ACN Barcelona – Més de 13.600 alumnes van estudiar en escoles internacionals el curs 2023-24, vora l’1,2% dels estudiants d’educació infantil fins a batxillerat, segons dades d’Educació analitzades per l’ACN. A Catalunya hi ha 25 centres que ofereixen currículums estrangers, xifra que es manté estable darrerament tot i que des del sector asseguren que la demanda ha crescut i que hi ha centres al límit de la seva capacitat. L’increment, diuen, es deu a famílies internacionals que venen a Barcelona “per la qualitat de vida” i no per motius laborals. Les classes s’imparteixen en la llengua vehicular del país que representen els centres, però amb l’obligació d’ensenyar català i castellà als alumnes amb nacionalitat espanyola, que representen més de la meitat.
A Catalunya hi ha 25 escoles internacionals que acullen un total de 13.643 alumnes, segons dades del Departament d’Educació del curs 2023-24. En aquests centres s’imparteixen currículums educatius de països estrangers, la llengua vehicular és internacional i els títols obtinguts són atorgats per les autoritats educatives del país d’origen.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1244″ style=”height: 546px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1244″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1244″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:435px” id=”datawrapper-vis-pmjUj”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/pmjUj/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-pmjUj”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/pmjUj/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
El curs 2015-16, el primer en què hi ha dades oficials d’aquest tipus d’escolarització, hi havia dinou centres internacionals a Catalunya. El nombre va pujar fins a 24 al cap de dos anys, una xifra que va caure a 21 el curs de la pandèmia. El curs 2022-23 es va enfilar a 27 i el curs següent va baixar a 25. La fluctuació d’aquesta xifra pot ser deguda al fet que les escoles deixen de proporcionar dades a Educació, i per tant no estan comptabilitzades.
<p lang=”ES-ES”><strong>Una cinquantena de centres amb l’anglès com a llengua vehicular </strong>
A més, hi ha almenys una vintena més de centres que es denominen internacionals, però no estan inclosos en les dades oficials, segons dades d’ISC Research, el principal proveïdor d’informació sobre escoles internacionals en anglès a tot el món, consultades per l’ACN. Això inclou escoles internacionals que ofereixen currículum mixt (el local juntament amb el d’un altre país) o el currículum local amb una llengua vehicular estrangera, models educatius que Educació no classifica com a internacionals.
Si s’inclouen aquests centres, només el nombre d’escoles internacionals a Catalunya on la llengua vehicular és l’anglès arribaria a 48, segons ISC Research. L’organització també assenyala que el nombre d’escoles d’aquest tipus s’ha gairebé duplicat a la província de Barcelona durant l’última dècada, amb un total de 31 escoles en l’actualitat.
Les dades d’Educació, per tant, inclouen majoritàriament les escoles internacionals tradicionals, que repliquen els models educatius dels seus països d’origen i, en alguns casos, són finançades pels mateixos governs. Algunes d’aquestes institucions tenen una llarga història a Catalunya, com ara el Col·legi Alemany de Barcelona, fundat el 1894, l’Escola Suïssa de Barcelona, establerta el 1919, o el Liceu Francès de Barcelona, creat el 1924.
<p lang=”ES-ES”><strong>Més de la meitat dels alumnes són espanyols</strong><br />
<br />
Així doncs, segons dades d’Educació, el curs passat 13.643 alumnes es van matricular en centres d’aquest tipus, el que representa un 1,2% del total d’alumnes a Catalunya, des d’educació infantil fins a batxillerat. Aquesta xifra s’ha mantingut relativament estable des del curs 2015-16, quan es va començar a registrar aquest tipus d’escolarització, amb 12.132 alumnes matriculats. El nombre d’alumnes va augmentar fins a 13.896 durant el curs 2019-2020, i tot i experimentar una lleugera disminució en els dos anys posteriors a la pandèmia, el curs passat es va tornar a assolir una xifra similar.
