ACN Barcelona – L’expresident de la Generalitat Artur Mas i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias han considerat que va ser un error dissoldre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). “Probablement la conclusió és que no feia falta”, ha dit Mas a ‘El Periódico’ amb motiu del 50è aniversari del naixement de CDC. Trias, de la seva banda, creu que la dissolució va ser un “desastre” i un “greu error”. “Vam matar el partit que millor representava el que és aquest país i, fent-ho, vam fer un favor als nostres adversaris”, declara. D’altra banda, l’expresident Jordi Pujol ha defensat que ell “no hauria dissolt Convergència”.
Pujol fa un balanç “positiu” de CDC a ‘El Punt Avui’ i defensa que va ser “positiu” per al país. Afegeix que del seu llegat com a president n’ha quedat “molta cosa” però “desfigurada” per “errors” seus. “Crec que el que vam fer en trenta anys va estar entre bé i molt bé. La reacció que vam tenir tots plegats no va ser l’adequada”, ha afegit a l”Ara’, on considera que l'”espetec” de la seva confessió havia de ser responsabilitat seva i no del partit: “Si algú havia de pagar per una cosa que no havia fet prou bé havia de ser jo i no CDC”.
Mas coincideix que la confessió va “sacsejar els ciments” del partit però destaca que més tard s’ha sabut que hi havia una “operació de l’Estat” per carregar-se “allò que no podia guanyar democràticament a les urnes”. D’altra banda, apunta que Junts pot acabar representant el llegat de Convergència, “actualitzat”, però afirma que encara hi ha qui continua “sentint-se orfe”.
De la seva banda, l’expresident Pujol afirma que la política que va fer al capdavant de la Generalitat, i de CDC, durant 23 anys va ser en conjunt “constructiva” i “col·lectiva”. Per tot plegat, se’n sent “orgullós”, diu que a Catalunya hi ha hagut progrés social i econòmic i de consciència nacional. En aquest sentit, defensa que el que es feia des de Catalunya “era bo també per a Espanya” i afirma que des de Catalunya s’ha de tenir una “actitud positiva” envers els problemes generals d’Espanya.
L’expresident afirma que el tema que més el preocupa actualment és el català i creu que el moment més hostil envers la llengua catalana des d’Espanya va ser l’impuls de la llei educativa de l’exministre José Ignacio Wert. Per a Pujol, la causa que millor explica la situació actual del català és que durant els darrers 10 anys no s’ha considerat internament el català com el fet més destacable de la configuració de la identitat catalana.
D’altra banda, es mostra “escèptic” amb la proposta de finançament singular i diu que caldrà esperar si el Govern aconsegueix “res de més sòlid i durador” del que s’ha anat aconseguint davant la “radical oposició de tot Espanya” i de la majoria de forces polítiques al concert econòmic.
<strong>Rull i Turull no concreten si la desaparició de CDC va ser un error</strong>
El secretari general de Junts i qui va ser membre de l’executiva de Convergència, Jordi Turull, afirma que si va ser un error o no dissoldre CDC és un “debat estèril” perquè és una cosa feta. “Quantes coses no haguessin passat si Convergència no hagués posat el país per davant de les sigles”, valora.
Per a l’actual president del Parlament, Josep Rull, Convergència va ser “el millor instrument” per a una primera vocació d’autogovern i considera que l’independentisme necessita un nou instrument d'”expressió majoritària” per a un altre propòsit, el de l’estat propi. Per a Rull, Junts representa “el millor” de Convergència però amb voluntat d’acollir expressions diferents del catalanisme.
De la seva banda, la portaveu de CDC entre 2015 i 2016 Marta Pascal també creu que va ser un “greu error” dissoldre Convergència i afegeix que va faltar una “ambiciosa actualització” de lideratges i del programa polític. “Però no suïcidar-se, com va fer”, declara. Pascal no considera que Junts representi el llegat de Convergència.
La que va ser presidenta i vicepresidenta del PDeCAT Neus Munté reflexiona que la dissolució del partit és una decisió que “s’hauria d’haver madurat molt més” i creu que es podrien haver fet canvis profunds sense enterrar les sigles. “Reconèixer l’error i fer el propòsit d’esmenar-los hagués estat millor”, diu a ‘El Periódico’.
