ACN Campdevànol – Malestar entre els alcaldes de pobles petits de les comarques gironines per les dificultats que tenen a l’hora de trobar secretaris i interventors pels seus ajuntaments. El problema és que les places en localitats aïllades i amb pocs habitants no són “prou atractives” pels professionals que prefereixen, habitualment, ciutats més grans. Tot plegat, genera “trasbals i maldecap” als batlles en qüestions del dia a dia dels ajuntaments com pagar les nòmines, tramitar expedients o donar permisos d’obra. El fet que hi hagi pocs secretaris i interventors a la demarcació agreuja el problema. Per això, des del Col·legi de Secretaris i Interventors i la Universitat de Girona (UdG) volen impulsar un màster per motivar els estudiants.
Retards en els pagaments, en tràmits administratius que poden generar molèsties als ciutadans o en simples permisos d’obres que queden encallats durant dies. Aquests són només tres dels inconvenients de no tenir un secretari interventor en un ajuntament. Aquesta problemàtica és habitual als ajuntaments petits com per exemple Corça (Baix Empordà) que n’ha vist passar quatre de diferents en pocs anys. Fa poques setmanes el Govern reconeixia un dèficit de 181 professionals a la demarcació de Girona. En concret, de les 319 places que s’haurien de cobrir, només n’hi ha 138. Això suposa que hi ha molts consistoris amb un problema “greu” cada vegada que hi ha tràmits que s’han de fer.
La Diputació de Girona i els conells comarcals tenen un servei de secretaris que presten als consistoris, però a vegades no n’hi ha prou. De fet, una de les solucions és compartir un professional entre diverses localitats. És el cas de Bellcaire d’Empordà i Serra de Daró (Baix Empordà) que compten amb un secretari interventor que treballa pels dos ajuntaments.
L’alcaldessa de Serra, Glòria Marull, és també la presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà (CCBE) i explica que el fet que no hi hagi secretaris és un “trasbals i un maldecap” especialment pels alcaldes. “És molt complicat trobar personal i cal recordar que és una figura imprescindible. Si en un ple no hi ha l’alcalde no passa res, però si no hi ha el secretari no es pot fer”, recorda.
Marull reconeix que hi ha “molta preocupació” per part dels batlles dels municipis perquè la figura del secretari “dona seguretat” de tots els tràmits que es fan. “En un ajuntament s’han de prendre decisions i a vegades no és fàcil, per això és clau el secretari que té tots aquests coneixements”, remarca.
La solució, en molts casos, és que sigui un funcionari públic de l’ajuntament qui s’encarregui de fer de secretari accidental. Això significa que no està habilitat, malgrat que té certs coneixements. Aquesta opció, però, no és la més adequada, tal i com indica el president del Col·legi de Secretaris i Interventors de les comarques gironines i de Catalunya (CSITAL), Xavier Hernández.
Des de CSITAL assenyalen que si no hi ha suficients professionals el que s’ha de fer és “reforçar” el servei de les diputacions i dels consells comarcals, però que s’asseguri que la plaça queda coberta per un secretari o una secretària habilitat per l’administració.
<strong>Promocionar la professió</strong>
Hernández reconeix que una de les necessitats dels sector és fer “més atractiva” la professió de secretari interventor. En aquest sentit, el col·legi ha impulsat amb la Universitat de Girona (UdG) un nou màster centrat en preparar l’alumne per tal que aprovi les oposicions que surten des de l’Estat i alhora animar els estudiants de Dret a decantar-se per la branca de l’administratiu.
“És una professió amb encant i amb molta responsabilitat. Volem promocionar-la per incrementar el nombre d’habilitats a la demarcació i creiem que explicant els avantatges pot ser una aposta de molts alumnes que ara estan a la universitat”, remarca Hernández.
<strong>Més de vint en quaranta anys</strong>
Per l’Ajuntament de Campdevànol, al Ripollès, hi han passat els últims quaranta anys més de vint secretaris-interventors. “De mitjana, ens canvia cada dos anys”, lamenta l’administrativa Montse Gil, que hi ha treballat tot aquest temps. Aquesta rotació, que es repeteix a molts municipis petits -com és el cas de Campdevànol, amb 3.200 habitants- afecta el funcionament de l’Ajuntament i la feina dels tècnics que hi treballen.
“Sempre que hi ha un canvi, hi ha un període entremig en què hem d’assumir la feina del secretari”, detalla Gil, que afirma que això repercuteix desfavorablement en la gestió municipal, tant pel què fa als aspectes jurídics com als econòmics. Aquestes rotacions han retardat a Campdevànol tràmits a l’espera d’aprovar-ne els pressupostos o, fins i tot, endarrerit el pagament de les nomines dels treballadors de l’Ajuntament a l’espera que algú les pogués autoritzar.
<strong>Secretari, interventor i tresorer</strong>
En el cas de Campdevànol, el professional que agafa el càrrec de secretari, ha de fer també les funcions d’interventor (que ja no és habitual en ajuntaments més grans) i també les de tresorer. “La normativa és exactament la mateixa als municipis petits que als grans, però amb menys volum de tràmits”, comenta d’entrada la secretària-interventora i tresorera a l’Ajuntament de Campdevànol, Núria Charques, que ja havia treballat en aquest ajuntament anteriorment i hi ha tornat fa un any.
“La gran diferència és que als ajuntaments petits hi ha menys gent treballant”, especifica Charques, que diu que això dificulta la feina perquè “s’ha d’assumir tot”. A més, està convençuda que la feina es complica quan es porten diversos ajuntaments petits (com passa a moltes zones rurals), en comptes d’un de sol com el Campdevànol. En el seu cas, durant un temps va estar treballant com a secretària a diversos municipis de menys de mil habitants del Ripollès, on a més hi havia poc personal de suport treballant-t’hi.
En aquest sentit, reconeix que “quan més gran és l’Ajuntament, més fàcil és pel secretari interventor pel suport del personal que està format i per la distància amb el polític i amb el ciutadà”. Una distància que als municipis petits s’esvaeix i que la secretària de Campdevànol està convençuda que “no ajuda a que la gent vulgui treballar-hi”. Tot i això, Charques destaca que en el cas específic del Ripollès, ha tingut “la sort” que “la gent que treballa als ajuntaments hi és des de fa molts anys i estan molt ben formats”. Això, diu, “ajuda molt als secretaris que fluctuen”.
