ACN Manresa – La Reyes fa 15 anys que treballa cuidant usuaris a l’Hospital Sant Andreu de Manresa. Adora la seva feina, però admet que a vegades pot cometre errors sense adonar-se’n. Són coses del dia a dia com l’ús del mòbil davant del pacient o l’ús d’un llenguatge infantil per dirigir-se a l’usuari. Per a la directora de recursos humans del centre, Esther Crusellas, són aspectes “subtils” i “petits detalls” que es van repetint sense ser-ne conscients. Per corregir aquesta tendència i millorar l’atenció, aquest hospital manresà i l’Ajuntament han fet una jornada teatralitzada dirigida a professionals en actiu i persones interessades en un sector, sovint precaritzat, que cada cop té més dificultats per trobar mà d’obra.
Una altra situació molt habitual en aquest àmbit és tractar els usuaris com a “avis i àvies” quan, en realitat, potser no són avis de ningú sinó, senzillament, persones grans. “Són detalls que, si tu ho veus representat i teatralitzat potser et sensibilitzes”, afirma la responsable de recursos humans del centre, Esther Crusellas. Explica que la idea d’aquesta formació teatralitzada va sorgir de forma espontània durant una jornada de treball i creu que és “molt més atractiva” que no pas una pràctica teòrica de com tractar els pacients.
Entre els assistents a la formació hi ha la Reyes Fortú, una gericultora que porta més de 15 anys treballant a la fundació. “És una feina que m’encanta”, assegura. Creu que és una iniciativa necessària: “A vegades fa falta veure’ns emmirallats perquè, quan fem la feina, no ens adonem que la fem bé o malament i caiem en errors bàsics”. Així, per exemple, considera que un dels errors habituals és considerar que la feina de residència és molt rutinària. “Els aixeco, els dutxo, els porto al lavabo i els dono de menjar”. Des del seu punt de vista, en canvi, la feina va molt més enllà: “Arribem a ser part de la seva família”.
<strong>Millorar l’acollida als treballadors nous</strong>
La iniciativa també busca millorar l’acollida de treballadors que comencen al centre. La responsable de recursos humans explica que una part important són persones nouvingudes, que s’han format per entrar a treballar al sector però que tenen unes “mancances socioculturals i idiomàtiques” que fa que el seu aterratge laboral sigui “més difícil”. En aquest sentit, opina que la dramatització pot ajudar a comprendre millor què cal canviar i, al mateix temps, reduir la rotació a les plantilles. “Cal cuidar els detalls perquè és el perfil que tenim i el que hem de cuidar i enamorar perquè puguin entrar i fer la feina ben feta; al final va d’això”, subratlla.
Crusellas no descarta que la iniciativa es pugui repetir, sobretot si es veuen resultats. “Si es tradueix amb una disminució de treballadors que marxen o que n’hi ha més que s’interessen (per la feina) serà un èxit rotund”, remarca.
Des de l’Ajuntament destaquen la bona acollida de la proposta. “És un èxit”, ha afirmat el regidor d’Ocupació, Lluís Real, que ha xifrat en més d’una seixantena els inscrits d’un perfil divers – treballadors en actiu, gent que s’està formant o que s’estan plantejant entrar al sector-. Creu que iniciatives com aquesta s’han de poder continuar en un futur perquè és un sector estratègic. “La demanda de personal anirà augmentant perquè la població es va envellint i es generen més situacions de dependència que caldrà cobrir amb les cures a centres sociosanitaris i en l’atenció domiciliària”, afegeix.
La treballadora Reyes Fortú també defensa que és un sector molt necessari. Creu, però, que cal revertir la precarització laboral i posar-la en valor. “Som l’últim esglaó de tota una escala i estaria bé que se’ns valorés més; fem una feina molt important, no se n’adonen, sense nosaltres no rutllaria”, conclou.
