ACN Sant Jaume de Frontanyà – Amb 26 habitants, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) torna a ser el municipi menys poblat de Catalunya i recupera la primera posició del rànquing dels més petits que ja havia ostentat fins el 2016. L’alcalde, Manel Anselmo, ha explicat a l’ACN que la notícia no els canviarà el seu dia a dia però creu que, el fet de sortir als mitjans, els pot portar més visitants. Segons explica, el poble té poques possibilitats per créixer perquè les cases habitables ja estan plenes. Pel que fa a possibles noves construccions o rehabilitació, creu que s’haurien de fer canvis urbanístics per “donar més facilitats”. “Obtenir qualsevol permís al món rural és un calvari”, lamenta. L’Ajuntament treballa per reobrir el bar del poble, ja que ara no té cap servei.
Sant Jaume de Frontanyà va ostentar durant anys el títol de municipi menys poblat de Catalunya, però el 2017 el també municipi berguedà de Gisclareny li va prendre el relleu. Ara, vuit anys després, Sant Jaume torna a recuperar la primera posició del rànquing després que el 2023 perdés tres habitants i s’hagi quedat amb 26. En canvi, Gisclareny n’ha sumat tres i s’ha enfilat fins la trentena d’habitants.
En declaracions a l’ACN, l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, Manel Anselmo, ha dit que recuperar la primera posició no els canviarà el seu “dia a dia”. “Possiblement que surti a les notícies que tornem a ser el poble més petit tindrà cert ressò i potser tindrem més afluència de visitants, però a nosaltres, com a veïns, no ens afecta”, exposa. De fet, l’alcalde explica que el nombre de visitants ha baixat bastant en els darrers anys, però creu que es deu al fet que no poden oferir cap servei als turistes des que el 2020 va tancar l’últim negoci de restauració que quedava obert al poble.
Tot i que el cens oficial diu que hi ha 26 veïns empadronats a Sant Jaume de Frontanyà, l’alcalde explica que tot l’any hi ha entre 10 i 12 persones vivint-hi permanentment. La resta són segones residències o gent que hi passa temporades. Sobre la possibilitat de créixer, Anselmo diu que és “complicat” perquè les cases habitables del nucli ja estan plenes i construir-ne de noves és difícil per qüestions urbanístiques.
<strong>Dificultats per rehabilitar habitatges</strong>
En aquest sentit, critica les traves amb què es troben molts veïns del municipi a l’hora d’obtenir permisos, ja sigui per rehabilitar o reconstruir habitatges. “Costa moltíssim, crec que l’administració hauria de revisar-ho per donar més facilitats”, reclama Anselmo. De fet, assegura que hi ha gent que ha desistit de tirar endavant projectes perquè “és un calvari poder fer qualsevol cosa”.
Comparteix la mateixa opinió Jordi Soler, propietari de les Masies el Prat, un establiment de turisme rural. Critica que la normativa és “molt restrictiva” i lamenta que “no contempla la recuperació de masies o espais que ja hagin existit”. En el seu cas, dins de la finca del Prat hi ha cinc masoveries que volen anar rehabilitant amb els anys, però lamenta que han tingut “molts inconvenients”. “La nostra intenció és recuperar patrimoni del poble i que més gent pugui venir a viure aquí. Si ve més gent potser es podran recuperar més serveis”, exposa.
<strong>La cobertura telefònica, el gran maldecap</strong>
Una de les grans problemàtiques amb què es troben a Sant Jaume de Frontanyà és amb les dificultats per tenir cobertura telefònica i Internet. El municipi només compta amb cobertura de Movistar, però els veïns lamenten que molts cops no funciona correctament i es queden completament a les fosques. Així ho explica Vladimir de Semir, un periodista jubilat que fa trenta anys que es va comprar una casa al poble i s’hi va empadronar.
Lamenta que tenen un “problema seriós” amb la cobertura telefònica i creu que, si se solucionés, molta més gent es podria traslladar a viure al poble i fer teletreball. A les Masies el Prat també es troben sovint amb problemes i lamenta que els clients dels allotjaments rurals molts cops es queden sense cobertura.
<strong>”Coses petites que a la ciutat ni es discuteixen aquí s’ha de lluitar anys per tenir-les”</strong>
Viure al municipi més petit de Catalunya té els seus avantatges com ara la tranquil·litat i el contacte amb la natura, però també els seus inconvenients com la manca de serveis o el fet d’haver-se de desplaçar “per qualsevol cosa”. “Al final has de tancar els ulls i somiar que t’agrada viure aquí. Hi acabes vivint bé, però amb molts condicionants”, explica Jordi Soler, propietari de les Masies el Prat.
En aquest sentit, Soler lamenta que al món rural costa molt aconseguir qualsevol cosa. “Una petita cosa que a la ciutat fa anys que tenen i ni es discuteix que no hi pugui ser, aquí suposa una lluita de molts anys”, lamenta. Per això, creu que s’haurien de donar més facilitats als municipis petits i canviar la legislació urbanística i simplificar la burocràcia. “Això ajudaria molt a recuperar el món rural”, creu Soler.
L’alcalde, Manel Anselmo, lamenta que els tràmits burocràtics que han de fer els pobles petits “són iguals que qualsevol altre municipi, sigui quin sigui el nombre d’habitants”. Això, assegura, els “dificulta molt portar la feina al dia”, ja que no disposen de personal. “Ens fan fer massa voltes de vegades per coses que no haurien de ser tant complexes”, lamenta.
De fet, Vladimir de Semir creu que al poble funcionen les coses perquè “l’alcalde ho fa tot”. “Neteja les papereres, arregla els problemes amb les canonades d’aigua… Ho fa tot per un sou que fa riure per la feina que fa”, explica de Semir. Per això, creu que municipis petits com Sant Jaume de Frontanyà haurien de rebre més ajudes de les administracions superiors i confia que el Nou Estatut dels Municipis Rurals pugui solucionar alguns problemes.
