional d’exposició a NO2 també ha assolit el seu mínim des que es registra (2018) i el 2023 va ser de 26 µg/m3, per sota del valor del 2022 (31 µg/m3). La millora de la qualitat de l’aire s’atribueix, principalment, a la renovació del parc de vehicles arran de la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE).
Segons dades de l’Ajuntament, el 2023 el nombre de turismes que van circular a la ciutat amb etiqueta ECO va ser superior als que circulaven amb etiqueta B (groga).
Durant l’any 2023 tant l’NO2 com les partícules PM10 i PM2,5 s’han mantingut per sota dels límits legals actuals fixats per la Unió Europea a totes les estacions de la ciutat. Tot i la millora, aquests nivells continuen per sobre dels valors guia de protecció de la salut establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels futurs límits legals europeus a partir de 2030.
Mentre que el nivell d’exposició a l’NO2 durant l’any 2023 és el més baix des que es registra (2018), el de partícules tipus PM2,5 (amb menys influència del trànsit) és semblant al dels anys 2020-2022. Concretament, el valor registrat el 2023 va ser de 14 µg/m3.
<strong>Impacte de la ZBE i altres mesures</strong>
La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que la millora en la qualitat de l’aire “no és fruit de la casualitat”, sinó “de polítiques i decisions positives”. En especial ha volgut destacar la ZBE, la qual ha descrit com a “clau” en la consolidació de la millora de les dades i en la renovació del parc de vehicles.
Més enllà de la ZBE, Bonet ha mencionat la “bona feina” en altres polítiques municipals que també “han contribuït” en la fita. Entre aquestes, ha mencionat la descarbonització del transport públic, la pacificació, la reducció de la velocitat a 30 km/h en alguns carrers i l’impuls a la bicicleta. Totes elles, ha subratllat, busquen contribuir a la reducció del trànsit rodat, ja que aquesta és “la principal font d’emissions” de la ciutat.
<strong>Carrers amb un aire més contaminat</strong>
L’informe elaborat per l’ASPB pren com a referència les dades recollides per 10 estacions -3 de trànsit i 7 de fons- de mesura de la qualitat de l’aire repartides per diferents punts de la ciutat. El Cap del Servei de Qualitat i Intervencions Ambientals de l’ASPB, Marc Rico, ha explicat que les de trànsit són les ubicades als punts amb major flux de vehicles i les de fons en zones més allunyades de la contaminació. Aquesta distinció, permet conèixer “detalladament” la situació a cada indret de Barcelona.
Per exemple, en conjunt, l’Eixample continua sent el districte amb els valors d’exposició més elevats. De fet, segons un mapa elaborat per l’ASPB, carrers com València, Aragó o Mallorca, juntament amb les entrades a la ciutat; Diagonal, Meridiana i les rondes, són els punts on la qualitat de l’aire és pitjor. Per contra, els barris més allunyats del centre són aquells amb millor qualitat de l’aire.
<strong>Millora de la salut</strong>
La regidora de Salut, Marta Villanueva, ha posat en valor que la millora de la qualitat de l’aire té “conseqüències directes” en la salut. “L’exposició crònica a la contaminació de l’aire té impacte en patir malalties greus”, ha comentat per després puntualitzar que les mesures actuals se situen “en la direcció correcta”. En els darrers tres anys s’ha reduït en 600 les morts relacionades amb la contaminació, alhora que també han disminuït els nous casos d’asma infantil i de càncer de pulmó un 15% i un 5%, respectivament.
Segons l’informe, l’impacte sobre la salut atribuïble a la contaminació en el període 2020-2023 és un 32% inferior a l’estimat pels anys 2018-2019. Ara bé, cal destacar que, tot i la millora, aquest impacte negatiu sobre la salut continua sent considerable: se li atribueixen al voltant del 8% de les morts (el 13% el 2018-2019), el 36% dels casos d’asma infantil (el 51% el 2018-2109) i el 12% dels casos nous de càncer de pulmó cada any (el 17% el 2018-2019).
En un àmbit més general, ha recalcat l’impacte positiu que tenen actuacions com la ZBE, la reducció de la velocitat i els carrers pacificats, que més enllà de reduir la contaminació també ajuden a prevenir la calor, promouen l’ús de la bicicleta i redueixen el nombre d’accidents a la ciutat.
<strong>Properes passes</strong>
Tot i la millora de les dades respecte els últims anys, l’Ajuntament ha de continuar reduint els nivells de contaminació de l’aire en els pròxims anys si vol complir amb la nova directiva europea que endurirà els límits de contaminació de l’aire el 2030.
Aquesta preveu límits més estrictes a diversos contaminants per al 2030, incloses les partícules fines (PM2,5, PM10), el diòxid de nitrogen (NO2) i el diòxid de sofre (SO2). Per al PM2,5, el límit passa de ser 25 µg/m³ a 10 µg/m³ i per a l’NO2 de 40 µg/m³ a 20 µg/m³ .
Durant el 2023, tant l’NO2 com les partícules PM2,5 a Barcelona s’han mantingut per sota dels límits legals actuals fixats per la Unió Europea a totes les estacions de la ciutat, però per sota dels futurs valors europeus. Amb la mirada posada en la nova regulació de la Unió Europea, Bonet ha explicat que “caldran mesures més valentes, perquè el marc serà més exigent”.
Tot i que no ha avançat quines mesures concretes es preveuen per complir amb la normativa, sí que ha confirmat que les decisions no es prendran de manera “unilateral”. El consistori buscarà “el consens” amb la resta d’administracions i municipis del voltant de Barcelona. Segons Bonet, s’ha d’actuar amb una “mirada metropolitana”. Segons les estimacions fetes per l’ASPB, si Barcelona complís amb els futurs límits legals, l’impacte negatiu de la contaminació en la salut de la població es reduiria un 38% més.<br />
<br />
