ACN Barcelona – L’escriptor Mathias Enard (Niort, França, 1972) ha presentat aquest dimarts la nova novel·la ‘Desertar’ (Empúries – Penguin Random House) sobre com la guerra afecta a les vides humanes. A través de dues històries en contextos diferents que s’entrellacen, Mathias Enard parla de guerra, amor i engany amb una obra que és un cant a la pau, precisament en un moment de violència a l’Orient Mitjà i a Europa. En una trobada amb periodistes, Enard ha lamentat l’escalada de violència en els conflictes a l’Orient Mitjà i a Ucraïna i l’omnipresència de guerres al món. “Vivim un moment igual que un any després de l’11-S, amb molta incertesa i violència al món”, ha analitzat respecte el primer aniversari de l’atac de Hamàs a Israel.
A ‘Desertar’ Mathias Enard presenta dues històries. La primera se situa en un paisatge mediterrani, familiar i indeterminat. Als marges d’un camp de batalla, un soldat intenta fugir de la seva pròpia violència, fins que inesperadament descobreix una noia en un poble abandonat, amagada de tothom.
La segona història ens transporta a l’11 de setembre de 2001, a bord d’un paquebot al riu Havel, prop de Berlín. Un congrés científic recorda la figura de Paul Heudeber, genial matemàtic de l’Alemanya de l’Est, supervivent i fugitiu del camp de concentració de Buchenwald, que es va mantenir fi del al seu costat del mur de Berlín tot i l’esfondrament de la utopia comunista.
A partir de la tensió que sorgeix d’aquestes històries, l’autor construeix una novel·la tenyida per la llum fosca del retorn de la guerra a Europa. El relat fa emergir tot el que està en joc amb una guerra, com l’amor i la política o el compromís i la traïció, per l’anhelada supervivència.
Durant una trobada amb periodistes, Mathias Enard ha explicat que la guerra a Ucraïna el va afectar molt i que el va portar a canviar el rumb del llibre que tenia pensat. “Vaig veure una guerra que em recordava molt a la Primera Guerra Mundial en ser total i amb uns discursos que recordaven molt a la propaganda de la Segona Guerra Mundial”, ha exposat.
Enard ha concretat que el llibre que tenia plantejat tenia molt a veure amb l’Alemanya de l’Estat i Berlín i que llavors va decidir crear la segona història amb el soldat desertor.
“2 anys després de l’inici de la guerra a Ucraïna n’hi ha una altra a Orient Mitjà. Si ho pensem bé, a allà no tenen pau des de 1948. Viuen amb unes onades de violència absoluta, que destrossen vides i ciutats sense que puguem fe res”, ha dit.
El personatge del matemàtic Paul Heudeber està basat en “molts matemàtics de l’època”. “Les matemàtiques m’apassionen. Tenen un punt de perfecció del cervell humà que estaè entre nosaltres i la realitat. És la forma més perfecta que tenim de veure l’univers, son una utopia”, ha assenyalat. “El que m’interessa és com el personatge pot tenir una vida entre dos mons utòpics: les matemàtiques i el comunisme”, ha resumit.
D’alguna manera ha constatat que per Heudeber les matemàtiques esdevenen un “somni” i una manera d’escapar de la seva realitat quan es troba en un camp de concentració. “Són una forma de continuar viu”, ha sostingut.
També ha dit que ha volgut ambientar la història a l’Alemanya de l’Est perquè és una zona que ha estudiat, que va conèixer i que li interessa molt com després de la caiguda del mur de Berlín, va desaparèixer totalment. “És un país desaparegut. Ara només existeix als llibres i a les memòries de la gent”, analitza.
Un aspecte que li ha interessat molt analitzar ha estat la relació entre el camp de concentració de Buchenwald i l’Alemanya de l’Est perquè diversos deportats en aquest camp van ser després alts funcionaris i ministres.
Pel que fa a la figura del soldat desertor, ha reconegut que històricament és una figura que “incomoda” perquè es té la tendència de considerar-lo un traïdor que abandona els seus companys i el país per falta de valor. “Crec que el desertor té valor. Requereix molt valor deixar les armes i dir que marxes, no saps pas cap on anar. És una figura que m’interessa perquè no l’hem sabut valorar pel nacionalisme i els discursos bèl·lics de la Primera Guerra Mundial”, ha apuntat. Per l’autor, el desertor és destacat perquè “intenta fer una altra cosa”. “Suposa un sacrifici pels companys però també és esperança cap a una altra cosa”, ha afegit.
Per Mathias Enard és molt difícil escapar de la guerra perquè l’ésser humà sempre està immers en violència individual o col·lectiva. “Després d’anys de pacifisme dient que era l’última guerra i que mai més n’hi hauria, aquesta continua”, ha expressat.
“Acabar amb les guerres també seria fer-ho amb una mena de capitalisme radical de vendre armament. Però és que si anem enrere abans del capitalisme més radical, també hi havia guerres”, s’ha lamentat.
L’escriptor ha recordat que els atemptats terroristes a les Torres Bessones de Nova York (EUA) l’11 de setembre de 2001 van suposar l’inici d’una nova etapa amb una violència inèdita. “Vam tenir la sensació que començava una altra època. La que encara estem vivint”, ha dit.
En aquest sentit, ha considerat que entre Israel i Palestina s’ha generat una violència “inèdita” a la regió i que el Líban pateix una situació “molt difícil”. “Estem en un moment igual que un any després de l’11-S, de molta incertesa i violència”, ha conclòs.
