ACN Barcelona – Artur Mas va impulsar el pacte fiscal el 2012. Un model que, segons diu, és “pràcticament el mateix” que el finançament singular del 2024 pactat entre PSC i ERC en el marc de la investidura de Salvador Illa. En una entrevista a l’ACN, assenyala però que ara hi ha una “diferència molt gran”: “El PSOE necessita tothom per governar, inclòs els independentistes”. Davant d’aquest escenari, insta ERC i Junts a “cooperar en lloc de competir” en la “batalla imminent” de la negociació a Madrid del nou finançament. “Hi som a temps”, afegeix tot i lamentar que ERC “hagi tirat pel dret” pactant en solitari amb el PSC. També avisa al govern de Pedro Sánchez que si ara “enganya” amb el finançament deixarà de tenir “aliats territorials” de futur.
Fa 12 anys, el llavors president del govern espanyol Mariano Rajoy va rebutjar de ple el pacte fiscal impulsat per Mas i avalat pel Parlament. L’expresident de la Generalitat assenyala que tot i que el que es proposa ara és “pràcticament el mateix”, la gran diferència és que “l’arquitectura política a Espanya no té res a veure”. En aquest sentit, ha recordat que llavors el PP governava amb majoria absoluta i ara el govern socialista de Pedro Sánchez necessita gairebé tothom, també els independentistes catalans. “Un escenari completament diferent”, ha remarcat.
“Ara sobre el paper hi ha moltes possibilitats que es pugui avançar en teoria. A la pràctica ja ho veurem perquè sempre queda un punt d’escepticisme de si van seriosament i si compliran. Però l’arquitectura política d’ara és més favorable als interessos catalans”, ha conclòs
En aquest context, Mas ha defensat que els independentistes han d’aprofitar l’oportunitat “de totes totes”. “Un cop constatat que la independència no ha sortit, que no vol dir que no pugui sortir en el futur, la batalla imminent és com podem fer que Catalunya, ja que no podem fer que sigui independent, sigui el menys dependent possible”, ha defensat. I una manera clara de reduir la dependència és, segons Mas, tenir més poders en matèria fiscal i més recursos.
La negociació del finançament pot ser un “terreny de prova” per refer la unitat de l’independentisme, tot i que Mas assegura que “cal reconstruir els ponts entre partits independentistes i entre les persones en totes les àrees”. I ha lamentat que en l’àmbit del finançament no s’hagi començat amb bon peu. Segons Mas, el “precedent immediat no és del tot satisfactori” en referència al fet que ERC hagi negociat pel seu compte amb el PSC les bases d’un sistema de finançament singular a canvi d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. Un inici però, que Mas creu que hi ha temps de canviar ja que encara no ha arribat al Congrés la negociació dels canvis legislatius necessaris per aplicar el nou model.
<strong>Avís al govern de Sánchez</strong>
L’expresident de la Generalitat creu que el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez té l’oportunitat de fer una aposta convençuda per un finançament singular en la línia del concert. En cas que ho facin, segons Mas, voldrà dir que estan construint una “Espanya diferent” que els hi permetrà tenir per al futur una sèrie d’aliats territorials. Però també ha avisat que se’ls hi pot girar en contra. “Si ho han fet per necessitat aritmètica i es dediquen a moure peces per acabar enganyant la gent, els hi passarà factura. En canvi, si s’ho creuen de debò i construeixen una Espanya diferent, que objectivament és bo per a tots, els hi permetrà tenir uns aliats de futur que si enganyen, no tindran”, ha resumit.
Si el PSOE va complint els acords, Mas creu que a la “pulsió independentista” li costarà més agafar volada però ha deixat clar que “això hi és per quedar-se”. “Una cosa és que no hi hagi majoria independentista al Parlament i, una altra cosa, és que la gent es desapunti. Jo crec que la gent està més esperant a veure què passa en el futur que no pas per desapuntar-se d’entrada del projecte independentista”, ha afegit.
<strong>Solidaritat amb horitzó temporal i condicions</strong>
Mas defensa que la solidaritat de Catalunya amb la resta d’Espanya “no pot ser per sempre i a cegues” sinó que ha de tenir un “horitzó temporal i unes condicions”. L’expresident de la Generalitat creu que s’ha de d’anar “renovant” en funció de si les condicions pactades es compleixen o no. No es tracta, segons Mas, de posar un límit temporal per deixar de contribuir a la resta de l’Estat sinó d’anar revisant les condicions i, en funció d’això, pactar les quotes de solidaritat.
“La solidaritat té sentit si és per ajudar els altres a tenir uns bons nivells de serveis públics i unes bones infraestructures. Fa molts anys que des de Catalunya surten un munt de diners que s’inverteixen a altres territoris però ha arribat el punt que molts altres territoris tenen millors infraestructures que no pas el país d’origen, que és Catalunya. Això ja no té tan sentit”, ha argumentat.
El model de finançament vigent es va acordar el 2009, amb el govern tripartit presidit per José Montilla. L’acord establia que s’havia de revisar al cap de 5 anys. Però ja fa 10 anys que aquest termini va caducar i encara que no s’ha acordat un nou sistema.
<strong>La clau del model</strong>
Mas treu importància al debat semàntic sobre si el finançament singular és o no un concert econòmic i creu que l’important és centrar-se en el model. De fet, segons ha recordat, el 2012 es va anomenar pacte fiscal “en la línia” del concert precisament, segons ha explicat, perquè si s’assemblava massa al sistema basc podia “entorpir” les negociacions.
La clau del model és, segons l’expresident, que Catalunya tingui poders en matèria fiscal i més recursos. I per aconseguir-ho ha defensat que “cal sortir del règim comú”. No ha concretat però a través de quin mecanisme legal concret s’hauria de fer.
Després que el govern de Sánchez hagi manifestat que el finançament singular de Catalunya es podrà estendre a altres comunitats, Mas ha posat en dubte que n’hi hagi moltes que s’hi vulguin sumar ja que “deixar de dependre de l’Estat té un component de risc”. De tota manera, ha defensat que Catalunya ha d’aconseguir els seus propis objectius al marge del que facin les altres autonomies.