Cal dir que més de la meitat dels alumnes d’aquests centres són de nacionalitat espanyola, concretament el 54%, mentre que el 46% són estrangers. Pel que fa als estrangers, dos terços provenen de la Unió Europea, seguits d’un 10,6% de la resta d’Europa, un 9,9% dels Estats Units i un 6% d’Àsia i Oceania.
<p lang=”ES-ES”><iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1245″ style=”height: 502px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1245″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1245″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:464px” id=”datawrapper-vis-Wx6qn”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/Wx6qn/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-Wx6qn”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/Wx6qn/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
<p lang=”ES-ES”>Per països, els francesos són el grup més nombrós amb una gran diferència: els nascuts a França són el 37,9% de tots l’alumnat estranger d’aquests centres, seguits dels alemanys (9,8%), els nord-americans (8,6%), els italians (8,2%) i els russos (4%). En total, aquests centres acullen estudiants de 107 nacionalitats diferents.
Les dades per etapes educatives són molt similars a les de la resta de centres educatius del país. El gruix més gran d’estudiants es concentra als cursos equivalents a l’educació primària, amb un 40,9% del total. Un 28,2% dels alumnes cursen secundària, mentre que un 16,2% es troba a infantil i un 14,7% a batxillerat.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1246″ style=”height: 897px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1246″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1246″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:655px” id=”datawrapper-vis-v52CU”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/v52CU/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-v52CU”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/v52CU/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
<strong>L’àrea metropolitana concentra la majoria d’escoles </strong>
Dels 25 centres internacionals registrats el curs 2023-24, la gran majoria (19 centres), estan ubicats a l’àrea metropolitana de Barcelona. Del total català, gairebé la meitat es troben a la ciutat de Barcelona. A la capital catalana hi ha l’escola internacional amb més alumnes: el Liceu Francès de Barcelona, que durant el curs 2022-23 (l’últim amb dades disponibles) tenia 2.874 alumnes matriculats, des d’educació infantil fins a batxillerat.
La segona escola internacional més gran del país és el Col·legi Alemany de Barcelona, ubicat a Esplugues de Llobregat. Les últimes dades disponibles, del curs 2021-22, indiquen que el centre tenia 1.682 alumnes. Al mateix municipi del Baix Llobregat hi ha l’American School of Barcelona, amb 985 estudiants.
Les localitats costaneres del litoral barcelonès acullen un bon nombre de centres internacionals. A Castelldefels hi ha la tercera escola d’aquest tipus més gran del país, el British School of Barcelona, amb 1.372 alumnes el curs 2023-24, i a Gavà hi ha la quarta amb més volum d’alumnes, el Liceu Francès de Gavà, que compta amb 1.283 estudiants.
Fora de l’àrea metropolitana, destaca Sant Pere de Ribes com un dels punts amb més escoles internacionals, amb tres centres: el Lycée Bel Air, el Richmond International School i el The Olive Tree, que durant el curs 2022-23 sumaven un total de 1.012 alumnes.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1247″ style=”height: 459px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1247″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1247″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:597px” id=”datawrapper-vis-ivHvU”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/ivHvU/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-ivHvU”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/ivHvU/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
<strong>Creix la demanda i canvia el perfil de famílies </strong>
Malgrat que les dades d’Educació no mostren un augment d’aquesta opció educativa, el sector assegura que tant la demanda com l’oferta han crescut en els últims anys. Duncan Giles, president de l’Associació d’Escoles Internacionals de Barcelona (BISA), que agrupa tretze centres, i també director del Kensington School, afirma que en els últims quinze anys han notat un increment de la demanda i s’han obert alguns centres nous. També assegura que escoles com la que ell dirigeix, que actualment té 260 alumnes, “no tenen capacitat d’expansió”.
L’American School of Barcelona (ABS) n’és un altre exemple; el director, Mark Pingitore, assegura que han experimentat “un gran augment de la demanda”. En l’última dècada, l’escola ha crescut de 600 a 1.000 estudiants, el màxim que poden acollir. Pingitore admet que al mes de març, cada any, tenen totes les places cobertes i que es formen llistes d’espera, especialment a secundària. Per fer front a aquest creixement, l’escola ha iniciat els tràmits per a construir un nou edifici en un dels camps de bàsquet actuals.
