ACN Estrasburg – La dirigent maltesa Roberta Metsola ha tornat a ser elegida presidenta del Parlament Europeu. En una votació celebrada aquest dimarts en el ple de constitució de la cambra a Estrasburg, la també membre del Partit Popular Europeu (PPE) ha obtingut un ampli suport dels eurodiputats i ha estat nomenada en la primera volta, imposant-se a l’única candidatura alternativa que havia presentat el grup de l’Esquerra (The Left), amb Irene Montero. Metsola ha rebut 562 vots a favor dels 623 registrats -no es tenien en compte abstencions-, en una elecció que no ha comptat amb la participació del dirigent de Junts, Toni Comín, encara amb l’escó vacant i pendent d’una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva situació.
L’elecció de Metsola ja formava part del paquet d’alts càrrecs que van negociar les tres famílies polítiques europees que fins ara han ostentat la majoria en les institucions. L’acord entre populars, socialdemòcrates i liberals -que havia de ser ratificat pels eurodiputats en aquest ple- dividia la presidència de l’Eurocambra en dos períodes de dos anys i mig cada un, tal com ha succeït en la darrera legislatura. En les negociacions, es va decidir que la primera meitat correspondria a Metsola, mentre que la presidència passaria a mans dels socialdemòcrates en la segona.
<strong>Un parlamentarisme “més fort”</strong>
En el discurs previ a la votació, d’uns cinc minuts, Metsola ha reivindicat un paper més protagonista del Parlament Europeu durant la pròxima legislatura. “Hem de reforçar les nostres operacions per poder ser l’actor polític de gran envergadura que volem ser; […] hem de ser un parlament fort dins una Unió forta”, ha reivindicat.
En aquest sentit, la popular veu “inacceptable” que el rol dels eurodiputats “es veig diluït” i ha defensat que els membres de la cambra estiguin “més empoderats”.
Al mateix temps, ha assegurat que la seva “passió” pel projecte europeu “no s’ha vist afectat” i s’ha obert a “construir ponts” durant els pròxims dos anys i mig de legislatura. “Si una cosa hem demostrat a la Unió Europea és que els camins improbables acaben sent possibles”, ha declarat.
També durant la seva intervenció, Metsola ha tingut un record per l’expresident de la cambra, el difunt David Sassoli, comprometent-se a “honorar el seu llegat” i a mostrar-se ferma de cara al futur. “Aquesta casa no ha de tenir por de liderar i canviar”, ha resumit.
<strong>Incidència sobre qüestions catalanes</strong>
La dirigent maltesa, presidenta de l’Eurocambra des del gener de 2022, és una figura de consens entre els eurodiputats. Bona prova d’això són precisament les poques alternatives presentades a la seva candidatura i el suport que ha rebut de la cambra en la votació. No obstant això, Metsola ha estat durament criticada aquestes darreres setmanes des de Junts, després de la decisió del Parlament Europeu de deixar vacant l’escó de Toni Comín acatant el que defensava la Junta Electoral Central espanyola (JEC).
També durant la seva presidència la dirigent maltesa va traslladar a la mesa de l’Eurocambra l’ús del català als plens, a petició del govern espanyol. En la trobada que es va celebrar el setembre de 2023, la mesa va optar per esperar la posició del Consell de la Unió Europea sobre aquesta qüestió, deixant l’ús del català als plens en ‘stand by’. Cal dir que la decisió no depenia exclusivament de Metsola, sinó d’una majoria de vicepresidents del parlament i, en aquest cas, l’ús del català no comptava amb els suports necessaris.
Al mateix temps, diversos eurodiputats catalans van carregar al llarg d’aquesta legislatura contra l’eurodiputada dels populars, Dolors Montserrat, pel seu ús “partidista” del Comitè de Peticions. Des d’aquesta comissió, per exemple, es van organitzar missions a Catalunya per avaluar el model d’immersió lingüística al país. Malgrat les denúncies, Metsola no es va arribar a mullar. De fet, tant ella com Dolors Montserrat comparteixen família política europea.
Si bé la seva figura no ha estat constantment en el punt de mira, durant el seu mandat s’ha posat en qüestió la seva postura contrària a l’avortament o el seu viatge a Israel després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre i ha hagut de fer front a la crisi de reputació de la cambra després de l’esclat del Qatargate.
<strong>Un parlament més fragmentat</strong>
Metsola haurà de tornar a ser àrbitre d’un parlament que, després dels comicis del 9-J, arriba més fragmentat que mai per l’auge de l’extrema dreta. Si bé la gran coalició europea va aconseguir mantenir la majoria després de les eleccions, la suma d’eurodiputats respecte a l’anterior legislatura s’ha reduït. El Partit Popular Europeu (188 escons), els socialdemòcrates (136) i Renovar Europa (77) acaparen 401 dels 720 seients de l’Eurocambra.
Els últims dies han estat marcats per la irrupció de Patriotes per Europa, el grup impulsat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i del qual també en forma part Vox. Amb 84 eurodiputats, entra com a tercera força al Parlament Europeu, en un clar viratge de la cambra cap a posicions ultraconservadores.
Al mateix temps, el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) de Meloni va sumar 78 escons, fent el ‘sorpasso’ a Renovar Europa i erigint-se, la dirigent italiana, com una figura que pot esdevenir clau per a la reelecció de Von der Leyen.
I més a la dreta d’aquestes dues formacions es troba la família de l’Europa de les Nacions Sobiranes, amb 25 eurodiputats, encapçalada per Alternativa per Alemanya (AfD).
A l’altra banda de l’hemicicle hi ha els Verds (53), que van patir una forta davallada i l’Esquerra (46). La resta de l’hemicicle l’ocuparan els diputats no inscrits (12) i els 21 que han entrat per primera vegada a l’Eurocambra però que no han entrat dins de cap família política.
Segons les estadístiques proporcionades per la cambra, el nou Parlament Europeu està format per un 61% d’homes i un 39% de dones. Tal com han explicat els responsables de premsa aquest dimarts al matí, la presència de dones es manté “pràcticament igual” que en l’anterior legislatura, quan representaven entorn el 40% de la cambra. L’edat mitjana dels eurodiputats és de 50 anys. El representant més gran té 77 anys i el més jove 23.
