ACN Barcelona – L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha reclamat un pacte de país per a adoptar un nou model de governança que permeti gestionar millor aquest recurs i consolidar el camí cap a una transició hídrica. En la quarta sessió del cicle de debats sobre aquesta temàtica que promou l’ens, els seus responsables han avisat que l’actual sequera i les conseqüències del canvi climàtic obliguen a crear un nou paradigma normatiu que tingui en compte la solidaritat territorial i social, així com l’impacte econòmic. Així, han apostat per fomentar l’eficiència, la sostenibilitat i la inclusió i han defensat mesures per incrementar la dessalinització i la regeneració d’aigua, recuperar els aqüífers i reduir a zero l’abocament de les depuradores al mar.
La presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i membre de l’Observatori, Ana García, ha manifestat la nececcistat “d’aportar nous recursos hídrics en el sistema perquè, cada vegada més, l’aigua serà un recurs escàs i imprevisible: la generació d’aigua nova és necessària, urgent i anem tard”. A més, ha recordat que “Catalunya no és autosuficient hídricament”.
En aquesta línia, ha considerat que “la transició hídrica és un canvi de model, de l’aigua meteorològica a l’aigua nova, que garantirà la capacitat de tenir recursos hídrics de forma continuada”, ha assenyalat.
Així, ha apuntat que cal impulsar l’aportació de noves fonts de subministrament d’aigua no dependents del cicle natural de l’aigua, connectar les xarxes regionals d’abastament per a aportar resiliència i flexibilitat al sistema en situacions d’emergència; millorar l’eficiència i reduir les pèrdues i construir un projecte transformador i de consens per aprofitar els recursos provinents dels fons europeus.
Per la seva banda, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, ha dit que “cal fer un pas endavant i incidir en polítiques transformadores perquè l’escassetat d’aigua afecta el nostre dia a dia, però també el futur de les nostres activitats econòmiques”.
A més, el director d’Aigües Industrials de Tarragona, Daniel Montserrat, ha posat l’accent en la necessitat de desenvolupar la normativa per a potenciar la reutilització, perquè els diferents sectors econòmics puguin apostar per la regeneració, cosa que “permet alliberar recursos a un cost en el seu ús no superior al del recurs convencional”.
Un altre dels participants de la jornada ha estat Josep Maria Franquet Bernis, enginyer agrònom, qui ha destacat la importància que les polítiques relacionades amb la gestió de l’aigua siguin transversals i tinguin en compte aspectes tècnics, territorials, ambientals, socials i econòmics, per a “dissenyar i executar mesures que tinguin un impacte positiu per tots”.
En un altre ordre de coses, el gerent d’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), José Miguel Diéguez, ha recordat que, actualment, el 55% de l’aigua que es consumeix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) prové de la dessalinització o de la regeneració d’aigües residuals, totes dues tècniques més cares de produir perquè utilitzen més energia. Ha afegit que “la tecnologia podrà en el futur reduir el cost”. D’altra banda, ha explicat que les grans inversions per a desenvolupar les noves dessalinitzadores de Tordera i Foix, i rehabilitar i ampliar les plantes de Ter – Llobregat, d’uns 800 milions d’euros i que es faran principalment a través de Fons Next Generation, es recuperaran a través de la tarifa del servei, impactant en els usuaris.
D’acord amb l’Observatori de l’Aigua, no s’han d’oblidar els aspectes ambientals davant de cada alternativa cap a una transició hídrica, com ara la petjada de carboni. En aquest sentit, la directora d’Innovació d’Agbar Catalunya, Desirée Marín, ha apostat per incorporar als costos econòmics les externalitats ambientals i socials per a garantir la sostenibilitat futura del ús de l’aigua.
La modernització dels sistemes per a regar és una altra qüestió clau de les polítiques de l’aigua que s’ha abordat en aquesta jornada. El ponent Joaquim Barriach, enginyer agrònom, pagès i empresari, ha exposat que renovar-los permetria produir més aliments amb menys aigua i augmentaria la capacitat d’autosuficiència alimentària catalana, del 35% al 44%, no lluny del 50% que recomana l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
