ACN Barcelona – El periodista i escriptor Màrius Carol fa un exercici de memòria històrica a la novel·la ‘El nen dels escacs’ (Columna) a l’endinsar-se en la història tràgica d’Antoni Lloret, el pare del sogre de l’autor, que es va amagar en acabar la Guerra Civil i va estar desaparegut durant deu anys. Lloret va ser sastre de Sant Sadurní i tinent d’alcalde per ERC en temps de la República. Carol ha explicat que un dels missatges del llibre és que s’ha d’estar “a l’aguait perquè els dolents reapareixen sempre i el mal existeix. Amb un afany de sobreprotecció hem dit poc als nostres fills que el mal existeix”, ha assegurat l’exdirector de ‘La Vanguardia’.
El periodista va descobrir una fotografia a casa del seu sogre en la qual hi ha Ernest Hemingway, el fotògraf Robert Capa, els periodistes anglosaxons Vincent Sheean i Herbert Matthews, i un coronel brigadista alemany. A part de la història de fons, la fotografia també li va servir per narrar com treballaven els corresponsals i que treballaven des del Majestic.
El periodista es va endinsar en la història tràgica d’Antoni Lloret, que va ser sastre de Sant Sadurní i tinent d’alcalde per ERC en temps de la República i que es va amagar en acabar la guerra, quan les tropes de Franco van entrar a la vila, per por de la barbàrie feixista. Lloret va estar deu anys desaparegut. Només la dona i la seva mare en coneixien l’amagatall. Als fills els van dir que el pare havia mort perquè no poguessin delatar-lo.
Un dels fills era un bon jugador d’escacs, perquè n’hi havia ensenyat el seu pare, que n’era un expert. Durant una dècada li van arribar problemes d’escacs que suposadament li enviava un amic del seu progenitor; aquesta va ser la manera de relacionar-se sense córrer perill. El 1949, Antoni Lloret es va presentar sobtadament al poble amb el seu advocat, comptant amb la complicitat del rector de la parròquia i de l’alcalde, per regularitzar la seva situació.
Carol investiga, així, les històries que havia sentit dir al seu sogre sobre el seu pare i que la família ja no posava en valor. El periodista ha dit que al llibre hi ha moltes petites històries dins d’una més “gran” que és la història del pare del seu sogre i la seva relació amb el seu fill que va ser a través de problemes d’escacs.
El periodista ha admès que “aquest llibre té un punt d’homenatge al sastre Lloret, però també a moltes persones que han estat oblidades i que només la memòria de la seva família permet que segueixin vives en el record. Aquest llibre vol posar en valor la memòria”, ha afegit.
<strong>Generació Z</strong>
Carol ha apuntat que el fet que avui la generació Z sigui la que menys valora la democràcia significa que “a mesura que passen els anys es va perdent memòria col·lectiva”. Segons l’autor, “el llibre té un valor i és que un noi de la generació Z el pot llegir com si fos una novel·la d’aventures”, però a la vegada té un missatge: s’ha d’estar “a l’aguait perquè els dolents reapareixen sempre i el mal existeix. Em dic poc als nostres fills que el mal existeix”.
<strong>L’autor</strong>
Màrius Carol (Barcelona) és titulat en Filosofia i Lletres i en Periodisme. Ha treballat a ‘El Noticiero Universal’, ‘El Correo Catalán’, ‘El Periódico’, ‘El País’ i ‘La Vanguardia’, on va ser director entre el 2013 i el 2020. Actualment és conseller editorial del Grupo Godó i columnista, a la vegada que coŀlabora com a comentarista a RAC1, TVE i TV3. Com a noveŀlista va obtenir el Premi Ramon Llull el 2002 per ‘Les seduccions de Júlia’ i el Prudenci Bertrana el 2009 per ‘L’home dels pijames de seda’. A Columna també va publicar ‘Un estiu a l’Empordà’ el 2014, i a Destino, l’any 2021, ‘El camarot del capità’. És patró de la Fundació Gala-Dalí, artista sobre qui ha escrit diferents obres, entre les quals destaca ‘L’enigma Dalí’, amb què va guanyar el Premio Así Fue el 2004.