L’increment de la demanda es deu a un canvi en el perfil de les famílies internacionals, assegura. Giles explica que, si abans la majoria d’aquestes famílies arribaven per motius laborals, ara moltes es desplacen a Barcelona “per la qualitat de vida”, independentment de si treballen aquí o a l’estranger. En la mateixa línia, Pingitore comenta que molts pares de l’escola “podrien viure a qualsevol lloc del món” i escullen Barcelona per la seva “cultura, clima i diversitat”.
A l’ABS, aquest canvi de perfil en les famílies internacionals s’ha traduït en una major presència d’alumnes estrangers. Pingitore assegura que quan ell va assumir el càrrec el 2008, al voltant del 60% dels alumnes tenien nacionalitat espanyola, mentre que ara aquest percentatge s’ha reduït a un terç. Un altre factor que fa que el panorama d’escoles internacionals de Barcelona sigui “únic” és que la ciutat no és una capital de país. “La majoria d’escoles internacionals existeixen per servir les famílies dels cossos diplomàtics en capitals com Madrid”, explica Pingitore.
<strong>El català, assignatura obligatòria per a l’alumnat local </strong>
La llengua vehicular en aquests centres és aquella del país del qual depenen. Tot i així, estan obligades a impartir les assignatures de les llengües oficials (català i castellà) a l’alumnat nascut a Catalunya o amb nacionalitat espanyola. Segons Educació, aquests centres “han de garantir que aquest alumnat assoleix la competència lingüística en les llengües oficials que preveu el currículum i la normativa vigent”.
Per als alumnes estrangers, les assignatures de les llengües oficials són optatives. Pingitore explica que el nivell de català dels alumnes estrangers a l’ASB varia segons el temps que porten a Catalunya i la previsió que tenen les famílies de quedar-se a viure al país. “Les famílies que tenen pensat ser a Barcelona un parell d’anys, és probable que no facin català i se centrin en anglès”, assegura. Malgrat això, afegeix que “encoratgen” a tots els pares a matricular els seus fills en català, ja que molts d’aquells que inicialment preveuen viure poc temps a Barcelona, “acaben enamorant-s’hi i es queden”.
L’ASB ofereix currículum americà en totes les etapes educatives fins al batxillerat, on imparteix el Batxillerat Internacional (IB), un programa educatiu que molts centres que segueixen el currículum local també ofereixen. Per a l’alumnat local, els estudiants també reben l’ESO, a més del títol americà, ja que cursen classes de català, castellà i socials. Pingitore assegura que un inspector d’Educació n’avalua el programa.
Tot i que el nombre de centres internacionals que ofereixen també l’ESO a l’alumnat de veïnatge català es desconeix, el director de BISA explica que “tots els centres imparteixen català seguint les directrius del Departament d’Ensenyament, i sempre que compleixin amb els requisits, el títol es convalida”. Giles afegeix que els alumnes dels centres que no ofereixen la doble titulació, és a dir, que no obtenen l’ESO, poden homologar el títol estranger amb les autoritats espanyoles.
<strong>Els docents “fan cua” per venir a Barcelona </strong>
El “principal repte” que es troben les escoles internacionals és la contractació de professorat nadiu, explica el president de BISA. “No necessàriament per l’escassetat d’oferta de professors, sinó per l’elevat cost que suposa viure a Barcelona”, assegura Giles, afegint que és “difícil” contractar nous docents si viuen a l’estranger.
Tant Giles com Pingitore asseguren que a les escoles que dirigeixen, tots els docents excepte aquells que participen en el programa de català i castellà són nadius en la llengua que imparteixen. Tot i la dificultat per contractar personal internacional a causa de la diferència de sous, Pingitore assegura que l’interès a venir a treballar a Barcelona és alt. “Vaig a una fira de contractació a Londres cada any i la cua per a Barcelona és molt llarga”, diu, afegint que això els permet ser “molt selectius” a l’hora d’escollir el personal.
