ACN Brussel·les – L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha elevat en dues dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol per aquest 2024, fins al 3%. La xifra és superior a la que projectava l’organisme en la seva darrera publicació al setembre i millora l’estimació del govern espanyol, que per ara situa la millora del PIB en el 2,7%. De nou, l’OCDE identifica Espanya com la principal economia de la zona euro que més creixerà aquest any, per sobre de França (1,1%), Itàlia (0,5%) i Alemanya (0%). Malgrat tot, l’organisme considera “vital” que es redueixi el deute i el dèficit per complir amb les regles fiscals i qualifica “d’incert” l’impacte sobre les finances públiques de les ajudes per pal·liar els efectes de la dana.
Les previsions publicades aquest dimecres per l’OCDE segueixen la mateixa línia que d’altres organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI) o la Comissió Europea, els quals també han revisat recentment a l’alça l’evolució de l’economia espanyola per aquest any. L’OCDE, en aquest cas, atribueix la millora del creixement a una evolució positiva de la demanda domèstica i a un consum privat més accentuat, juntament amb un mercat laboral que encara es manté “resilient” i unes llars que han aconseguit incrementar les seves taxes d’estalvi.
Al mateix temps, el sector del turisme ha contribuït de forma positiva a fer créixer les exportacions, mentre que els costos financers menys elevats -amb les recents baixades de tipus- i la implementació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència també han actuat en pro de la millora de l’economia.
Més enllà de la revisió a l’alça corresponent al 2024, l’OCDE ha elevat en una dècima la previsió de creixement per al 2025, fins al 2,3%, mentre que manté invariable la taxa per al 2026 en el 2%.
<strong>Millora de la inflació</strong>
En paral·lel a la millora en les dades del PIB, l’organisme es mostra més optimista pel que fa a l’evolució de la inflació a l’Estat. Si bé en les últimes previsions del setembre passat situava la taxa en una mitjana del 3% per al 2024, ara la redueix fins al 2,8%, més a prop de l’objectiu del 2% que es fixa el Banc Central Europeu (BCE).
De fet, l’OCDE calcula que l’encariment mitjà dels productes l’any 2025 ja serà del 2,1%, mentre que de cara al 2026 s’assolirà la taxa òptima del 2%. Bona part d’aquesta reducció provindrà de l’evolució dels preus energètics i dels aliments, tot i que l’informe publicat aquest dimecres alerta que un augment de les tensions geopolítiques -que derivaria en un encariment de certs combustibles- o una implementació desaccelerada del Pla de Recuperació són riscos a tenir en compte.
<strong>Impacte incert de la dana</strong>
També en el document, l’OCDE subratlla la importància que l’Estat compleixi amb les noves regles fiscals, que situen en el 3% el nivell de dèficit màxim permès. En aquest sentit, l’entitat avala les projeccions del govern espanyol i diu que aquesta xifra se situarà en el 3% del PIB aquest any, en el 2,5% el 2025 i baixarà fins al 2,1% el 2026, assumint que bona part de les mesures per combatre l’episodi d’elevada inflació l’any 2022 deixaran d’estar vigents aquest 2024.
No obstant això, apunta que el paquet d’ajudes per fer front als efectes de la dana que ha afectat majoritàriament el País Valencià -i que representen una xifra equivalent a l’1,1% del PIB estatal- tindrà un impacte fiscal “incert”. Si bé les ajudes per fer front a catàstrofes naturals no es tenen en compte a l’hora de calcular el dèficit públic en el marc de les noves regles fiscals, l’OCDE diu que el seu impacte sobre els comptes públics “dependrà de les quantitats sol·licitades i la temporització dels desemborsaments”.
Al mateix temps, el document subratlla que la consolidació fiscal continua sent “vital” per assegurar una reducció del deute públic, que a Espanya és un dels més elevats de la Unió Europea. Per l’organisme, l’Estat hauria d’ampliar progressivament la base de l’IVA, per exemple incrementant impostos vinculats a la protecció del medi ambient. Alhora, insisteix en la idea de millorar l’eficiència de la despesa pública per obtenir més recursos i així poder fer front a “prioritats de despesa” com poden ser l’envelliment de la població.
