ACN Barcelona – L’escriptora Margaret Atwood (Ottawa, Canadà, 1939) ha publicat aquest dijous el volum ‘Perdidas en el bosque’ (Salamandra), que suposa el seu retorn a la ficció. El llibre està composat per una quinzena de relats profundament personals, amb una gran humanitat i l’enginy i humor habituals de l’autora. La mítica creadora de ‘El conte de la serventa’ aborda en aquest treball les relacions familiars, el matrimoni, la pèrdua i el significat de viure en parella. En roda de premsa, l’escriptora s’ha referit a la victòria de Donald Trump i ha descartat que es pugui iniciar un període de dictadura a “l’estil hitlerià”. Sí que ha dit que això dependrà de si es pot creure en el que ha dit Trump en campanya i ha opinat que habitualment “menteix”.
Atwood ha sostingut que molts votants dels EUA han tingut por de “perdre l’estatus i el poder més identitàri” amb una presidència de Kamala Harris. “Molta gent que va votar Trump tenia por d’ella com a dona i negra. Estaven nerviosos respecte el que podria arribar a fer”, ha reflexionat.
L’escriptora ha insistit que Tump “menteix” i ha recordat alguna de les promeses electorals realitzades com la construcció de camps de concentració pels demòcrates o la lluita contra els immigrants. “Ens ho podem creure realment? El poble americà ho permetria? S’ha de veure”, ha plantejat.
També s’ha qüestionat si donada la seva edat podrà acabar el mandat o si se’l podria incapacitar. Tot i això, l’escriptora ha dit que “no hi ha res perdut” i que hi ha molta gent als EUA que no està “disposada a encaixar un tipus de dictadura”. “No crec que anem a Alemanya a 1935”, ha conclòs.
<strong>‘Perdidas en el bosque’</strong>
Amb una destacada càrrega nostàlgica, tots els relats presenten una visió sincera, apassionant i autobiogràfica de les petites coses de la vida. Entre les històries hi ha la del matrimoni format per Tig i Nell que formen una novel·la mosaic, fins a un sobre la mort d’un gat, la relació entre una mare i una filla a través dels anys i com les persones acaben sent com els seus pares, una improbable conversa entre l’autora i el seu admirat George Orwell o la d’Hipàcia d’Alexandria que relata la seva pròpia execució. Així, a través d’una prosa intel·ligent i commovedora i d’uns personatges inoblidables, Atwood ofereix històries profundament íntimes i impregnades d’humanitat.
Durant la roda de premsa ha reivindicat George Orwell, una figura que des de ben petita la va influir. Per aquest motiu, en el llibre ha plantejat una mena d’entrevista post-mortem a un autor que sempre li ha interessat.
L’autora ha explicat que el llibre es divideix en tres parts, una primera on en Tig encara està viu i una darrera on ja no. Aquestes dues parts contenen un important lligam autobiogràfic. Entre aquestes dues parts hi ha diversitat d’històries que no tenen tant a veure amb la vida de l’escriptora.
Experta en utopies i distòpies, ha assegurat que encara tenen sentit malgrat viure en un context en moltes ocasions aparentment distòpic. “Sempre podria ser pitjor”, ha recordat. Margaret Atwood ha recordat com ha canviat la concepció del món perquè al segle XIX era una època on es creia que tot podia ser millor i s’imaginaven moltes utopies.
Això, però, va canviar, segons Atwood, amb la Primera Guerra Mundial i amb la Segona Guerra Mundial perquè es va acabar amb la idea d’un futur positiu o meravellós. “Després de la bomba atòmica la gent creia que en qualsevol moment podia morir. Així que es van començar a sentir angoixats i van aparèixer distòpies”, ha manifestat.
L’autora ha aprofitat per parlar de les memòries amb les quals treballa i ha explicat que se centraran en la primera part de la seva vida, quan encara no escrivia i era coneguda. Li ha semblat interessant abordar com canvia la percepció dels records al llarg del temps.
